Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

VERITATS COM A TEMPLES
VERITATS COM A TEMPLES
Ja era hora. Semblava un tema de debat propi d'una minoria pròpia de cercles impregnats de bogeria. Un tòpic ple de tabús i que...

Ja era hora. Semblava un tema de debat propi d'una minoria pròpia de cercles impregnats de bogeria. Un tòpic ple de tabús i que malauradament per als afeccionats al futbol és una trista realitat. Però és també una mala notícia, en aquest cas vers als “sagrats” estaments, que algú carregat de repercussió mediàtica, com és Luis Enrique, en faci referència. És evident que calen canvis. Molts i profunds.

Però abans d’analitzar les paraules del tècnic, cal alegrar-se no només per un nou títol, encara que sigui la Supercopa d'Espanya, sinó també per la manera que es va aconseguir. Sense encaixar cap gol en els 180 minuts. Pel sorprenent desplegament d’un "totcampista" com és Messi. Per la resurrecció d'Arda Turan. Per la gran adaptació i actuació dels nous (Digne, Umtiti, Gomes i Denis Suárez), deixant en evidència que era necessària la profunditat de plantilla. I pel gran nivell de joc exhibit pel conjunt blaugrana. Hem de ser conscients de que vam presenciar futbol de molts quillats.

I és certament en el moment de la victòria quan calen fer les crítiques. No en la derrota. Es poden fer evidentment, però és més fàcil caure en acusacions sobre victimismes, oportunismes, etc. Podem discutir, estar d’acord o no, amb Luis Enrique de que s cal fer “una Supercopa quan ja hi ha un guanyador de Lliga i de Copa". Jo sóc del parer de que s’ha de jugar. Però el que cal canviar, és el concepte de la competició.

Com ja vaig mencionar en el meu anterior article, i també va denunciar Luis Enrique, no és just que es desprestigi la victòria del Barça dient que el Sevilla ha gaudit de poc descans quan "l'any passat encara va ser pitjor. Vam anar a San Mamés dos dies després de jugar la Supercopa d'Europa". I no s’acaba aquí, no veig el motiu de perquè el FC Barcelona ha de començar la Lliga justament demà en comptes de diumenge. El descans, sobretot a principis de temporada, molt important.

Luis Enrique va fer una dura crítica contra les autoritats del futbol a Espanya. Per alguns, malgrat la justícia de les mateixes, van ser unes dures paraules. Però tenint en compte la poca voluntat de millora i evolució dels estaments, les declaracions del tècnic asturià em semblen fins i tot massa curtes. Des de la meva posició vull felicitar la iniciativa de Luis Enrique i al mateix temps criticar que podria haver dit més.

Vivim en un món extremadament conservador. On el poder sempre ha estat sota les mateixes mans, i on en comptes de treballar per millorar el resultat de la seva feina destinen gairebé la totalitat de les seves energies en conservar aquestes posicions. No val a badar. Tots sabem que si ens aixequem de la cadira, la podem perdre. I mai perdre una cadira pot significar tant de poder. Tants diners...

Uns estaments amb ganes de millorar, evolucionar, i sentir-se satisfets amb la seva feina són els que algun dia voldran convertir la Supercopa en una competició atractiva. Una final a partit únic, amb seu neutral decidida amb notable anterioritat, i tenint lloc el cap de setmana anterior de l’inici de Lliga. Convertint-la en una autèntica festa del futbol i on poc a poc es poden introduir nous elements com entregues de gallardons, debats futbolístics entre representants de tots els equips, el sorteig de la Copa del Rei, etc.

Aquests elements, senzills d’introduir, no només farien la competició més atractiva per als espectadors de televisió, sinó que també, a més del factor proximitat, per als aficionats que es vulguin desplaçar i per als habitants de la ciutat que acull l’esdeveniment. Un exemple a seguir és el Champions Festival que s’organitza el dia de la Final de la Lliga de Campions. Canvis que agrairan no només els aficionats, sinó també jugadors, entrenadors, i clubs alhora de fer un calendari de pretemporada més lleuger.

Cosa molt semblant hauria de passar amb la Final de la Copa del Rei. Fins quan hem d’aguantar el pesat debat de saber on es jugarà el partit si els finalistes són FC Barcelona i/o Real Madrid? No seria millor determinar la seu a principi de temporada? No seria més emocionant saber que la final pot ser al teu estadi (factor que comporta pressió) o en el del teu rival històric? Tant costa fer horaris més còmodes per evitar estadis buits?

O tant que “treballen” per atorgar a la Copa de més valor i prestigi, com pot tenir més premi ser tercer o quart a la Lliga que ser campió o sotscampió de la Copa? No donaria més emoció que el campió de la Copa tingués plaça directa a la Lliga de Campions i prèvia per al sotscampió?

I a la Lliga més del mateix. No podem fer com els anglesos o alemanys i determinar el calendari a principi de temporada? No podem facilitar als aficionats els seus plans de viatge, permisos laborals, etc.? Simplement, tant costa fer les coses bé i amb sentit comú?

Aquests només són alguns dels “petits” aspectes que mereixen ser revistats. Però són molt importants. Canvis estructurals d’un sistema que no és que corri el perill de quedar-se obsolet, ja ho és. I des de fa anys...

A més, tenim tota la jerarquia de patrocinis i disseny de l’anomenat atrezzo de la competició que necessita una urgent revisió. Punts que no només milloren la capacitat recaudativa de les competicions, sinó que la “descarreguen” dels afeccionats. Sense oblidar, òbviament, de la modernització de l’aspecte visual.

Per a les persones que estimem aquest esport, i ens agraden també aspectes de caràcter visual, significa una impotència immensa saber que hi ha molta feina per fer, i poca, o gens, voluntat i capacitat per tirar-la endavant. Ens estem quedant ancorats en el passat, entorpint els mecanismes del futbol tal com va afirmar Luis Enrique manifestant que "si els estaments no volen evolucionar, és una gran cagada".

 

“No puc tornar a l'ahir, perquè ja sóc una persona diferent.” (Lewis Carrol)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Radio Marca Barcelona. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: El gol d’Iniesta a Stamford Bridge @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: Luis Figo, el jugador més odiat pels culers @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee