Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Vells coneguts

De nou, el PSG es creua en el camí europeu del Barça i els de Luis Enrique tindran al davant un os dur de rossegar.
Vells coneguts
Vells coneguts
De nou, el PSG es creua en el camí europeu del Barça i els de Luis Enrique tindran al davant un os dur de rossegar.

Sí, la Copa mola. Mola que els equips petits es puguin fer grans durant un temps i sentir-se importants, mola que el protagonisme no el monopolitzin sempre els mateixos, mola que l’Alabès hagi arribat a la final. I mola, evidentment, que el Barça sempre hi sigui, que els blaugrana s’hagi abonat a la final copera --ja són sis finals de les últimes vuit últimes, de les quals els blaugrana n’han guanyat quatre--. La Copa mola, sí, però ara ha de quedar reservada.

A la Lliga, mirant enrere, el partit de dissabte a Mendidorroza posa de manifest que la final de Copa no serà tan exigent com les dels últims anys. Per l’Alabès, la victòria és haver-hi arribat i disputar el partit serà la celebració. Només un declivi descomunal del Barça, una inspiració astronòmica dels bascos i una excessiva confiança en les pròpies capacitats decantaria la final cap a la banda dels de Vitòria. La Copa està encarrilada. I sense treure-li importància al títol, ni excedir-se en els pronòstics, i després que el trofeu del KO hagi quedat vist per sentència, hem de deixar-lo aparcat fins al maig. Ara, torna la Champions! I la Champions també mola.

I torna por todo lo alto, que es diu; torna amb un enfrontament d’alt voltatge entre PSG i Barça, dos vells coneguts. Fa dues temporades, es van veure les cares a la lligueta i a quarts de final i enguany els vuitens ens deparen una rivalitat sempre interessant. El Barça hi arriba en una dinàmica irregular, de bons resultats però de sensacions variables. Estem en un punt en què demà tant pot sortir un partit rodó com un enfrontament gris. La fiabilitat de l’equip de moment no ha estat contrastada.

El PSG, per la seva banda, és diferent del de fa dues temporades. El principal canvi és a la banqueta, on Unai Emery té els comandaments de l'equip des de l'estiu, però no ha trobat la tecla per engreixar el mecanisme col·lectiu. De moment, a la lliga, els parisencs no acaben de carburar i no són el rival imbatible de fa un temps. A la fase de grups, el PSG va quedar segon del grup A per darrere de l'Arsenal; els francesos no van perdre cap partit, però van cedir tres empats --dos amb els londinencs i un amb el Ludogorets-- que van ser condemnatoris.

Però ara el passat ja no val, ara tot això queda enrere. Al davant, un combat a KO de 180 minuts en què sobre el terreny de joc entraran en xoc dos plans tàctics i dues voluntats futbolístiques en tensió. A la banqueta, duel de caràcters; a la porteria, disputa de seguretats; a la davantera, lluita d’ariets. Parisiens contra culers. Això és la Champions.

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

Messi va tornar a silenciar el Bernabéu i amb un gol a l'últim minut aviva la lluita pel títol de Lliga. El Barça encara té esperança!

Lee

Ahir vaig mencionar en el meu article que el Barça no podia deixar passar el últim tren que li quedava per lluitar per la Lliga. I l’ha...

Lee

Avui és un dia clau. Un cop eliminats a quarts de final contra la Juventus, i amb la Final de la Copa del Rey a l’horitzó, la victòria al...

Lee