Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

VALÈNCIA VS FC BARCELONA
VALÈNCIA VS FC BARCELONA
TUIT: El viatge a la meva primera final a València, Copa del Rei del 1990. Victòria i violencia. @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

TUIT: El viatge a la meva primera final a València, Copa del Rei del 1990. Victòria i violencia. @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP

Guanyar la final de la Copa del Rei del 1990 va ser molt important perque li va permetre a Cruyff seguir com a entrenador i gràcies a això va arribar el Dream Team.

La final era un Barça vs Madrid. El Barça venia d’una época difícil i de canvis i el Madrid vivía tot el contrari, era el Madrid de la Quinta del Buitre i havien guanyat 4 o 5 lligues. El Barça arribava a la final amb poques possibilitats i tot feia pensar que el Madrid seria el campió però jo vaig decidir que era un bon moment per anar per primer cop a una final i hi vaig anar amb una amiga, dues noies de vint anys camí de la seva primera final.

L’autocar ens va deixar als afores de València i mentre caminàvem en direcció al centre de la ciutat vam passar pel costat d’un Col·legi Major. Des d’una finestra del tercer pis ens van començar a insultar i a escupir però nosaltres dues no els vam fer cas fins que ens van dir “Qué? No tenéis nada que decir putas ratas polacas cobardes!” Em vaig girar i li vaig dir “Cobardes? Insultar desde una ventana en un tercer piso no te hace precisamente un valiente. Quién sabe si me dirías lo mismo a la cara”. Vam seguir caminant i pocs metres després em van estirar del braç i em van girar. Vaig veure un noi amb la cara molt vermella que em va tornar a insultar i darrera d’ell uns cinc nois més. Després d’insultar-me em va cridar a dos dits de la cara “qué? Te lo digo a la cara o no te lo digo!” li vaig dir “pues sí, a la cara también me lo dices” em vaig girar i vaig seguir el meu camí. El noi i els seus amics es van encendre encara més si és posible i van arrencar a córrer per tornar a aturar-nos. Un cop al davant meu i veient la seva actitut agressiva li vaig dir “además de la violencia verbal también quieres practicar la violencia física contra mí?” El noi s´ho va pensar uns segons i va aixecar el braç per donar-me un cop de puny a la cara esperonat pels seus amics però de sobte per sobre de la meva espatlla va aparèixer una mà enorme que no només va aturar el puny del noi sinó que el va amagar totalment. Era un home enorme tirant a gras que anava acompanyat d’un grup de quatre homes més de les mateixes característiques que ell. Aquest home va obligar al noi a demanar-nos perdó i li va dir que si nosaltres no el perdonàvem ells s’encarregarien d’ensenyar-los com es tracta una dona ara que encara estaven en edat d’apendre. Hauríeu d’haver vist la cara del noi i dels amics, amb els ull plorosos, suplicant-nos que el perdonéssim. Tremolava. El vaig perdonar, és clar, tot i saber que no ho deia de debò però no entenc la violència de cap tipus ni crec que sigui la solució a cap problema. Els nanos van marxar corrent i nosaltres ens vam afegir al grup d’homes que ens van salvar de rebre una pallissa.

Aquest grup d’homes va resultar que eren els jardiners del club. Jo els veia cada dia de partit trepitjant la gespa a la mitja part i els vaig dir on era el meu seient per si algun dia es recordaven que em saludessin, com si fos tan fàcil no?. Els jardiners no només tenien cura de la gespa de l’estadi, també es cuidaven de la gespa, els arbres i les plantes de La Masia i de la gespa del Mini.

Crec recordar que va ser l’any següent quan l’home gras, del que per desgràcia no recordo el nom i em sap molt de greu, va morir en caure d’un arbre que estava podant. Poc després van canviar d’empresa proveïdora de la gespa i no els vaig veure més.

Pel que fa al partit, va ser molt emocionant viure una final en directe contra el màxim rival i guanyar-la. El pitjor de tot va ser que mentre el Barça feia la volta d’honor Zubizarreta va rebre un cop d’ampolla al cap que el va fer caure i va sortir del camp sagnant.

Al Barça jugaven Miquel Soler, Laudrup i Milla que després marxarien al Madrid. Al Madrid jugaven Chendo, Michel, Sanchís, Hugo Sánchez, Buyo, Butragueño i Schuster!.

El resultat final va significar un canvi de papers entre els dos equips. Aviat apareixeria el Dream Team i desapareixeria la Quinta del Buitre.

Salut i èxits!!!!!

Comentarios
Els blogs

Amb les decepcions de la temporada a can Barça i els darrers èxits del Madrid, el projecte blaugrana queda tocat i veu com el poder del futbol europeu canvia de mans.

Lee

La nit del 29 d'abril de 2008 em va provocar un gran sentiment de tristesa. El Barça va quedar eliminat a semifinals de la Champions...

Lee

Demà dijous serà presentat el nou entrenador del Barça, Ernesto Valverde. Són molts els dubtes i preguntes que estan sorgint envers la...

Lee