Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

UNO DI NOI
UNO DI NOI
Avui tanquem una setmana agredolça. Malgrat recuperar el liderat a la Lliga, amb dues grans actuacions del Barça contra el Sporting de...

Avui tanquem una setmana agredolça. Malgrat recuperar el liderat a la Lliga, amb dues grans actuacions del Barça contra el Sporting de Gijón, dimecres, i el Celta, ahir, i veure com el Real Madrid es troba remant en una estranya atmosfera de dubtes i favors arbitrals, Luis Enrique va comunicar de manera oficial que no seguirà al capdavant del primer equip la temporada vinent.

No obstant, aquest fet no és el més preocupant. Ja es venia a venir que no renovaria al·legant, tal i com va fer Guardiola, una necessitat de descans. El que fa mal és la sensació d’indiferència, i fins i tot alegria de certs sectors barcelonistes. Però bé, a aquests no val la pena dedicar gaires línies.

Però abans de parlar del tema, vull parlar de futbol. M’alegra veure que el Barça es va recuperant poc a poc de l’inexplicable desastre de París i que comença a creure que hi ha opcions reals de guanyar La Lliga. El partit contra el Leganés va demostrar que l’equip estava tocat, però es va guanyar, i el partit contra l’Atlético de Madrid es va plantejar com l’últim tren. Les celebracions dels gols al Calderón en són una prova. El bon joc que estem gaudint ara en són fruit de la recuperada moral barcelonista.

Pel que fa al Madrid, com sempre. El joc no convenç, tot i que tenen un esperit de lluita molt envejable, i si no fos pels punts estúpidament perduts pel Barça i els regals escandalosos de l’estament arbitral, potser la diferència seria més gran. Sí, el Barça és líder, tot i el partit menys del Madrid contra el Celta a Balaídos, però depèn una altra vegada de sí mateix. Cosa que sempre és important.

Però la notícia de la setmana ha estat la confirmació d’un fet que ja s’intuïa. Crec que és bastant clar que no hi ha cap barcelonista, ni afeccionat al futbol, que dubtés que aquesta seria la última temporada del tècnic asturià a la banqueta del Barça. El fet de no haver renovat abans, haver esquivat el tema, i driblat les preguntes dels periodistes amb enfrontaments inclosos, només donava lloc a esperar el moment adequat per fer oficial aquesta decisió.

Hi ha molta gent que pensa que no va ser el millor moment. Que ha sigut molt oportunista fer-ho després d’una victòria àmplia al Camp Nou i una setmana abans de la quimera de la remuntada contra el PSG. Sincerament, no estic gens d’acord. Per molt que sembla una bogeria, un 4-0 a París treu tota la pressió al Barça i només cal esperar un gran partit i sobre la marxa decidir que és possible i que no. La pressió, és el pitjor enemic que pot tenir la plantilla d’aquí a que acabi la temporada. Cal treballar, simplement.

El pitjor de tot, i recordant les ensenyances del meu avi, ha sigut constatar el fet de que “el Barça és el pitjor enemic del “Barça”. No acabo d’entendre com és possible que un entrenador que ho ha donat tot pel nostre club, que va aconseguir el Triplet en la seva temporada capgirant una dinàmica dramàtica, i ha aconseguit 8 títols de 10 possibles en 2 anys (a l’espera dels títols d’aquesta temporada), pot haver generat la gran quantitat d’alegria i satisfacció en determinats sectors barcelonistes. No ho entenc. No es pot ser més desagraït.

Et pot agradar més o menys el seu estil. Et pot agradar més o menys la seva actitud. Et pot agradar més o menys el seu carisma. Però el que és evident és que una vegada és entrenador del Barça, ho és per a tots els barcelonistes i hem d’estar preparats per anar tots a una. Som, i hem de ser, un equip.

No vull impregnar el meu article amb més negativitat. A més, vivim en un món on hi ha, i ha d’haver, llibertat d’expressió. Però també és llibertat d’expressió criticar, sempre amb respecte i rigor, quan alguna cosa no ens agrada. I així ho faig saber.

Vull acabar el meu escrit agraint la tasca diària, i els mèrits, assolits fins ara per Luis Enrique. Un entrenador que va rescatar el Barça de la misèria més absoluta després d’una temporada, que prometia ser molt emocionant, i es va saldar amb una trista Super Copa d’Espanya. Una temporada, on al Nadal ja ens veiem amb les mans buides, i la vàrem acabar amb el segon Triplet de la història del club en un 2015 amb 5 títols de 6 possibles. Després va venir un Doblet. I enguany, si les coses van mínimament bé, podem alçar un tercer Doblet consecutiu. Una efemèride que no sé si s’ha produït mai.

Així doncs, moltes gràcies Lucho! Que gaudeixis del teu any sabàtic, i que tinguis molta sort en el futur. Mentrestant, acabem la feina fent història. Per a molts culers ets, i sempre seràs, uno di noi. Gràcies i molta sort.

 

"Quan beguis aigua, recorda la font". (Proverbi xinès)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Amb les decepcions de la temporada a can Barça i els darrers èxits del Madrid, el projecte blaugrana queda tocat i veu com el poder del futbol europeu canvia de mans.

Lee

La nit del 29 d'abril de 2008 em va provocar un gran sentiment de tristesa. El Barça va quedar eliminat a semifinals de la Champions...

Lee

Demà dijous serà presentat el nou entrenador del Barça, Ernesto Valverde. Són molts els dubtes i preguntes que estan sorgint envers la...

Lee