Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Un any capgirat

A can Barça, tanquem un 2015 històric, en què l’equip ha tornat a ser gran després de contradir tots els presagis fatalistes que auguraven una temporada depriment.
Un any capgirat
Un any capgirat
A can Barça, tanquem un 2015 històric, en què l’equip ha tornat a ser gran després de contradir tots els presagis fatalistes que auguraven una temporada depriment.

Punt final. Després d’una temporada històrica, els culers acomiadem un any intens que ens ha retornat el ceptre del regnat futbolístic mundial. Ha sigut una campanya apassionant i frenètica, en què n’hem vist de tots colors: des de la profunda depressió després d’Anoeta, fins al deliri de Yokohama, passant per l’èxtasi de Berlín, la frustració de Bilbao o el màxim plaer del 0 a 4. Per sort, els èxits han acabat guanyant per majoria absoluta.

Però hem viscut tot un procés llarg, de 347 dies, que ens han conduït de la depressió a la glòria. Qui recorda ara les tristeses d’Anoeta? Qui s’atreveix a dubtar d’aquest equip? Qui gosa criticar el Trident? Ara, ningú; però fa tan sols 12 mesos tot estava del revés. Quantes coses han passat des del gener! Com han canviat les coses!

I és que en aquest mateix blog, ara fa un any jo assegurava que l’equip, sense un nord clar, m’havia avergonyit i m’havia fet sentir llàstima, que Luis Enrique no sabia ben bé a què jugava i que el futur del club era depriment. A més, en aquest mateix mitjà, Ricard Torquemada afegia que en aquell moment l’equip no era candidat als títols i havia de créixer per aspirar-hi, que els culers havien d’assumir que el Barça no era “un gran equip de futbol”, sinó un “bon equip”, i que calia entendre que sense ser conscients de tot això aquest any que ara s’acaba podria ser insuportable.

Recapitulem: “depriment” i “insuportable”, dos qualificatius d’entre tants d’altres que van atacar directament la plantilla i van posar en portada la frustració de la culerada. Era un moment nefast, sense il·lusió ni esperança, sense cap confiança amb el projecte esportiu. I mireu on estem ara! Mireu on hem arribat! De no ser res, a aconseguir-ho tot i fer el que ningú havia aconseguit. Quines coses té el futbol...

I personalment, crec que la clau d’aquesta reversió va ser la determinació i el caràcter de Luis Enrique, que va donar un cop de puny sobre la taula i va voler donar la volta a la situació. I clar, va comptar amb la complicitat d’un Trident que ja és el millor de la història, una defensa que es va posar seriosa i va tancar files, uns migcampistes que van mutar la personalitat per sumar l’acceleració ofensiva puntual al seu tiqui-taca innat i una convocatòria d’eleccions encertada. Els factors van confluir i van parir un Barça que ja és inesborrable.

I ara, dotze mesos després del naufragi d’Anoeta --que ja ha adquirit la categoria de mític--, m’enorgulleixo d’aquest equip, dirigit per un entrenador decidit a fer-ho bé, que té un pla futbolístic clar, determinat i fiable i és candidat indiscutible a tots els títols. Amb un futur més estimulant que mai, els culers sabem que aquest no és “un gran equip de futbol”, sinó un equip de futbol únic i inigualable que està decidit a seguir-nos oferint moments màgics. Un regal.

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee