Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

TREURE’S EL CINTURÓ
TREURE’S EL CINTURÓ
1 punt de 9 possibles. Certament és un bagatge molt pobre, i ha provocat que s’encenguin les alarmes a Can Barça. En menys d’un mes, l...

1 punt de 9 possibles. Certament és un bagatge molt pobre, i ha provocat que s’encenguin les alarmes a Can Barça. En menys d’un mes, l’equip blaugrana ha passat de tenir 9 i 10 punts d’avantatge, sobre Atlético de Madrid i Real Madrid respectivament, a només 3 i 4 a falta de 6 jornades per a la finalització del campionat de Lliga. Tot això, amb una evident pèrdua de nivell futbolístic, cert, però ara no és el moment de baixar del tren. Tot el contrari.

Això si, no passa res si, com vaig mencionar en el meu anterior article, debatem que aquest equip ja no fa circular la pilota com abans, no materialitza les ocasions com abans, i que si les primeres parts són fluixes a nivell físic. Seria un error no fer cap comentari al respecte, un clar exemple de ficar-nos la vena als ulls. Ara bé, hem de ser justos i ficar també els aspectes positius a la balança abans de cremar la nau.

És a dir, no compartiré els aires catastrofistes d’alguns que semblen ser del Barça només quan es guanya i tot va sobre rodes. Aquells que només tiren flors quan es guanya per 0 a 4 al Madrid, quan es tenen 9 i 10 punts d’avantatge, quan es guanyen Triplets, Pilotes d’Or, quan el Real Madrid fa el ridícul, o bé quan es porta una ratxa de 39 partits sense conèixer la derrota. Així és molt fàcil ser del Barça.

I això és futbol. La temporada és molt llarga i mai res és fet fins que no s’acaba o ja no hi opcions matemàtiques. Lo normal és que la cosa estigui disputada fins al final en una Lliga on hi ha molt bons equips, més del que ens pensem. 9 i 11 punts a mitja temporada és una barbaritat. Lo normal és que tot estigui a decidir al partit del Calderón en una competició com la Lliga de Campions. I lo normal és patir baixades de rendiment a nivell físic en una temporada que, si tot va perfecte, pot acabar amb prop de 70 partits només a nivell de clubs.

Ja va passar al Gener. L’equip, malgrat que no va perdre cap partit, va tenir una ratxa de primeres parts molt irregulars, tal i com està passant ara. I també com està passant ara, la millora a les segones parts també era evident, tot i que moltes vegades no del tot convincent. Però també, com vaig mencionar en el meu anterior article, el problema és quan un equip acaba els partits malament a  nivell físic, no quan els comença de manera fluixa i és capaç de tenir una segona part més forta i acabar a nivell òptim. Tot i que ahir contra la Real Sociedad no va ser suficient.

L’exemple a seguir és l’anada de Lliga de Campions contra l’Atlético. El Barça va signar una fluixa primera part, però la segona va ser d’un alt nivell. Molts diran que va ser gràcies a l’expulsió de Fernando Torres. És possible. Però hem de tenir present un aspecte molt important, quan un equip es tanca al darrere des del minut 1, i cedeix el protagonisme de la pilota al rival, la diferència de jugar amb 10 o 11 és gairebé inexistent. És més fàcil destruir que construir.

Queden dos mesos de temporada. Estem a 3 i 4 punts d’avantatge sobre el segon i el tercer, més el goal average en ambdós casos, enfrontem la tornada dels quarts de final de la Champions, contra un rival molt dur, i tenim a l’horitzó la final de Copa del Rei contra el Sevilla. Fins arribar a aquest punt, el Barça ha tingut un calendari d’infern on ha mostrat un alt nivell de joc i una altra concentració de partits. Hi ha hagut pujades i baixades. I ara estem patint un soc després d’una ratxa espectacular de 39 partits seguits sense perdre. Toca remar tots junts.

A tots aquells que ara volen, una vegada més, vendre Messi, fotre fora a tota la plantilla, a Luis Enrqiue, i fins i tot, demanen la dimissió del President, els demanaria que es quedessin a casa o bé que vagin al cinema. Tinc 31 anys i, per sort, no he viscut les travesses del desert d’anys anteriors. Però sóc conscient de que és una mala costum guanyar-ho tot i estar sempre dalt de tot. No es pot guanyar sempre.

El proper partit de Lliga de Campions pot ser un punt de no retorn a la temporada, el full ruta. Per aquest motiu, amb plena confiança i optimisme, i sobretot agraïment, vers aquest grup de persones que ens ho ha donat TOT, seré un més que, com a la famosa pel·lícula “Els germans Marx a l’Oest”, posarà més llenya al foc a la màquina blaugrana. Ara toca treure’s el cinturó. Però no per relaxar-se, sinó per animar i fer costat a l’equip. Els pessimistes, catastrofistes i oportunistes poden marxar. Jo em pujaré al carro dels que pensen que “tots units fem força” i que “si tots animem, guanyarem!”.

 

“Memòria selectiva per recordar les coses bones, prudència lògica per no arruïnar el present, i optimisme desafiant per encarar el futur”. (Isabel Allende)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee