Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

TOTS UNITS FEM FORÇA
TOTS UNITS FEM FORÇA
Si hi ha una cosa que mai m’ha agradat és justificar les derrotes, o almenys els resultats negatius, per les accions de tercers. L...

Si hi ha una cosa que mai m’ha agradat és justificar les derrotes, o almenys els resultats negatius, per les accions de tercers. L’autocrítica és molt important i, malgrat la opinió d’alguns, crec que el nivell de joc del Barça és força bo tot i que hi ha certs aspectes millorables. No obstant, sobretot en els últims partits, els arbitratges deixen molt que desitjar. No només parlo d’accions puntuals, que sempre són les que criden més l’atenció, sinó també del tractament dels col·legiats vers els mètodes emprats pels adversaris.

El Barça va fer ahir un gran partit a Vila-real. Va dominar el joc, va gaudir de nombroses ocasions, i va ser víctima de la mala sort de cara a porteria. Aquest és precisament un dels aspectes a criticar del joc blaugrana. Personalment, crec que el Barcelona està patint una mica la manca d’encert dels jugadors del davant així com també d’efectuar un baix nombre de xuts a porteria. És molt difícil que ens toqui la loteria si no comprem números.

Aquest seria l’aspecte més destacable del joc blaugrana. Com a molt podríem afegir que a vegades manca una mica de velocitat en la circulació de la pilota. Però com he dit abans, el nivell de joc blaugrana és satisfactori i com resa la dita popular, “la diferencia resideix en si entra o no entra la pilota.”

Ara bé, aquest no és l’únic problema. Els arbitratges estan sent una mica decebedors per als interessos blaugranes i molt beneficiosos per als rivals. Sobretot el Real Madrid. Dels blancs no parlaré pas. Ja en tenim suficient per parlar del que passa a Can Barça. No només dels errors puntuals com els dos penals a San Mamés (El de Piqué és més discutible, el de Neymar tot un escàndol) i la passivitat davant l’agressivitat d’Aduriz i Raúl García.

Si parlem d’ahir tenim el clamorós, utilitzin l’adjectiu que vulguin, penal de Bruno a l’antic Madrigal, ara Estadio de la Cerámica. Assenyalar córner en aquesta jugada significa que l’àrbitre ha vist el contacte de la pilota en el jugador defensor. I si és així ha de veure com Bruno Soriano estira la mà de manera deliberada emulant a Sergio Asenjo. O l’àrbitre assenyala corner per inèrcia o bé que no té el valor de xiular penal. Queda la broma de saber si Bruno hagués fet millor paper que Asenjo al MAGISTRAL gol de falta de Leo Messi.

Hi ha moltes coses que no m’agraden. No només els errors puntuals, sinó la permissivitat dels col·legiats, i els estaments, davant les arts que utilitzen els equips per tal de frenar als blaugrana. Estic cansat de que la gent confongui la intensitat amb la violència intimidatòria. Patada rere patada. Cop rere cop. Agressivitat verbal i física que només rep a canvi les amonestacions verbals i en forma de targeta groga per als blaugrana per protestar. El més normal del món quan el que ha de posar pau  fre passa de tot.

No m’agrada haver d’utilitzar el paraigües de l’arbitratge per justificar els mals resultats del meu equip. El Barça és molt més gran que tot això. Però quan pateixes el que pateixes cada setmana, i ningú fa res per evitar-ho cal alçar la veu. I menys m’agrada encara que qui ho hagi de fer sigui un jugador de la plantilla. Per molt que sigui Piqué. Els jugadors s’han de limitar a jugar. Però quan veus que cap membre de la junta directiva pren la iniciativa, tasca on  vegades es troba a faltar un directiu del perfil Joan Gaspart, només puc fer que aixecar-me i aplaudir a Gerard Piqué. Algú havia de pronunciar-se i fer un cop a la taula abans de que sigui massa tard.

És possible que el central català acabi sancionat per les seves accions. És normal. En un país normal, amb un comitè de competició normal, es persegueix i es sanciona aquestes actituds. Però en aquests països normals, els comitès entren d’ofici i estudien i penalitzen accions violentes com les que va protagonitzar Aduriz a San Mamés. L’agressivitat i la violència han de ser perseguits i sancionats per tal de vetllar la salut dels jugadors. Però sembla que en aquest país importa més el que diuen de nosaltres, i depenent del color de la samarreta, que no pas el físic de les nostres estrelles. Aquelles que fan que certs directius puguin portar el nivell que porten sense moure un dit.

Algú de Seguiment FCB va comentar per les xarxes socials, davant les accions d’Aduriz a San Mamés, que trobava a faltar un jugador del perfil de Migueli. Un defensa dur, contundent, però noble a la vegada. Un perfil de futbolista que hagués posat a ratlla al davanter basc que es va dedicar a fer mal i riure’s a la cara d’Umtiti en comptes de preocupar-se per la seva salut i demanar perdó. El meu pare sempre m’explicava la anècdota d’un partit contra el Madrid on Butragueno va simular un penal, no es va assenyalar, i Migueli va agafar del coll al davanter del Madrid tot dient-li, “si et tornes a tirar, a la propera et tiro jo i no t’aixeques”.

A vegades cal comptar amb aquest perfil. És necessari ser contundent, sempre amb la pilota en disputa, i imposar respecte. Com també cal una persona a la junta directiva que alguna vegada faci alguna declaració contundent per tal d’alliberar aquesta càrrega sobre qualsevol jugador de la plantilla. Aquesta situació posa en evidència, a més a més, una gran manca de lideratge de la nau blaugrana. Els líders, en totes les facetes sempre són necessaris.

Cal que tots remem en la mateixa direcció. Cal que el barcelonisme segueixi unit. Cal trobar un punt d’inflexió i que l’equip torni a ser mortífer de cara als rivals. I si no estem units i prenem les responsabilitats que ens pertoquen, des de l’afició fins al President, no arribarem enlloc. Tots units fem força.

 

"No hi ha problema que no puguem resoldre junts, i molt pocs que puguem resoldre per nosaltres mateixos". (Lyndon B. Johnson)

 

 

 

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee