Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Reflexions en clau domèstica

El Barça es va emportar ahir un partit gris, però que va servir per sumar tres punts importants i escalar fins al lideratge de la Lliga.
Reflexions en clau domèstica
Reflexions en clau domèstica
El Barça es va emportar ahir un partit gris, però que va servir per sumar tres punts importants i escalar fins al lideratge de la Lliga.

Partits com els de dissabte guanyen lligues (i empats com els del Villamarín les perden). Vent en popa a tota vela, que aquest Barça de moment segueix navegant i, tot i trobar-se temporals marítims, continua endavant. Mentrestant, d’altres, després d’un canvi de capità que augurava calma a l’oceà, ja han fet volar dos punts per la borda. Després d’una jornada intensa, però, en què el millor, sens dubte, han sigut els resultats, m’agradaria fer tres reflexions al voltant de la situació a la Lliga.

Primera. Com diu el jefecito, els grans equips són els que guanyen fins i tot jugant malament. I és que el Barça s’ha acostumat, en els darrers partits, a no oferir la seva millor versió, a no estar suficientment intens i concentrat al camp, però a seguir sumant. I això és el més important. Perquè sempre hi haurà partits en què els jugadors no respondran com esperaríem --igual que hi ha exàmens que no es poden estudiar com ens agradaria-- però al final, el que té valor, és guanyar --o aprovar l’examen-- i seguir endavant. Que quan estiguem bé, la victòria serà més fàcil.

Segona. Cal despertar ja i recuperar la tensió competitiva. Malgrat que fins ara hem anat sumant punts que ens han col·locat ja en la primera posició, arribarà un dia en què tot s’aturarà i el mal joc serà sinònim de derrota. Fa massa setmanes que el Barça ja no és aquell equip estel·lar de fa uns mesos i ara que arriben els compromisos clau no ens podem adormir. Hem tingut un període relaxat sense conseqüències greus en els resultats, però ja toca tornar a ser qui érem. A la Champions, sense anar més lluny, un partit com el de dissabte seria la sentència.

Tercera. Munir comença a reivindicar-se tímidament. Després de consagrar-se com a golejador a la Copa, i de rebre la confiança de Luis Enrique a la Lliga, el jove davanter sembla que desprèn lleus i subtils bris d’esperança. Si segueix endollat, potser ens hauríem de plantejar mantenir-lo, cuidar-lo i convertir-lo en el suplent de referència.

Veient tot això, cal prendre’s el partit de dissabte com un avís més, i ja en van uns quants, que aquest Barça no es pot relaxar. El grau d’exigència és elevat, l’ambició dels reptes, insuperable i la voluntat d’aconseguir-los hauria d’anar per aquest camí. Fins ara, no hem perdut res i estem a tot arreu amb totes les possibilitats. Que continuï així!

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee