Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Reciclatge.
Reciclatge.
L'art de reconvertir jugadors.

Per desgràcia, el reciclatge funciona més per la necessitat que per la concienciació. Així, augmenta el reciclatge en les èpoques de necessitat o escassetat. Amb les sancions de la FIFA i les lesions de molts jugadors podem considerar que ara és una època de necessitat i escassetat per al Barça. Per tant, és bon moment per a reciclar jugadors segons les necessitats de l'equip. El cas de Sergi Roberto, com a lateral i, fins i tot, de davanter, demostra que és una bona idea i que ha funcionat molt bé (fins al punt que ara hi ha gent diu que juga millor de lateral que al centre del camp). També hem vist, en moments puntuals, Messi jugant al centre del camp per ajudar l'equip quan ho ha necessitat. I potser seria aquesta la posició més adequada amb els anys. I quan es lesionaven els centrals van haver jugadors reciclats en aquesta posició, com Mascherano, amb un èxit absolut. O quan faltaven davanters, Iniesta havia de fer de punta.

Potser s'hauria de fer servir el reciclatge dels jugadors a d'altres posicions com a costum, o per altres motius. Per exemple, podria haver tingut Pedro més minuts si s'hagués reciclat al mig del camp? Potser s'hagués quedat si disposava de minuts en una altra posició? Les condicions físiques i tècniques per a fer de migcampista amb l'estil de joc actual del Barça les té: resistència física, arribada a l'àrea, capacitat de pressió, solidaritat defensiva, xut. Moltes qualitats ja les havia de demostrar fent de lateral, tot cobrint les pujades d'Alves a l'atac.

Però els aficionats al futbol estan acostumats a les alineacions estàtiques, d'una estructura o esquema fixe, d'un jugador i una posició associada. És habitual que quan un jugador està fora del seu lloc habitual es generi desconfiança i es pensi que és una errada. Fins i tot, en saber l'alineació inicial, sense haver ni començat el partit. Així van ser batejades les 'guardiolades' (com quan Alves va jugar d'extrem al camp del R. Madrid). O, fins i tot, quan els davanters van començar a jugar a 'cama canviada' hi havia reprovació i desconfiança entre els aficionats en general, on qualsevol canvi és considerat un experiment arriscat. I, com sol ser habitual, tot depèn massa dels resultats i èxits. Però el joc actual és molt més complexe i el reciclatge dels jugadors seria una solució a problemes no previstos dels equips o per a sorprendre l'adversari quan t'ha estudiat molt.

Comentarios
Els blogs

Ya han pasado algunas semanas desde la salida de Neymar y todavía parece que nos estamos recuperando del golpe moral sufrido en nuestro...

Lee

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee