Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

REAL SOCIEDAD VS FC BARCELONA
REAL SOCIEDAD VS FC BARCELONA
TUIT: Com es pot ser de dos equips alhora. Us deixo la meva experiència al blog. @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

TUIT: Com es pot ser de dos equips alhora. Us deixo la meva experiència al blog. @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP

 

 

Sé que la Sònia li va donar l’encàrrec de fer un estudi sobre aquest tema a un Mestre al que jo no li arribo ni a la sola de la sabata però sí que puc aportar el meu granet de sorra explicant la meva experiencia.

 

La familia de la meva mare és càntabra. L’àvia va néixer a Comillas i eren força germans. En un poble petit no hi ha gaire feina apart de treballar la terra, feinejar al mar o tenir cura del bestiar per això molts, de ben jovenets, havien de marxar del poble per guanyar-se la vida o guanyar un sou per ajudar a la família.

 

El poble té actualment uns 2.300 habitants i podríem dir que tots són del Racing primer i després del Barça o del Madrid. Si fóssim a un poble normal podríem pensar que és per tenir alguna cosa de la que parlar al bar però en aquest cas no és així. El poble té diversos bars i cada bar és o del Barça o del Madrid i tu vas al bar del teu equip. Si ets de fora i t’equivoques de bar t’ho fan veure de seguida i pots escollir si et quedes o marxes. Si l’horari del partit coincideix amb el partit del Racing, el bar al que jo vaig té una tv amb el Barça i una altra amb el Racing. Si el Racing és a primera tot segueix igual. Els moderns dirien que vas a veure el partit i el resultat sempre serà un win win, passi el que passi estan contents. 

 

Jo vaig viure el 5 a 0 del Racing al Barça quan Cruyff era entrenador a l’antic estadi del Sardinero. Hi vam anar uns quants del poble. Vaig patir molt i a cada gol del Racing tots es giraven i em deien alguna coseta perquè el que és molt clar és que jo  sóc del Barça i, en tot cas, el meu segon equip és el Racing ben al contrari d’ells. Els del Madrid feien burla als del Barça però ells deien que si guanyava el Racing ells estaven contents per això jo era l’ase dels cops.

 

Un cop al poble, hi havia gent que passava per casa per cridar alguna cosa a la meva finestra. I no passaven per casualitat eh? que visc a un dels turonets que formen el poble, a la part que dona a la carretera nacional, no és una zona de pas, estic lluny del centre, no hi ha ni botigues ni bars només quatre cases i uns metres cap a la platja el cementiri. Així són al poble! 

 

Els de la meva família són tots del Racing però també són molt del Barça i pateixen potser més que jo! I segueixen les notícies de l’equip. Compren el Diario Montañés i també l’Sport o el Mundo Deportivo quan arriba al poble, que no és cada dia. Si fa molts dies que no arriben els diaris, condueixen fins algún poble més gran o fins a Santander per veure si el troben. Seria més fàcil entrar a internet però estic parlant d’una mitjana de 70 anys, la majoria amb telèfons mòbils antics, no saben ni què és un smartphone gairebé. Compren samarretes a fills i nets gairebé cada any, jo només en tinc una, la de les quatre barres. També us diré una altra veritat, cap partit de futbol de cap dels equip té res a fer davant d’un campionat d’arrastre!

 

Tots en el poble venim d’una “casa”, els cognoms són una imposició legal. La majoria de gent em coneix com “la catalana” tot i fer més de vint anys que hi vaig cada any i tot i que no sóc l’única catalana que va al poble, potser sí que sóc la que més confraternitza amb els autòctons però catalans n’hi ha molts (tots grans d’Espanya gairebé, Güell, Sert, Bru…). Quan sóc amb algú del poble, si un altre pregunta quí sóc li diu que sóc Motil i llavors ja sóc benvinguda a la conversa. Ser Motil porta implícit totes les particularitats de la casa, per tant, només amb aquesta paraula ja saben que sóc del Barça, que visc fora de la província, que sóc de ciutat i que no segueixo les normes que entrarien a dins de la frase “como Dios manda”. Així són les coses a un poble petit. 

 

Abans he dit que no és un poble normal i crec que no ho és perque són molt radicals en totes les seves opinions. Van a mort amb el que pensen fins que canvien d’opinió però llavors van a mor amb la nova opinió. Molts del poble estan barallats entre ells i, per exemple, al bar al que jo vaig gairebé no entra gent del poble per la manera de ser de l’amo. La seva raresa és ser comunista, a favor de la llibertat dels pobles i republicà. Això és un greu problema si vius a un poble que va obtenir moltes millores gràcies al primer Marqués de Comillas que va fer que Alfons XII i Alfons XIII passessin temporades al poble. L’agost de l’any 1881 va convidar Alfons XII per primer cop i va fer que el poble fos digne d’un rei. Hi va fer arribar llum elèctrica, va posar 30 fanals, que s’havien d’il·luminar quan arribés el rei. Va ser la primera localitat espanyola en tenir llum elèctrica als carrers, feia menys d’un any que Edison havia inventat la làmpada incandescent i es van fer portar des dels seus laboratoris de Newcastle i París i la maquinària de vapor per alimentar-les es va fer portar des de Barcelona. Durant un dia va ser capital d’Espanya ja que si va fer un consell de ministres. El rei era amic personal del primer Marquès i les visites es van repetir tant d’ell com d’Alfons XIII. La família del Marquès es va emparentar amb famílies com la Güell, per exemple, i això va fer que fos un lloc d’estiueig per famílies burgeses. Aquest fet va fer que el poble es convertís en un poble amb gran quantitat d’obres fetes pels millors artistes modernistes del moment (Gaudí, Llimona, Puig i Cadafalch, els germans Vallmitjana, Domènech i Montaner i una llarga llista d’artesans catalans). També totes aquestes famílies van donar feina a molts dels habitants del poble i és per això que no pots tenir un sentiment de republicanisme perque gràcies a tots aquests grans d’Espanya moltes famílies van viure i encara viuen ara. Si mai hi voleu fer una visita us puc fer de guia encantada!

 

En fí, que em poso a parlar del poble i com que sóc una enamorada del modernisme m’embolico i foto uns rotllos de nassos!!!

 

Un altre exemple del tarannà de la gent del poble. Del poble era Alfonso Pérez Burrull, un àrbitre molt polèmic. Ara viu a Camargo, localitat molt propera a Santander. Parlant amb dues persones relacionades amb el món del futbol professional em van explicar que Pérez Burrull havia fet una juguesca amb els amics i que li havien dit que no seria capaç d’expulsar a Ronaldinho, millor jugador del Món en aquell moment, i ho va fer. No tinc perquè dubtar de la paraula de dues persones que ja són mortes, les dues d’atac de cor fulminant, una va jugar a les categories inferiors del Barça, l’altra va ser entrenador de primera… perquè s’ho haurien d’inventar? I què guanyarien mentint-me a mí que no sóc ningú.

 

L’equip del poble és el Comillas que es va fundar l’any 1926, és a primera regional, l’estadi és a la carretera que va cap a San Vicente de la Barquera, vesteix de blanc i vermell i té capacitat per a 800 persones. De fet només té una grada que dona a la muntanya, els gols donen a parcel·les de cases privades i el lateral és la carretera.

Salut i èxits!!!!!!!

Comentarios
Els blogs

Amb les decepcions de la temporada a can Barça i els darrers èxits del Madrid, el projecte blaugrana queda tocat i veu com el poder del futbol europeu canvia de mans.

Lee

La nit del 29 d'abril de 2008 em va provocar un gran sentiment de tristesa. El Barça va quedar eliminat a semifinals de la Champions...

Lee

Demà dijous serà presentat el nou entrenador del Barça, Ernesto Valverde. Són molts els dubtes i preguntes que estan sorgint envers la...

Lee