Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

REAL MADRID VS FC BARCELONA
REAL MADRID VS FC BARCELONA
TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP

Un cas sonat de la historia del club és el fitxatge de Di Stéfano. ¿Perquè vull parlar d’això si és anterior al meu naixement i no el vaig veure jugar mai? Doncs perque la meva família va ser qui va fer els contactes a Colòmbia per fitxat-lo.

És un cas polèmic i encara ara genera discusions entre ambdues aficions però el que és clar i no té discusió és que Di Stéfano va venir a Espanya per jugar amb el Barça. Ell mateix ho va declarar a la premsa cada cop que li preguntaven abans de fitxar per cap dels dos clubs.

L’any 1952 va començar l’interès dels dos clubs pel jugadors que tenia fitxa de River Plate però s’havia fugat a jugar a Colòmbia amb el Millonarios, club que no reconeixia la FIFA. Cada club havia aconseguit els drets d’un dels altres clubs, el Barça de River i el Madrid del Millonarios.

Per solucionar el conflicte, la FIFA va decidir que la fitxa de l’argentí fos de Millonarios fins el final del 1954 i llavors tornés a River.

L’any 1953, Barça i Madrid van intentar fitxar l’argentí que jugava a la lliga colombiana. Di Stéfano havia marxat del River Plate per guanyar diners a Colòmbia, on existía una lliga al marge de la normativa FIFA que fitxava els millors jugadors de l’època: brasilers, argentins, uruguaians, anglesos, polonesos… Di Stéfano era el màxim golejador de Millonarios i durant una gira per Espanya va impresionar pel seu talent.

El gran Josep Samitier, secretari tècnicdel Barça, va ser més ràpid que el Madrid en arribar a un acord amb el futbolista per incorporar-lo al club. El Barça ja havia fitxat Kubala per davant del Madrid i, de nou, semblava que la sort somriuria el club blaugrana. L’advocat Ramon Trias Fargas va negociar amb el River Plate, amb el suport de catalans exiliats a l’Amèrica llatina entre ells Joan Busquets que era el meu oncle. El Barça negociava amb el River Plate perquè aquest club era el propietari dels drets del jugador, ja que el Millonarios no podia competir a nivel oficial. El Millonarios per la seva banda, demanava molts diners a canvi de vendre el jugador, malgrat que si algú negociava només amb el club de Bogotà, no podia inscriure el jugador.

Di Stéfano va arribar a Barcelona el maig del 1953, va jugar alguns amistosos amb la samarreta blaugrana. El president del Madrid Santiago Bernabéu va oferir a Millonarios, que ja havia parlat amb el Barça, una quantitat molt superior de diners per aconseguir al jugador. El Madrid, gràcies a les gestions del vicepresident Raymundo Saporta, va arribar a un acord amb el club colombià. També van portar el cas als despatxos de la Federació Espanyola i a la delegació d’esports franquista, creant un caos total. El Barça va arribar a meditar vendre els drets que tenia sobre Di Stéfano al Torino, per evitar la marxa al Madrid vist que tindrien molts problemes per aconseguir fitxar-lo, però finalment la Federació va decidir que Di Stéfano jugaria quatre temporades a Espanya, dues amb cada equip de manera alterna començant pel Madrid.

Tot aquest embolic comença amb la por de les altes esferes franquistes al veure com el Barça ho guanyava tot. Això provoca un primer intent de boicotejar el fitxatge prohibint fitxar estrangers. La idea va sortir d’un telegrama del general Moscardó al ministre secretari general del “Movimiento”, Raimundo Fernández-Cuesta, germà del fundador del diari esportiu Marca.

La jugada provoca la fúria de gairebé tots els clubs de primera que volien fitxar estrangers. El president de la Federació Espanyola, Sancho Dávila, es va veure obligat a demanar un canvi d’estratègia. En una carta Sancha Dávila li deia al general Moscardó que Millonarios no podia traspassar a Di Stéfano a cap club sense el permís de River Plate, club al que ha de tornar l’any 1954 i amb qui el Barça tenia l’acord. Sancho Dávila va fer publicar al diari la Hoja del Lunes que el Madrid había signat amb Millonarios el traspàs del jugador.

Amb aquesta situació d’estancament, el cas arriba a la FIFA que va designar un mediador per mirar de solucionar el conflicte. L’escullit va ser Muñoz Calero anterior president de la Federació Espanyola i amic de Santiago Bernabéu. Muñoz Calero havia ajudat al Barça amb el fitxatge de Kubala i, en aquest cas, va ajudar el Madrid amb la decisió salomónica de fer jugar Di Stefano als dos clubs de manera alterna començant pel Madrid. Des del Govern Civil de Barcelona també es va intentar condicionar l’actitud del club cridant a consultes al president del Barça al despatx de Felipe Acedo Colunga.

El Barça es va sentir enganyat i la directiva d’Enric Martí Carreto va presentar la dimissió, després de rebre amenaces i coaccions per tal de deixar anar a Di Stefano. A Di Stéfano tampoc li va agradat aquesta solució. El Barça passava a estar dirigit per una gestora i Josep Vidal-Ribas, membre de la comissió gestora, va signar un comunicat en el qual renunciava a tots els drets sobre Di Stéfano en favor del Real Madrid. El Barça havia estat derrotat i poca gent sabia exactament què havia passat.

El Barça de Kubala ho estava guanyant tot i amb Di Stefano es convertien en un equip que feia molta por per tot el que podien arribar a guanyar. El fitxatge del jugador esdevindria crucial per la història dels dos equips ja que fins aleshores el palmarés del Barça era superior al de l’equip blanc i posteriorment al Madrid, amb qui seria un dels jugadors més importants de tots els temps aconseguiria l’hegemonia guanyant cinc copes d’Europa.

Di Stéfano no va parlar gaire d’aquest tema i penso que el feia sentir malament. Al programa “Aquest any cent” va dir que no coneixia molts dels detalls que estava escoltant i crec que era sincer però també és cert que a Madrid tenia un altre discurs.

Si em poso al lloc de Di Stéfano només voldria jugar al futbol i no estar ficat en tots aquests embolics. No deu ser fácil de portar saber que per culpa teva una persona i la seva família van ser amenaçades de mort fins aconseguir que dimitís. També es veritat que jo hauria fet tot el possible per jugar amb el Barça perque és el club que m’estimo i ell ho va manifestar així però es va desdir per poder jugar, que era el que volia.

Pel que fa al meu oncle, sempre s’ha dit que va fer tot el possible per fer fracassar el fitxatge. També es cert que, vist amb perspectiva, Trias Fargas va canviar d’opinió i va tenir en compte altres aspectes obrint la possibilitat a un error d’apreciació seu. També s’ha de valorar el fet que abans totes les comunicacions es feien per carta i no hi havia l’immediatesa que hi ha ara.

El president de Millonarios es malfiava del meu oncle perque era soci de l’equip rival, el Club Independiente Santa Fe, i pensava que el volia enganyar. El president de Millonarios va veure en la lluita entre Barça i Madrid l’oportunitat de guanyar molts diners i també es va voler aprofitar de la situació.

En resum, tothom té part de culpa en que no es fitxés Di Stéfano i uns van patir més que d’altres però ara ja mai sabrem el que realment va passar perque la majoria d’actors són morts. El que sí és una realitat és que el Madrid no hauria guanyat tot el que va guanyar i el Barça ara mateix seria un club amb tants títols que potser no hauríem viscut la remuntada contra el PSG de la mateixa manera.

Salut i èxits!!!!!!!!!

 

Comentarios
Els blogs

El Barça de Valverde ja està en marxa en plena pretemporada i l'estrena no podia ser millor, victòria 1 a 2 davant de la Juventus a la...

Lee

En l'article de la setmana passada vam fer un repàs als jugadors que, després de la valoració del seu rendiment i l'anàlisi del seu futur...

Lee

Això és el que sembla que regni en el si de la Junta Directiva. La veritat és que no sabem ben bé per on van els trets en cap de les...

Lee