Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Quotidianitat poc habitual

Després de dotze victòries seguides a la Lliga, el Barça va deixar escapar dos punts al Madrigal, en una situació a la qual els culers estem poc acostumats.
Quotidianitat poc habitual
Quotidianitat poc habitual
Després de dotze victòries seguides a la Lliga, el Barça va deixar escapar dos punts al Madrigal, en una situació a la qual els culers estem poc acostumats.

També són humans. Ahir el Barça no va estar endollat, va tornar a una versió inferior a la dels darrers partits i va mostrar un rendiment que els culers ja havíem deixat enrere. L’afició, familiaritzada amb un joc sobrehumà i habituada a exhibicions constants, reclamava més i es va quedar amb la sensació que faltava alguna cosa. Tanmateix, no hem d’oblidar que partits com els d’ahir també formen part de les lligues i que són part de la normalitat. El que passa és que nosaltres no estem acostumats a ser normals...

Amb el resultat a la mà, és cert que els blaugrana van guanyar un punt respecte a l’Atlètic, però tothom sap que anaven a la Plana a sumar-ne tres. I això no ho van aconseguir. Em sumo, doncs, a la lectura positiva que diu que l’equip està millor que fa una setmana, però no podem perdre de vista la realitat.

Messi i Suárez no van acabar d’encaixar al camp, Arda va estar incòmode i Mathieu va encadenar desastres. Els únics inspirats van ser Neymar, que continua creixent, Bravo, imperial i autoritari, Rakitic, adaptat, decisiu i golejador, i Mascherano, que apaga tots els focs. Piqué, mentrestant, continua sense deixar ningú indiferent. Al camp, discretament i sigil·losa porta el pes de la defensa i té un poder categòric. Que li diguin a l’equip, si no, com va canviar ahir després de la seva substitució. Fora del terreny de joc, segueix amb els Periscopes, que cada vegada tenen més ressò i en els quals acostuma a encendre polèmiques.

Més enllà de personalismes, però, el Barça no va acabar d’estar a to i va recuperar una imatge mundana que ja havíem oblidat. Anecdòtic, totalment anecdòtic. No hem de patir. Val més que els accidents arribin ara, que ja tenim el camí aplanat, que no en un moment de tensió. Amb la situació actual, partits com els d’ahir acaben sent intranscendents i no fan perillar ni el títol de Lliga, ni la confiança de l’afició, ni les aspiracions de la Champions. Tot segueix al seu lloc.

I ara estarem una setmana sense Lliga, a causa d’una altra aturada sense sentit pels partits de seleccions. Ara que arriba el tram decisiu de la temporada, quan els jugadors han d’estar a màxim rendiment, se’ls emporten a rondar pel món. Genial. Però tant se val. Quan tornem, arribarà el Clàssic i llavors, haurem de recuperar la supremacia i contundència que hem exhibit des de fa dies. Serà el moment de sumar el quarantè partit sense perdre, ampliar --encara més-- la diferència amb el Madrid, rebaixar els fums als blancs i seguir guanyant autoconfiança per preparar l’assalt al segon triplet consecutiu.

Que aquest Barça, de moment, és així d’inversemblant.

PD: Als de Luis Enrique ja només els queden cinc victòries per proclamar-se matemàticament campions de Lliga.

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee