Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

QUI JUGA AMB FUM S’ACABA CREMANT
QUI JUGA AMB FUM S’ACABA CREMANT
No m’he equivocat. Sé de sobres que la frase resa en realitat “qui juga amb foc s’acaba cremant”. Simplement he volgut fer un joc de...

No m’he equivocat. Sé de sobres que la frase resa en realitat “qui juga amb foc s’acaba cremant”. Simplement he volgut fer un joc de paraules amb la realitat actual del Real Madrid. Com vaig mencionar el passat 20 de febrer en el meu article “L’àvia fuma”, el club blanc porta dos anys, en primer lloc, amb una manca d’autocrítica total i, en segon lloc, desviant l’atenció dels problemes interns amb altres de tercers i venent fum sobre la situació pròpia.

Però és pitjor del que em pensava. Quasi podria dir que estava equivocat. El fum que es veia sortir del Bernabéu, a través de la caverna mediàtica, no només era fruit de la campanya propagandística creada amb l’objectiu de tapar les vergonyes del Madrid i del seu President, provenia també d’un incendi institucional i esportiu totalment real. I és un incendi ben gran, amb diversos fronts, i amb el vent bufant en diferents direccions.

Com vaig mencionar al meu Facebook personal, el passat 4 de gener, “el nomenament de Zinedine Zidane com a nou entrenador del Real Madrid, després del bany al clàssic, estava cantat. No hi havia sintonia entre els jugadors i Rafa Benítez, era evident, i per tant la decisió era bona. Ara bé, és un arma de doble fil. Si funciona, i es guanyen títols, tot perfecte. Però si la dinàmica no millora, el president haurà sortit de la trinxera, quedat al descobert, i enmig del foc creuat.

És a dir, encara que les coses vagin malament amb Zidane, no m’imagino al públic del Bernabéu xiulant i demanant el cap de l’entrenador. Zidane ha sigut, i és, un ídol, un emblema, un símbol del madridisme. És intocable. Els pals i les crítiques aniran a parar directament a Florentino Pérez. Podem confirmar doncs, que el mandatari blanc ha jugat la seva última carta”

La derrota d’ahir contra l’Atlètico de Madrid (0-1), va desvetllar les carències de la plantilla i les confrontacions entre jugadors, afició, directiva i premsa. Des de les esferes institucionals, amb el suport dels mitjans, s’han passat tota la temporada venent fum per tal de tapar aquesta inexistència de “felicitat”. La tercera derrota en un derbi de lliga a casa de manera consecutiva, va evidenciar carències, no només en l’aspecte físic i motivacional de la plantilla, sinó també en la seva gestió i planificació. L’equip del “Cholo” Simeone no només va descobrir la manca d’equilibri al mig del camp i combinació entre línies de l’equip blanc. Va ser una derrota que va dissipar el fum, i va permetre veure el foc alimentat per l’esgotat model de club, principalment empresarial, de Florentino Pérez.

El mandatari madridista s’ha quedat sense escut. Tothom ja sap que ell és el màxim responsable de l’actual situació. Probablement pels mateixos motius que el van portar a dimitir, ahir precisament feia 10 anys, l’any 2006 després de perdre un partit a Mallorca i on va admetre que va “maleducar als jugadors”. O també, juntament amb l’anterior motiu, perquè hagi entrat en la mateixa dinàmica d’autocomplaença que va entrar el Barça, l’any 2007, després de no guanyar cap títol. En aquella ocasió, i com està passant ara, el Barça no va saber fer autocrítica i es va dedicar, juntament amb alguns mitjans, a vendre la història de que tot estava sota control. I tots sabem el que va passar.

L’afició blanca, i la resta d’aficionats del futbol, ja veuen el foc. Inútils són ja els intens de la premsa madridista, embastats pel poder mediàtic blanc, de crear campanyes com les de #EfectoZidane, #FeliZidane, #CristinanoBalonDeOro, #APorLaChampions, etc. El soci madridista, com ja va fer el passat novembre contra el Barça, ja n’està fart i va demanar responsabilitats al president Florentino Pérez.

Tan se val que l’entrenador sigui Rafa Benítez, Ancelotti o Zinedine Zidane, no hi ha sintonia entre els jugadors, certa manca de compromís, i destaquen les individualitats sobre el col·lectiu. Les paraules de Cristiano Ronaldo a la finalització del partit, per molt que el mateix jugador intenti rectificar, són una prova. A més d’una manca de companyonia, i de respecte vers la resta de jugadors.

Sincerament, fent un cop d’ull a la pobre temporada de Cristiano Ronaldo, crec que hauria de ser el primer en fer autocrítica. No fa gols contra rivals importants, ni en partits transcendents, no desborda en l’un contra un, i si no fos pels gols contra l’Espanyol i altres equips petits, tindria 10 gols com a molt. No és per treure pit. I el fet que el jugador emblema, franquícia, del club blanc faci aquestes declaracions, és un incendi.

Rafa Benítez ja ho va dir fa dues setmanes. “L’afició es va posar nerviosa, els jugadors, la directiva, la premsa, etc., i va passar el que va passar”. Però la solució ja no passa per vendre més fum o destituir Zidane. Passa per admetre els errors i fer un canvi de rumb per tal d’evitar enfonsar un vaixell que, a més de tenir múltiples vies d’aigua, està en flames. És el seu vaixell, no el del Barça tal i com han intentat vendre durant aquest temps. Aquí tot va vent en popa, directes a bon port, i a tir d'igualar el rècord de 34 partits d'imbatibilitat del Madrid de la temporada 1988/1989.

I el que és pitjor per als interessos madridistes, Florentino és el capità que s’enfonsarà amb la seva nau. Els qui demanen la seva dimissió han de saber que els últims canvis estatutaris requereixen un mínim de 20 anys d’antiguitat i un aval PROPI, no s’hi val mitjançant un banc, per valor del 15% del pressupost. Uns 100 milions d’euros. No hi ha gaires persones a Espanya que puguin aspirar a ser candidat a la presidència del club. Estem parlant, gairebé, del naixement del Real Madrid S.A.D.

Durant els últims dos anys, el poder madridista, directiva i premsa associada, han jugat massa amb el fum i s’han acabat fent mal. L’afició, ja no s’empassa el fum,  veu el foc i no vol cremar-se. Però amb els nous estatus, les guerres internes, la manca d’autocrítica, i una sanció de la FIFA que no permetrà una necessària reforma de la plantilla (Si la cautelar i una enorme inversió en el proper estiu ho permet), estan condemnats a enfonsar-se a foc viu.

Ja ho diu la dita, qui juga amb foc s’acaba cremant. Però qui ho fa amb fum, a més d’ofegar-se, també. A Madrid, a més de cremar-se en un gran incendi esportiu i institucional, s’han acabat ofegant amb les seves pròpies paraules carregades de prepotència, supèrbia, i manca total d’autocrítica. Ho saben. I el pitjor de tot, és que si el capità abandona la nau, no hi ha ningú a l’horitzó que pugui socórrer a una afició naufraga.

 

“La gran virtut de l’home serè és escoltar tot el que censuren en contra d’ell per tal de corregir el que és veritat i no alterar-se per la mentida”. (Johann Goethe)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee