Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / Kick Off

Què significa ser del Barça, avui?

Què significa ser del Barça, avui?
Què significa ser del Barça, avui?
“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del Barça perquè ho era el meu avi, gran apassionat dels esports que havia practicat als anys 20 i 30. Ho sóc perquè ho era la meva àvia, que es fotia til·les mentres escoltàvem els partits per la ràdio. Perquè ho és el meu tiet, amb un important grau d’invalidesa, que em portava a l’estadi quan jo era petit, mig coix pujant a peu fins dalt de la tercera graderia, i el que fes falta. Etcètera. Això ho tinc clar, i és dins meu, i encara que volgués, no sé si podria canviar-ho. Pel mateix motiu que tinc una llengua materna, un lloc de naixement, uns vincles familiars… forma part de la meva identitat, especialment, perquè vaig crèixer envolcallat en aquest entorn que simpatitzava en els seus temps de lleure amb un club esportiu. Com tanta d’altra gent.

El que se’m complica és sentir-me del Barça avui, ja que en el món globalitzat en el que visc, les identitats s’expandeixen i es dilueixen. Per exemple, em trobo gran quantitat de turistes a l’estadi en els partits. La seva relació amb el club és molt diferent a la meva i em puc sentir un estrany dins l’estadi on hi he passat moltes tardes. Em passa el mateix quan hi ha un gran nombre de jugadors foranis, un exemple que trobo extrem amb el bàsquet. Hi ha tants estrangers a l’equip, i cada any en marxen sis i n’entren sis de nous, que ja fa moltes temporades que no sé quins jugadors formen l’equip i ja em dóna igual. M’ha succeït amb el dubtós patrocini de Qatar, país molt qüestionat democràticament, en una entitat esportiva - però també socio-política - com és la nostra, que històricament ha patit repressions de dictadures i ha demostrat ser un exemple de democràcia i llibertat (tal i com em van ensenyar el meu tiet i el meu avi en relats familiars per mi llegendaris). Aquesta part del Barça ja no forma part de mi.

El que m’envolcalla encara dins el Barça, és parlar-ne amb els meus pares, xerrar-ho amb el meu tiet de tant en tant, tot i que fa temps que no pot assistir, o amb alguns amics. Sentir una emissora de ràdio que encara narri amb cor i seny, veure jugadors que es passen moltes temporades al club, i els hi agafes estima perquè te’ls coneixes.

Vaig descobrir el Barça a finals dels 80 però sobretot vaig “mamar” futbol a l’estadi a principis dels 90 (quina sort he tingut). Potser me n’adono ara que era el fi d’una època. On el futbol era un esport de masses locals, però no massivament globalitzat. Decissions de club que només pensen en el Barça com a negoci en l’esfera internacional me n’allunyaran, i aficionats que se'l senten seu i han crescut amb el club com un servidor, me n’aproparan, d’això n’estic segur. Però com evolucionarà el meu sentiment, i crec que el de moltes més persones, depèn d’un àmbit global que sembla molt més poderós que els autèntics seguidors del club.

Comentarios
Gertrudis P
Gertrudis P

Gertrudis P

Barcelona
Em proposo escriure alguns articles sobre futbol i la seva relació amb la societat. Textos on gairebé sempre apareixerà la mirada blaugrana, inevitablement. M'interessa tenir un espai per escriure'ls i que puguin tenir visibilitat. I aquesta web és magnífica per començar!
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee