Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

QUAN ELS ARBRES NO DEIXEN VEURE EL BOSC
QUAN ELS ARBRES NO DEIXEN VEURE EL BOSC
No descobriré ara a Cristiano Ronaldo. Tampoc em deixaré portar pels meus colors alhora de criticar-lo. Amb tota la sinceritat del món,...

No descobriré ara a Cristiano Ronaldo. Tampoc em deixaré portar pels meus colors alhora de criticar-lo. Amb tota la sinceritat del món, crec que no hi ha cap mena de dubte en afirmar que el jugador de Madeira és un dels millors futbolistes de la història d’aquest esport. Qualsevol entrenador el voldria tenir a la seva plantilla.

Els títols i mèrits, tant a nivell col·lectiu com individual, ho avalen. Ja sigui amb el Manchester United o amb el Real Madrid, 3 Lligues de Campions, 4 Lligues, 2 Copes del Rei, 2 UEFA Super Cup, 2 Mundials de Clubs, i 3 Supercopes nacionals donen fe a nivell de clubs. A més d’afegir la passada Euro amb Portugal i 3 FIFA Ballon d’Or i 4 Botes d’Or a nivell personal.

És evident doncs, que si aquest jugador no hagués compartit generació futbolística amb Messi, estaríem davant del millor futbolista, sens cap mena de dubte, dels últims 10 anys. Però aquesta ha sigut la gran mala sort del jugador portuguès, haver de competir amb el que, indiscutiblement, no només és el millor jugador de l’última dècada, sinó també el millor futbolista de tots els temps. Tinc 31 anys, els mateixos que Cristiano Ronaldo, i el que fa Messi no ho havia vist mai en cap altre jugador. Simplement, no hi ha paraules per descriure el 10 argentí.

S’ha de ser sincers i justos, i mai m’ha acabat d’agradar el fet de dir que Cristiano Ronaldo és un jugador més pel fet de que ha compartit generació futbolística amb Messi. Fins i tot arribar al punt d’arribar a ser despectiu. Ens hem de sentir totalment privilegiats pel fet de poder gaudir d’aquests dos grans monstres del futbol. I en el cas dels culés, com servidor, encara més afortunats de que el millor de la història hagi vestit la samarreta blaugrana durant tota la seva gran carrera esportiva. Gràcies, i per molts anys.

La passada temporada va ser triomfant per ambdós jugadors. Messi va aconseguir repetir un meritós Doblet, venint del segon Triplet de la història del Barça, afegint el Mundial de Clubs i la Super Copa de la UEFA. Una gran temporada col·lectiva sumada a un sublim nivell personal.

En canvi, Cristiano Ronaldo va gaudir d’una irregular actuació personal, reconegut fins i tot per ell mateix, i el Madrid va salvar els mobles aconseguint la Undécima “in extremis” i sense mostrar una clara superioritat davant els seus oponents. Un calc, del que va passar un mes després a l’Euro on Portugal va aconseguir el seu primer títol amb un nivell de joc bastant pobre.

Però alguna cosa no funciona als estaments futbolístics. Qualsevol persona entesa d’aquest esport, o almenys familiaritzada, i que hagi vist els partits tant del Madrid com de la selecció portuguesa, estarà d’acord que malgrat els títols aconseguits no hi ha arguments suficients per haver guardonat a Cristiano Ronaldo com a millor jugador a Europa de la passada temporada.

Sincerament, sembla una decisió pròpia de persones que simplement han vist les fotos de Cristiano Ronaldo aixecant els títols i els resums de les millors jugades i gols fets pel crack portuguès. Al més pur estil Joan Gaspart i Josep Lluís Nuñez fitxant jugadors que no coneixia ningú amb vídeos VHS de 5 minuts. Algun va sortir bé, com Giovani, però d’altres van suposar una autèntica ruïna econòmica pel club.

Evidentment, no hem de perdre el respecte per a cap rival, però malament anem si considerem decisiu per atorgar aquest premi a un jugador que malgrat haver marcat 35 gols en Lliga, 8 els va fer contra l’Espanyol, un rival que va estar lluitant gairebé fins al final per no perdre la categoria, 6 de penal, cert que s’han de materialitzar, i va protagonitzar pobres actuacions, desapareixent en els partits importants, i deixant mostres d’impotència en forma d’agressions injustificades, i sense opció de disputar la pilota, evidenciant el seu baix nivell.

El mateix a la Lliga de Campions, malgrat ser el màxim anotador de la competició, la dada queda minimitzada si ens adonem que 11 dels 16 gols són al Shakhtar i al Malmö, per acabar tenint una discretíssima actuació amb un recital de pèrdues de pilota i manca de desequilibri total a la Final de Milà. Això si, sembla ser que la imatge del portuguès aixecant la Champions, cosa que evidentment va aparèixer en tots els noticiaris, va ser suficient aval.

Amb la selecció es va coronar amb un equip que va oferir una molt pobre imatge durant el campionat, i on cal recordar que va passar a vuitens com a tercera de grup. Cosa que en una format de competició normal hagués suposat quedar eliminat. Cristiano, desaparegut en la majoria de partits, només a destacar els 2 gols contra Hongria i Polònia (3 en total), va guanyar una final a la pròrroga on no  va jugar per lesió. És a dir, no podem trobar en aquesta competició cap al·licient afegit que el faci estar per sobre de Griezzman o Gareth Bale. Jugadors que van oferir un nivell PERSONAL molt més notori.

No vull desprestigiar en cap moment el fet els títols col·lectius que ha aconseguit enguany aquest gran futbolista. Però amb la mà al cor, crec que alguna cosa no funciona dins els estaments, o bé no entenc els criteris que s’han de seguir per tal de premiar els mèrits. No acabo d’entendre com és possible que un jugador que ha sigut Pitxitxi i Bota d’Or, Luis Suárez, o un altre que ha fet recital rere recital, com Leo Messi, no es troben ni tan sols al podi.

Puc veure que es vulgui destacar a un jugador que ha guanyat títols tan importants com la Champions o l’Euro, però en aquest cas, el premi es designa a nivell INDIVIDUAL, i sota el meu parer, Cristiano ni tan sols hauria de ser entre els tres primers.

Hem entrat a l’era on el contingut selectiu dels mitjans està jugant un paper important alhora de lliurar aquest tipus de premis. Tant de persones que han vist simplement el que els alguns han volgut que els altres vegin, o bé de persones amb poc, o gens, judici objectiu. Si no és així,  no s’acaba d’entendre que aquest jugador hagi sigut agraciat com el millor a Europa la passada temporada.

I el que em fa més por, que aquest criteri torni el pròxim gener i tingui suficient rellevància per donar la Pilota d’Or a Cristiano. Esperem que la FIFA, amb tots els respectes, humor i ironia possibles, no tornin a fer un altre Cannavaro i tinguin clar que es tracta d’un premi INDIVIDUAL.

 

“Quan el arbres no ens deixen veure el bosc” (Proverbi popular) 

 

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

El Barça de Valverde ja està en marxa en plena pretemporada i l'estrena no podia ser millor, victòria 1 a 2 davant de la Juventus a la...

Lee

En l'article de la setmana passada vam fer un repàs als jugadors que, després de la valoració del seu rendiment i l'anàlisi del seu futur...

Lee

Això és el que sembla que regni en el si de la Junta Directiva. La veritat és que no sabem ben bé per on van els trets en cap de les...

Lee