Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Progressió aritmètica

En un tram de temporada cada cop més decisiu, el Barça continua sumant victòries, però el joc de l’equip encara no ha arribat al seu millor nivell.
Progressió aritmètica
Progressió aritmètica
En un tram de temporada cada cop més decisiu, el Barça continua sumant victòries, però el joc de l’equip encara no ha arribat al seu millor nivell.

No parem. I seguim sumant. Ja són nou victòries des de la conquesta del Mundial de Clubs --sense fer cas d’aquella temuda i famosa maledicció post-Mundial-- i ja van 26 partits consecutius sense perdre. Anem amunt! I és que aquest Barça s’ha abonat a la suma i des de la derrota al Pizjuán no ha deixat d’incrementar en cap moment la seva casella de punts. Fins aquí, tot correcte.

Tanmateix, els culers, que som punyeters, no en tenim prou i més enllà de sumar volem multiplicar. Volem puntuar, i puntuar bé, però també volem jugar bé, molt bé, i desprendre espurnes de talent futbolístic. Fins ara, però, la progressió de l’equip s’ha limitat als resultats i, si bé no ha deixat escapar punts, no ha enlluernat ni meravellat l’afició. El que volen els seguidors és excel·lir i l’excel·lència passa per la multiplicació entre joc i resultats.

La temporada passada, per exemple, després d’Anoeta, la progressió sí que va ser geomètrica i tant els resultats com el joc de l’equip van créixer exponencialment; es van multiplicar els resultats, però també les dosis de brillantor al camp. I així, fins a arribar a Berlín i culminar l’operació.

I si ens fixem, precisament, en la temporada passada, observem que aquestes alçades també estàvem a tres punts per sobre de l’Atlètic --en aquell moment amb els mateixos partits--, però a quatre punts de diferència del Madrid, que encapçalava la classificació. Amb poc més d’un mes, però, vam revertir la situació i vam escalar fins a la primera plaça, amb un punt de coixí. Després del clàssic, la diferència ja era de quatre punts.

Davant d’això, no cal preocupar-se excessivament pel joc, perquè, de moment, no ens ha allunyat de cap ambició. Ara bé, cal no oblidar que queden molts partits i que segur que hi haurà un moment en què haurem de mostrar la nostra millor versió. Ara no s’hi val a confiar-se; ja hem vist els canvis sobtats que ens ha ofert la Lliga en els darrers anys i fins que les matemàtiques no ho certifiquin el campionat s’haurà de disputar.

Sumar per avançar; multiplicar --esforços, punts i ambicions-- per triomfar.

PD: Celebro enormement que dissabte Valdés tornés a trepitjar amb condicions un terreny de joc. S’ho mereix! Feia temps que s’ho mereixia. Felicitats i força, Víctor!

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee