Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Pragmatisme competitiu

En els darrers partits, el Barça està demostrant el seu gen competitiu i, tot i no exhibir un nivell brillant, ha aconseguit treure bons resultats.
Pragmatisme competitiu
Pragmatisme competitiu
En els darrers partits, el Barça està demostrant el seu gen competitiu i, tot i no exhibir un nivell brillant, ha aconseguit treure bons resultats.

Seguim jugant i la màquina no s’atura. El Barça és infal·lible. Des de la tornada de vacances, han sigut setze partits, dos per setmana, amb un ple de victòries exceptuant l’empat a Cornellà a la Lliga i l’empat intranscendent a Mestalla a la Copa. Són triomfs que ha aconseguit suant i lluitant molt, però en els quals l’equip no ha mostrat la seva millor versió. Ha competit. I punt. Però n’hi ha hagut prou.

El màxim exponent d’aquesta competitivitat és, sens dubte, Luis Suárez, l’Home Intensitat a Can Barça. No para! Es passa tot el partit corrent amunt i avall, jugant totes les pilotes, donant-ho tot en cada passada, esprintant i regatejant; mai està quiet. Viu a moltes revolucions per minut i, sempre que pot, intenta encomanar a l’equip la seva energia. Quan no és possible, ell sol basta per seguir sumant.

I aquesta és la gran diferència entre el Barça i el Madrid i l’Atlètic. Aquest cap de setmana, sense anar més lluny, els seus partits han sigut similars; rivals incòmodes, joc poc brillant i dubtes ofensius. La diferència, però, que els blaugrana resolen a dalt i saben competir com ningú. Res més. I això ens ha portat al marge actual de punts.

També és cert, però, que el nivell que exhibeix l’equip no és el desitjat i que l’afició sempre demana més als jugadors. Cert i legítim. Però de veritat creieu que es pot mantenir un joc enlluernador jugant cada tres dies? No. I no per poc brillar hem de criticar l’equip. El gen competitiu, el do de guanyar sense jugar bé, de sumar sense --potser a vegades-- merèixer-ho, també és un valor futbolístic. I aquest Barça l’ha adoptat com a propi.

Recordo alguns enfrontaments de l’Era Guardiola, paral·lels als darrers del Barça, i que se’ns van escapar. Qui sap quin resultat hauria tingut el Barça de fa uns anys si hagués disputat el patit d’ahir… No oblidem que ara fa set anys, en la segona temporada de Guardiola --la temporada posterior al Triplet--, el Barça estava eliminat de la Copa i tenia un punt menys a la Lliga en aquesta jornada --i estava empatat amb el Madrid--. Ara, a la final de la Copa i amb un ampli coixí de punts, tots sabem com va l'equip: un rendiment de rècord, uns números a l'abast de molt pocs.

El que no podem negar a Luis Enrique, doncs, és la injecció de competitivitat que ha introduït en els seus futbolistes. En tots els sentits: competeixen cada jugada, en cada partit, i continuen competint amb fam per tots els títols com si fos el primer dia. Competir per la passió de competir. Guanyar per l’èxtasi de la victòria. Operació “Triplet III” en marxa.

PD: Les declaracions de dimarts de Cristiano Ronaldo són una declaració de principis: ell es dedica al futbol per jugar, guanyar diners i ser reconegut. La MSN juga a futbol per divertir-se i passar-ho bé; del seu entreteniment arriben els èxits. Ells són feliços i fan feliç la culerada. Diferències evidents, rendiments desiguals.

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee