Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

"PILOTES CALENTES I RUGOSES"
"PILOTES CALENTES I RUGOSES"
Tot just avui hem encetat la Primavera. Les aus migren, molts animals ho fan, els arbres comencen a mostrar el seu verd, les flors ens...

Tot just avui hem encetat la Primavera. Les aus migren, molts animals ho fan, els arbres comencen a mostrar el seu verd, les flors ens delecten amb un espectacle de colors meravellós, i com diu la dita popular, “la Primavera, la sang altera”. Tot agafa més temperatura, i com no, torna a caldejar la polèmica anual dels sorteigs de UEFA Champions League, on es parla de “pilotes calentes i rugoses”.

Sincerament, és un debat molt interessant. Però jo tinc un punt de vista diferent, m’agrada trobar el costat positiu a les coses. Abans però, m’agradaria dedicar un parell de paràgrafs al partit tot just ha finalitzat a Vila-real. El Barça continua la seva ratxa d’imbatibilitat, ja en són 39 partits sense conèixer la derrota, però s’ha deixat empatar un partit (fins i tot es podria haver perdut) clau i vital per a la consecució del títol de Lliga. També val a dir, que la vitalitat de la victòria és molt relativa tal i com estan les coses a la classificació.

No cal que fem un drama. El partit d’avui era molt difícil. El Vila-real és un dels equips que millor juga a Europa, jugava a casa, té possibilitats de lluitar per la tercera plaça (dóna accés a la Champions sense necessitat de jugar ronda prèvia), i el Barça tenia ja en ment (sobretot amb el 0-2 al marcador) el partit del Camp Nou que tindrà lloc d’aquí dues setmanes contra el Real Madrid. Només cal fer un cop d’ull als canvis que ha fet Luis Enrique per tal d’evitar segones targetes grogues. Especial és, el cas de Gerard Piqué.

Però avui era molt important guanyar, més i tot que contra el Madrid, es podria haver ampliat la distància contra l’Atlético de Madrid després de la seva derrota al Molinón, i permetia encarar El Clàssic amb més tranquil·litat amb vistes a l’anada dels quarts de final de la Champions contra l’equip matalasser. Tanmateix, no cal que patim, aquesta Lliga és pràcticament al sac. L’empat al Camp del Madrigal entrava dins les possibles “travesses”. Tot i que el que ha passat avui pot servir per aprendre que mai s’ha de dir blat fins que no estigui al sac i ben lligat.

El resultat d’avui no és un tema calent. Hi ha massa distància com per obrir cap tipus de debat o encetar cap “campanya de la por” per part dels mitjans de Madrid. El que vull tractar és el conjunt de casualitats que ha portat al Barça a tenir rivals més complicats que el Real Madrid als sorteigs de la Lliga de Campions. No vull parlar de “tongos”, de manipulacions, de trampes, de favoritismes, ni de pilotes que vibren. Ni tan sols, de “pilotes calentes i rugoses”. Tot és molt sospitós, sí. Però sense proves ni arguments estables, no ens podem permetre realitzar tals acusacions. Tot és molt estrany, cert. Però hem de mirar al passat, present i futur, i trobar arguments que ens demostren que el més important no és el rival. Sinó el teu propi equip. El Barça, ha de ser el nostre major i principal argument. I en tenim motius.

El FC Barcelona es jugarà el pas a les semifinals de la màxima competició europea amb l’Atlético de Madrid. Serà una eliminatòria molt difícil. Duríssima. Ens enfrontem, probablement, amb l’equip que millor defensa d’Europa. Ara bé, com ha quedat patent en nombrosos partits durant la temporada, li costa fer gols. Aquest Atlético és molt semblant al de la temporada 2013/2014, però la davantera Torres-Griezmann no és com la que va ser en el seu moment la formada per Falcao-Diego Costa o Diego Costa-Villa. Els aficionats culers no hem de patir si l’equip està bé, en condicions de disputar i, sobretot, amb ganes. Aquest és l’aspecte més important. Serà una eliminatòria on el gol tindrà una cotització altíssima. Probablement, la més disputada juntament amb el PSG-Manchester City. Per sort dels grans afeccionats del futbol, aquests partits no coincideixen. Com va passar als vuitens amb l’Arsenal-Barça i el Juventus-Bayern, i on Rummenigge va criticar aspectes organitzatius.

Els amats de “La Teoria de la Conspiració” parlen d’estadística per argumentar que el Real Madrid ha tingut rivals “més assequibles” que la resta, en especial el FC Barcelona. Com ex futbolista amateur m’agradaria fer una crida al respecte que es mereix qualsevol rival. Si aquests equips són a quarts de final de la màxima competició continental és per alguna cosa. Cada partit és una història, pot passar de tot, i mai s’ha de vendre la pell de l’ós abans d’haver-lo caçat. No obstant, s’ha d’admetre que és una data curiosa que fins semifinals no han tingut creuaments més complicats.

Si observem els últims 10 anys, la Champions no l’ha guanyada l’equip que ha tingut més sort en els sorteigs. L’ha guanyat el que ha estat més fort durant la temporada, i el més regular. Potser la única excepció es el Chelsea de la temporada 2011/2012. Probablement, el campió d’Europa amb més sort futbolística, en totes les rondes, de tota la història del futbol continental. Si es vol ser campió s’ha de guanyar a qualsevol equip. Tot depèn de les condicions esportives i mentals de la plantilla. Si l’equip juga, defensa i ataca bé, compta amb una bona condició física, motivació i, sobretot, mentalitat guanyadora, no hi ha cap “pilota calenta i rugosa” que s’interposi en el seu camí.

En aquest període del que estem parlant, i on suposadament han beneficiat descaradament al Real Madrid, el FC Barcelona ha guanyat 4 Lligues de Campions, ha caigut un cop a vuitens (davant el que va ser campió dues temporades abans, el Liverpool), un cop en quarts (amb l’Atlético de Madrid, que va acabar sent finalista i campió de la Lliga BBVA), i la resta va aconseguir arribar a semifinals. A més, a excepció de l’equip del Manzanares i el Liverpool, la resta d’equips van acabant proclamant-se campions. En la meva humil opinió, és un molt bon historial per un equip que ha sigut tan perjudicat. Més si tenim en compte, que de les altres sis vegades el Real Madrid només ha aconseguit el títol en una ocasió, la famosa Décima, i en un gol in extremis de Sergio Ramos. Milan, Manchester, Internazionale, Chelsea i Bayern, han sigut els altres “afortunats”.

La temporada passada, on el Barça va guanyar l’orelluda a Berlín, serveix perfectament d’exemple del que vull dir. L’equip blaugrana va quedar líder de grup on hi havia el vigent campió francès (PSG), el vigent campió holandès (Ajax) i el vigent campió xipriota (APOEL). A més, a vuitens va eliminar al vigent campió de la Premier League (Manchester City), va superar de nou al PSG a quarts, i va derrotar al campió de la Bundesliga alemanya (FC Bayern) a semifinals. A la final va ser el torn del campió de la Serie A, la Juventus. Orgull i satisfacció, com deia aquell, és poc.

En canvi el Real Madrid, a part de només comptar amb un títol en 10 anys, ha patit eliminacions matineres, algunes humiliants, i en alguns casos, malgrat avançar, ha patit de valent tot i comptar amb la suposada sort de les “pilotes calentes i rugoses”. Per a més inri, i a nivell general, des de 2012, tots els equips que han accedit a jugar la gran final ho van fer disputant la tornada de les semifinals en camp contrari. Un argument més a favor de la importància de l’EQUIP.

Amb aquest article no vull justificar en cap cas a la UEFA, ni molt menys. Cada cop més, el marketing és un aspecte molt important al món del futbol. I no vull dir que no existeixin les famoses “pilotes calentes i rugoses”, però com que no ho podem provar, l’únic que podem fer és gaudir del nostre equip, analitzar el que ha succeït en els últims 10 anys, i comprovar que els únics que tenen “pilotes calentes i rugoses” són aquells que pateixen la frustració de veure que el Barça, si està bé, no hi ha adversitat que l’aturi.

 

“Com més difícil és la victòria, més gran es la felicitat de guanyar”. (Pelé)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee