Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

No n’aprendrem mai

La culerada no es desprèn del vici de donar per mort a l’equip abans d’hora i, un cop més, els jugadors han demostrat que continuen vius.
No n’aprendrem mai
No n’aprendrem mai
La culerada no es desprèn del vici de donar per mort a l’equip abans d’hora i, un cop més, els jugadors han demostrat que continuen vius.

No ens cansarem mai de matar aquest equip… No ens cansarem --vaja, no es cansaran certs sectors de l’afició-- de dilapidar les esperances del Barça, de desconfiar en els jugadors, de ser reticents en les remuntades i de no creure que tot és possible. Ho deia el mestre Martí i Pol, ho repetia el deixeble Guardiola i ens ho hauríem de fer nostre tots els seguidors. El Barça està viu fins que les matemàtiques no diguin el contrari… I està tan viu ara, com fa un any amb la Lliga encarrilada; ni aleshores estava guanyada ni ara està perduda. Continua estant calenta; ‘está que arde’, que dirien a la capital...

I ahir vam tenir-ne l’últim exemple. Un partit intens i seriós del Barça davant l'Atlètic va portar els tres punts cap a Catalunya després que els de Luis Enrique, malgrat que no van exhibir un joc idíl·lic, guanyessin en l’última visita lliguera al Calderón. Pocs hi posaven optimisme, pocs hi confiaven i molts s’aventuraven a dir que l’Atlètic enterraria la reacció-remuntada del Barça. Sembla que, una vegada més, els pronòstics fatals s’han equivocat…

I si amb una setmana el Barça ha tornat a somriure, encara poden passar moltes coses més. El Barça pot tornar a punxar i després aferrar-se de nou a la cursa pel títol, pot superar el Madrid i posteriorment veure’s avançat… Les travesses són infinites, amb l’única limitació que falten catorze jornades. Fins que no s’acabi la darrera, caldrà seguir lluitant. Des del camp, des de la banqueta, però amb l’alè persistent i indefectible de la grada. No ens queixem, que nosaltres no ens cansem i no ens hi va el sou! La lliçó del cap de setmana ha de ser, una vegada més, que abans de donar per mort el Barça primer se li ha de fer l’autòpsia. I de moment, ja hi havia gent que el sentenciava quan entrava a urgències...

De cara al PSG, però, les coses canvien… Ja no és qüestió d’estar al costat de l’equip o de confiar-hi; és una mera qüestió de fe. Pura fe en l’equip, com si fos una religió. I jo en tinc de fe, jo crec que la remuntada és possible. I si diuen que una mentida repetida mil cops pot esdevenir veritat, no em cansaré de repetir-ho per si aquesta modesta però forta esperança es converteix en real. El Barça pot, els del Barça podem.

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee