Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

"MARCA" ESPANYA
"MARCA" ESPANYA
És una broma? Hi ha hagut cap error? La persona que ha tret el paperet del sobre no portava les ulleres de lectura? No sap llegir? Van...

És una broma? Hi ha hagut cap error? La persona que ha tret el paperet del sobre no portava les ulleres de lectura? No sap llegir? Van agafar el sobre de l’any passat? Sigui com sigui, no s’agafa per enlloc el fet de que Carlo Ancelotti hagi sigut guardonat com a millor entrenador de la temporada 2014/2015. Molta gent s’ho prendrà a broma, certament hi ha coses més importants a la vida que l’esport. Però parlant de futbol, i prestant atenció a qui atorga els premis, la cosa és per preocupar-se. O almenys, per parar-se a pensar.

Primer de tot, hem de deixar clar als lectors que els Premis Marca, a diferència dels premis de la FIFA (Ballon d’Or, Puskás, Millor entrenador, etc.), no s’emmarquen dins un any natural. Són el reconeixement a la tasca desenvolupada durant la temporada 2014/2015. És a dir, des d’agost de 2014 fins juny de 2015. I aquest factor és important alhora de valorar el guanyador del premi amb objectivitat i imparcialitat.

Per tant, i com diuen alguns a Marca, "SEAMOS CLAROS". Les notes es donen a final de curs. Hem ser honestos i admetre que el Madrid de Carlo Ancelotti va acabar el 2014 en un gran estat de forma, i amb la UEFA Super Cup i el Mundial de Clubs de la FIFA al sarró. La realitat era que l’equip volava camí del triplet. Però en el segon tram de la temporada va caure en picat.

Golejat a la Lliga (On va quedar segon) per L’Atlètic de Madrid per 4-0 donant una pèssima imatge, eliminat a vuitens de la Copa del Rei també per l’equip matalasser, i ridiculitzat a semifinals de la UEFA Champions League contra una inferior Juventus. És a dir, el treball d’Ancelotti a la banqueta del Bernabéu va acabar amb un resultat nefast. Cap títol dels 3 importants aconseguits i, en canvi, el màxim rival ho va guanyar TOT amb un nivell de joc espectacular. El resultat va ser fulminant, Carlo Ancelotti va ser acomiadat.

Aleshores, si agafem el marc de la temporada 2014/2015, aquest premi no només manca de credibilitat, sinó que és una manipulació dels fets típica de temps dictatorials i de repressió. És cert que d’agost a desembre de 2014 teníem, d’una banda, a un Real Madrid dins un marc immillorable i, d’altra banda, a un Barça que no comptava  amb cap títol i on Luis Enrique semblava no saber donar amb la tecla. Problemes al vestuari, derrotes contra els equips grans, i confrontat amb Messi, Neymar i Luis Suárez.

Però Luis Enrique va saber capgirar la situació. Va pacificar l’ambient, va treure el millor rendiment dels jugadors, va assolir un nivell espectacular evolucionant el sistema de joc de Guardiola dotant-lo de nous registres, i va guanyar el segon triplet del club. Efemèride inèdita fins aleshores en la història del futbol. "SIENDO CLAROS", estem parlant de trajectòries inversament proporcionals.

Amb un jurat normal, amb un criteri normal, i en un país normal, això s’hauria d’haver traduït amb el reconeixement Miguel Muñoz del diari Marca cap Luis Enrique Martínez com a millor entrenador de la Temporada 2014/2015. Sense discussió, sense cap dubte. Però no ha sigut així, i premiar Carlo Ancelotti és, des de el meu punt de vista, un insult contra la intel·ligència de les persones. Una falta de respecte amb Luis Enrique, amb el públic, i amb el mateix prestigi del Diari Marca. No hi ha res pitjor que faltar-se al respecte a un mateix.

Ja no enganyen a ningú. Es pot arribar a entendre la frustració d’un diari, amb una línia editorial clarament madridista, davant la situació dels últims 10 anys. On el FC Barcelona ha arrasat a nivell de títols al Real Madrid, mostrant un nivell de joc que ha assolit la excel·lència batent tot els rècords possibles, i guanyant-se l’admiració i el respecte del planeta futbol. Però estem parlant de Marca, "el diari de tots els aficionats del país", i per tant, el que hauria de ser l’exemple de objectivitat, imparcialitat i joc nét. I aquesta situació és molt preocupant.

Són molts els lectors que pensaran que és millor deixar-ho estar. Que és millor arribar a aquesta situació i simplement gaudir de la frustració aliena. Que és millor passar-ho bomba comprovant com es mouen de ridícul en ridícul. Però Marca té molt de poder i no podem deixar que s’arribi a aquest extrem. Són els organitzadors del Premi Zamora, Pitxitxi, Zarra, etc., i els seus rànquings són els que compten per a premis majors com la Bota d’Or. Per sort, els vots per a la Pilota d’Or van a càrrec d’Alfredo Relaño que, tot i ser Director d’un diari clarament madridista (AS), inspira més confiança.

Com he mencionat al principi, a la vida hi ha coses més importants que no pas el futbol. Es pot demostrar més simpatia o proximitat amb uns colors vers els altres antagònics. Però quan es representa al diari que, en teoria, ha de representar a tots els aficionats d’un país per igual, i amb la objectivitat i la imparcialitat com a bandera, s’ha de ser digne del "poder" que es representa. Una cosa és quedar #retratado, però una altra ben diferent és fer el ridícul i titllar al públic d’ignorant. La estratègia contra Florentino com a protesta no cola. La cara de Carlo Ancelotti a la foto ho diu tot. Ni ell mateix s'ho creu. #Asino

 

"El mateix concepte de veritat objectiva esta desapareixent del nostre món. Les mentides passarana la història". (George Orwell)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee