Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / Jogo Blaugrana

L'Henry de Girona, una fotografia amb en Torquemada i la Ronda Sant Pere núm. 15

Una història trepidant que mai oblidaré i que va marcar un històric Catalunya - Euskadi
L'Henry de Girona, una fotografia amb en Torquemada i la Ronda Sant Pere núm. 15
L'Henry de Girona, una fotografia amb en Torquemada i la Ronda Sant Pere núm. 15
Una història trepidant que mai oblidaré i que va marcar un històric Catalunya - Euskadi

Tot començà el dia 26 de desembre a les afores de l’estadi Camp Nou. Era una nit acalorada i plena de colors i llums que auguraven un partit fantàstic. Només entrar al camp, dos persones de seguretat em van registrar (no sé, em veurien perillós). Després del sorprenent registre per veure si era perillós, vam asseure’ns a les nostres localitats per gaudir d’un partit únic.

Només asseure’ns, un home amb una samarreta de l’Henry mig trencada inicià uns crits d’animació que van fer de la grada un festival únic.. El partit va començar i amb ell el meu entrepà. Sobre el minut 15 em vaig acabar l’entrepà i vaig iniciar els càntics proposats per “l’Henry de Girona”.

La resta del partit va ser un festival de crits i d’avionetes de paper que van inundar el camp i van fer delitar als aficionats més avorrits i exigents. Com a mínim una seixantena van caure al verd i algun va arribar al cercle central. Amb el gol anul·lat a Catalunya, la grada saltà de ràbia i es va recordar de la mare de l’àrbitre durant varies ocasions.

Quan el partit acabà, els meus amics i jo vam tenir curiositat de qui estava comentant el partit i vam pujar a les cabines de retransmissió. Quan vam passar havia molt poca gent ja que no era un partit massa mediàtic dins de la comparació amb un partit del Barça. Vam fer un cop d’ull i vam aconseguir veure als de TV3 que estaven fent el programa del post partit. Després d’això vam decidir anar-nos ja que quedava molt poca gent al Camp Nou, però vam tenir un problema. Mentre baixàvem un dels meus amics es va adonar que li faltava la cartera i ràpidament tornarem a pujar per cercar-la. Finalment, després de 15 minuts cercant-la vam aconseguir trobar-la.  

Sorprenentment, després de trobar els diners, va acabar el programa de TV3 i van sortir els periodistes. Com un boig vaig anar de cap a un gran periodista que veu el futbol de forma diferent, en Ricard Torquemada. Vaig fer-me una fotografia amb ell i vam garlar un parell de minuts. Amb la tensió pels núvols i una foto d’en Torquemada al meu mòbil, vam veure sortir a un altre gran del Barça, Lluis Carreras. Amb ell també ens vam fer una fotografia.

A continuació d’aquest moments eufòrics, va arribar l’hora de mirar els horaris de tren per poder tornar a Arenys de Mar. No hi havia trens. Quan ens vam assabentar vam veure com una gran nit es convertia en un malson, però ens equivocàvem, la nit havia millorat...

Eren dos quarts d’una i un dels meus amics va trucar al seu pare per preguntar que podíem fer, i aquest li va dir que anéssim a Plaça Espanya ja que allà estava la seva cosina i ens podia ajudar millor. Després de 30 minuts caminant, arribarem i la seva cosina ens donà consell. Ens digué que havíem d’anar a la Ronda Sant Pere número 15 donat que allà passaria un autobús que anava a Arenys. Vam anar amb el metro, on van passar coses que no puc explicar, però que van ser molt i molt divertides. Al arribar a Plaça Catalunya vam anar fins la Ronda Sant Pere i vam esperar dues hores ja que l’autobús no passava fins dos quarts de quatre. Allà estàvem, tres adolescents asseguts en una parada d’autobús a Barcelona a les 3 de la matinada i morts de son. Quan va arribar l’hora que estipulava l’horari de l’autobús, no va passar res i ens vam començar a riure de forma descontrolada, perquè encara que ens poguessin robar, que tinguéssim fred i que no sabéssim com tornar a casa, estàvem passant una gran nit que quedarà gravada en el meu cervell per sempre.

Després de l’espera, va venir la cosina del meu amic i vam anar a dormir a casa seva. Des de les 5 fins les 12 vam estar en el llit dormint com autèntics professionals. Quan va sonar el despertador per cinquena vegada ens vam despertar i vam anar a l’Arc de Triomf per poder tornar a casa baldats i amb ganes d’explicar-li a tothom la nostra trepidant i nocturna història. 

 

Comentarios
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee