Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

LECTURA FÀCIL
LECTURA FÀCIL
Primer de tot, toca felicitar als madridistes per la victòria d’ahir. Sobretot als familiars i amics propers i a tots aquells que,...

Primer de tot, toca felicitar als madridistes per la victòria d’ahir. Sobretot als familiars i amics propers i a tots aquells que, malgrat patir de valent en els últims anys, ho han fet amb el màxim respecte i reconeixent els mèrits rivals. Respectar és important per ser respectat.

S’ha de saber acceptar la derrota i no perdre el temps buscant excuses. Podem discutir, sempre de manera sana, si Ramos havia de ser expulsat o no, en la meva opinió més d’una vegada, però hem de ser justos i reconèixer que el Madrid va guanyar de manera totalment merescuda gràcies a una millor gestió dels últims 20 minuts.

El partit d’ahir té un anàlisi molt senzill. Fins i tot, en la meva humil opinió, mereix molt poc, o gens, debat futbolístic. El Real Madrid va sumar els tres punts en un partit amb una nefasta primera part per a l’espectador que buscava entreteniment i espectacle. Uns primers 45 minuts lents, estàtics, sense intensitat i molt especulatiu per ambdues parts. El Barça va fer el seu joc de possessió, com he dit abans, de manera lenta i sense mobilitat, i el Madrid es va dedicar a esperar al darrere i aprofitar les pèrdues de pilota per tal de sortir ràpid al contraatac. El 0-0 amb el que es va arribar al descans era més que just en un partit que estava suposant un petit suplici per als espectadors.

La segona part va ser una mica més del mateix fins que el Barça va posar una marxa més i va assetjar amb major insistència la porteria de Keylor Navas i, en un córner, Piqué va marcar amb un gran cop de cap. Però és aquí on es va acabar el partit dels blaugranes. No sabrem mai si pels quilòmetres i minuts acumulats pels compromisos internacionals, o per tenir el cap immers en els quarts de final de Champions League, o per la gran distància de punts que hi ha a la classificació. El fet és que el Madrid va veure una oportunitat de, com es diu popularment, rascar alguna cosa i la seva insistència va donar els seus fruits culminant la remuntada. Així de simple.

No hem de caure en l’error de desesperar-nos i rescatar els fantasmes del pessimisme. Ahir al sortir de l’Estadi, vaig sentir veus apocalíptiques que anunciaven una eliminació als quarts i una remuntada a la Lliga. Hem de ser conscients que venim d’on venim i això es va notar molt en el trident, més estàtic i lent de l’habitual. Alguna cosa estem fent bé si el rival ha de celebrar les victòries per la mínima contra el Barça com si fos un títol. Malgrat anar tercers.

Ara bé, si que he de ser sincer en una cosa. Una victòria hagués suposat el cop definitiu a la Lliga i un contratemps moral molt gran per al Real Madrid de cara a la Lliga de Campions. És una pena que el partit d’ahir els hi pugui servir com a reforç anímic. I una cosa és clara, a Anoeta s’ha de guanyar. Si no, aquesta Lliga que ja teníem guanyada al Desembre es farà molt llarga i els nervis poden sorgir. Però la meva confiança en aquest grup, és total.

 

“Si no pots guanyar, assegura’t de no perdre.” (Johan Cruyff)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee