Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

LA TEORIA DE LA RELATIVITAT
LA TEORIA DE LA RELATIVITAT
A l’historia del pensament i de la filosofia hem tingut diversos autors que han utilitzat termes relacionats al relativisme molt diversos...

A l’historia del pensament i de la filosofia hem tingut diversos autors que han utilitzat termes relacionats al relativisme molt diversos. Des del Relativisme Moral dels sofistes fins el mateix Albert Einstein i altres autors més actuals. Poden semblar termes molt complexos i profunds, que ho són, però al cap  a la fi són idees amb un objectiu molt més senzill. I es que tot en aquest vida és relatiu, res és absolut, depèn de la situació, dels interessos, dels afectats, punts de vista etc.

El futbol no s’escapa d’aquest corrent de pensament. Sense anar més lluny, les impressions sobre l’empat ahir al Camp Nou contra l’Atlético de Madrid són totalment relatives a diversos factors. És evident però, de que tal i com va anar el partit, l’empat final va deixar un gust amarg als seguidors barcelonistes, servidor n’és un exemple. Però hem de ser conscients de que un empat amb l’actual sots campió d’Europa entrava a les possibles travesses dels aficionats i experts del futbol. Podem dir el mateix de l’empat del Real Madrid contra el Vila-real al Santiago Bernabéu. Ahir s’enfrontaven entre ells els 4 primers classificats de la passada Liga BBVA, ara Liga Santander, i candidats a quedar de nou entre les primeres posicions del campionat.

Dit això, no acabo d’entendre l’alarmisme d’uns, sobretot els barcelonistes, respecte al repartiment de punts de la jornada d’ahir. Tot i que és cert que el FC Barcelona va ser molt superior a un Atlético que es va dedicar a jugar a l’expectativa, tancat al darrere, i defensant els atacs estàtics del Barça en un marc de 15 metres quadrats com si fos un partit d’handbol. Malgrat el panorama, l’equip blaugrana va aconseguir posar-s per davant el marcador de la manera que menys s’esperava, pilota penjada per Iniesta i rematada de cap de Rakitic, i va veure com el partit acabava en taules en l’única doble errada defensiva del partit. Correa no va desaprofitar l’única ocasió clara dels matalassers en els 90 minuts.

No acabo d’entendre el pessimisme culer quan hem de ser justos i admetre que el Barça va oferir una gran actitud, va moure la pilota amb notable velocitat malgrat els espais reduïts, tot combinat amb un gran nivell de joc. Només lamentar l’errada defensiva mencionada anteriorment, mostrar certa preocupació per l’estat de forma irregular de Javier Mascherano, esperar que els problemes gàstrics de Busquets no siguin res, i creuar els dits de la lesió muscular de Messi es quedi en les tres setmanes de baixa.

No puc entendre tampoc la resta de punts de vista immersos en les crítiques injustes i la negativitat. Però com he dit abans, tot en aquesta vida és relatiu i és aquí on puc entendre el regust amarg de l’empat d’ahir al Camp Nou. I és aquí on puc veure que la pèrdua dels 2 punts d’ahir pesen més si tenim en compte l’ensopegada de fa dos dissabtes contra l’Alabès. 5 punts no sumats a casa en amb només 5 jornades de Lliga disputades hauria de ser preocupant, però això només ha fet que començar i hem de tenir present que hem estat molt mal acostumats.

Un equip com el Barça, que aspira a guanyar-ho tot, i en aquest cas la Lliga, no pot deixar escapar els punts a casa, i menys contra rivals com l’Alabés. Però el futbol és així, no sempre es pot guanyar, i el major neguit d’aquesta derrota ha seguit les últimes temporades com a exemple. Hem estat malacostumats al veure que els 2-3 equips que han lluitat pel títol han fet entre 80 i 100 punts. Situació que la que hauria de ser considerada la millor Lliga del món no hauria de donar. I crec sincerament que després de la crisi econòmica de 2008, els equips han recuperat una mica de terreny i cada cop serà més difícil sumar aquestes quantitats.

Estic molt convençut que equips com el Real Madrid, FC Barcelona i Atlético de Madrid, els tres principals candidats al títol, no tindran la catifa vermella estesa durant tota la temporada. Enguany, veurem com aquets equips no sumen els 3 punts amb tanta facilitat com els anys anteriors, sobretot als desplaçaments.

Però malgrat tot, això no és més que una opinió i una teoria. El que cal fer és mantenir el seny, relativitzar-ho tot, i no entrar en pànic per estar a només 3 punts del líder del campionat. Com es va demostrar la temporada passada, encara queden 33 jornades de Lliga. Això és molt llarg i pot passar de tot. Calma.

 

"Si la meva teoria de la relativitat és exacta, els alemanys diran que sóc alemany i els francesos que sóc ciutadà del món. Però si no, els francesos diran que sóc alemany, i els alemanys que sóc jueu.” (Albert Einstein)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Radio Marca Barcelona. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: El gol d’Iniesta a Stamford Bridge @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: Luis Figo, el jugador més odiat pels culers @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee