Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / Clar i català

Jugant amb onze, guanyarem?

A la falta de confiança de l’entrenador cap als suplents s'hi suma la falta de confiança dels titulars cap als mateixos.
Jugant amb onze, guanyarem?
Jugant amb onze, guanyarem?
A la falta de confiança de l’entrenador cap als suplents s'hi suma la falta de confiança dels titulars cap als mateixos.

La majoria de la premsa de Barcelona obra la setmana amb una mena d’intent de “resurrecció” després de dos resultats nefastos pel Barça, no només per les derrotes sinó pel que signifiquen en les seves respectives competicions. “Jugant així, et crec” apunta un gran i molt ben entès de futbol com Lobo Carrasco; frases com “hem donat la cara”, “jugant així guanyarem” o “anem amb el cap ben alt” sembla que s’han posat a la moda després del partit d’ahir contra el València. Però seria convenient pensar que el “culer” mereix respostes i anàlisis més convincents. S’ha de fer costat a l’equip, són els millors del món i segueixen donant raons per creure en ells, això no ho poso en dubte. No hi ha cap motiu per alarmar-se, el Barça no ha pogut fitxar bé i això està passant factura, és cert. Però això no ens priva de ser una mica més autocrítics. El Barça no juga “tant bé”, i jugant així se’m pot permetre dubtar de si seguirem guanyant aquesta temporada.

Hi ha diversos aspectes preocupants que conviden a pensar que alguna cosa no funciona, no només ara, sinó des de fa temps, però com que es guanyava ningú s’atrevia a enfocar-ho. Un d’ells és la banqueta. Ahir no es van fer canvis, quan és evident que hi ha jugadors que no estan per 90 minuts. Per que? Perquè no hi ha confiança, pocs culers haurien fet quelcom diferent que Luís Enrique quan es va perdent tenint jugadors com Adriano, Douglas, Munir, Bartra o Aleix Vidal a la banqueta, amb tots els respectes. Jugadors que, no només no ofereixen millores notables ni de rendiment ni de qualitat, sinó que, a més, són de posicions semblants, alguns fins i tot de posició inadaptada en l’onze titular, com Aleix Vidal. L’altre gran destacat és Arda Turan, que ahir no hi era, però que va fer tremolar a l’afició quan sortí al Calderón dimecres passat.

A part de tot això, a la falta de confiança de l’entrenador cap a ells se’ls hi ha de sumar la falta de confiança dels titulars cap als mateixos suplents, només calia veure la constant ignorància de Messi cap a Sergi Roberto, constantment desmarcat a la banda com de costum. Si Munir hagués sortit, per exemple, hauríem passat a jugar amb 10, ja que ningú li hauria passat una pilota. Això s’ha d’arreglar el més aviat possible, ja que crec que és el pitjor de l’equip. . Luís Enrique tirava pilotes fora del camp: “hagués set injust canviar als meus jugadors” o fins i tot es negava a respondre preguntes incòmodes, cosa habitual i característica del tècnic.

Anarquia i cansament

Una barreja d’ambdues coses es va fer evident ahir al Camp Nou quan podíem veure a Jordi Alba convertint-se en un extrem perpetu o a Gerard Piqué en un nou constantment en fora de joc i fent més nosa que servei des del mateix moment en que el València fa el primer. Sort de Mascherano, ja que Busquets, per cansament, suposo, no hi és del tot, a Rakitic se’l veu més pendent de si el tornaran a canviar al minut 60 que de jugar a futbol y Neymar no sembla Neymar, sembla més aviat Pedro amb els seus viatges cap al mig del camp. El resultat d’ahir ens sembla injust a tots, però al Barça n’hi podrien haver fet 1 o 2 gols més tranquil·lament.

Comentarios
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee