Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

JO SÓC DEL BARÇA
JO SÓC DEL BARÇA
Ahir no vaig veure el partit. I no és la típica excusa després d’una derrota. Per motius laborals, no vaig arribar a temps a casa i només...

Ahir no vaig veure el partit. I no és la típica excusa després d’una derrota. Per motius laborals, no vaig arribar a temps a casa i només vaig poder veure els últims 10 minuts quan ja tot estava decidit. Per tant, no tinc cap dret a valorar la derrota d’ahir a París. Però és evident que un 4 a 0 no pot donar lloc a res més que desastre.

Va ser una derrota molt dura. Duríssima. Probablement la més dura des de que tinc memòria. Més que no pas el fracàs de perdre la Copa d’Europa a Sevilla. Només comptava amb un any de vida. Més que no pas la fi del Dream Team a Atenes. Era un nen i encara aquestes coses no m’afectaven tant. Més que no pas el 5 a 0 contra el Madrid al Bernabéu. Més que no pas el 4 a 0 al Allianz Arena. I més que no pas les dues últimes finals de Copa del Rei perdudes contra el Madrid a Mestalla.

La debacle d’ahir va fer molt de mal perquè ningú s’ho esperava. La hecatombe d’ahir va fer mal perquè era només l’anada dels vuitens de final. El Barça sempre és esperat, almenys, per disputar les semifinals. La desfeta d’ahir va fer mal perquè hi havia moltes esperances en arribar lluny en la present Lliga de Campions. Va fer mal perquè en cap moment es va reconèixer al gran Barça. I sobretot, perquè la sensació de vergonya i de ridícul va ser monumental.

Avui no escriuré gaire cosa. No hi ha ganes. I menys encara després d’un dia que he llegit, vist i escoltat el pensament majoritari actual del culer. Si el que va succeir ahir a París va ser una vergonya, les reaccions d’alguns barcelonistes ho són encara més.

És molt fàcil ser del Barça quan es guanyen Lligues. Quan es guanyen Copes del Rei. Quan es guanyen Champions. Quan es guanyen Triplets. Quan es guanya el Sextet. Quan es donen exhibicions arreu d’Espanya i d’Europa. Quan es fan humiliacions al Real Madrid. Quan toca demanar carnets extra per sol·licitar entrades a les finals i presumir-ne a les xarxes socials. És a dir, és molt fàcil pujar al carro del cavall guanyador.

Ara es un moment molt dur i és quan cal demostrar, més que mai, que som del Barça. Si no t’agraden els jugadors. Si no t’agrada l’entrenador. Si no t’agrada la directiva. Si tot et sembla, amb perdó, una m***a. És el moment de callar i cedir el teu abonament a un altre barcelonista que hi cregui i que vulgui donar el suport. I sobretot, que no demanin entrada per la Final de Copa del Rei contra l’Alavés al Calderón.

Probablement la preparació no hagi sigut la millor. Probablement la confecció de la plantilla hagi sigut errònia. Probablement la directiva ha perdut el nord. Probablement, i segurament, no es remunti al Camp Nou en el partit de tornada. I molt probablement, no acabem guanyant la Lliga. Probablement hem perdut l’estil. Probablement, la plantilla s’està fent gran. Però el que és segur és que ara mateix és un moment de parlar poc, i començar a obrar per tal d’aixecar-nos.

La temporada no ha acabat. Les meves ganes no s’han acabat. I el meu suport és lluny d’acabar-se. Quan acabi la temporada, temps per prendre mesures i decisions. Però ara cal anar colze amb colze. El motiu és ben senzill. Jo sóc del Barça.

 

“A la forca, tots els homes són germans.” (George R.R. Martin)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Amb les decepcions de la temporada a can Barça i els darrers èxits del Madrid, el projecte blaugrana queda tocat i veu com el poder del futbol europeu canvia de mans.

Lee

La nit del 29 d'abril de 2008 em va provocar un gran sentiment de tristesa. El Barça va quedar eliminat a semifinals de la Champions...

Lee

Demà dijous serà presentat el nou entrenador del Barça, Ernesto Valverde. Són molts els dubtes i preguntes que estan sorgint envers la...

Lee