Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

JA TORNEN
JA TORNEN
Poc a poc, malgrat que encara queda un mes, l’estiu futbolístic va arribant a la seva fi. Es disputen les Super Copes, comencen les...

Poc a poc, malgrat que encara queda un mes, l’estiu futbolístic va arribant a la seva fi. Es disputen les Super Copes, comencen les Lligues, les plantilles es van acabant de confeccionar, els jugadors segueixen agafant la seva forma, i els mitjans de comunicació ja preparen la seva “agenda setting” d’arguments per tal de donar prestigi, o desprestigiar els mèrits dels diferents equips.

Han sigut dos mesos en els que he escrit poc. Les vacances, malgrat que alguns continuen la seva activitat laboral, servidor n’és un exemple, ha de ser un període on que s’ha d’aprofitar per gaudir en família, amics, viatjar, i consumir productes culturals tals com llibres, cinema, o sèries de televisió.

Desconnectar del futbol és, de tant en tant, una activitat agradable i necessària. Però alguns sembla que no han volgut perdre el costum. I ha sigut arribar el primer partit oficial del Barça i demostrar que han “fet bondat” durant la pretemporada. Els vells costums tornen. O és que no han marxat mai?

Un dels motius de per què no m’agrada donar gaire la meva opinió durant la pretemporada, i en els primers compassos de la temporada oficial, és que es tracta d’un moment on el més important és que l’equip sumi victòries i sensacions positives amb el pas dels partits. És sobre la jornada 10 de Lliga quan s’ha d’estar preocupat o tranquil segons la dinàmica.

Però som humans, i entrar a valorar el que hem vist fins ara és normal. Suficient per poder extreure que el Barça s’ha reforçat molt bé, que ho pot fer millor si arriba un nou davanter que ajudi a donar descans al Trident, i que el joc exhibit el passat diumenge convida a l’optimisme de cara a la nova temporada 2016-2017. És evident que encara falten minuts per veure un nivell de joc òptim, però a les alçades de la temporada en què ens trobem, vaig marxar a dormir amb un somriure.

Feliç de comprovar que aquest equip manté la motivació i sorprès de com poden encaixar noves cares com Digne i Denis Suárez. El francès va completar un debut oficial de manera molt seriosa en un camp molt complicat,  i impecable amb i sense pilota. I el gallec, va fer una exhibició d’ADN blaugrana amb la pilota als peus. L’únic que em preocupa, és que Bravo pugui marxar al Manchester City.

Però els blaugranes van demostrar que no van ser els únics que han fet els deures aquest estiu. La premsa i l’entorn blanc, ja ha sabut trobar els motius de la clara victòria del Barça al Pizjuán. No podem negar que els jugadors del Sevilla van notar de manera contundent la fatiga acumulada dels 120 minuts jugats a Noruega contra el Reial Madrid a la UEFA Super Cup. A aquestes alçades de la temporada, jugar dos partits amb aquesta intensitat en una setmana passa factura.

Però la memòria és, a vegades, capritxosa. O com es sol dir, selectiva. El que enguany ha sigut una derrota provocada per la fatiga, posant en dubte la superioritat del Barça a l’anada de la Super Copa d’Espanya, fa un any va ser motiu suficient per criticar de manera contundent als blaugranes i insinuar que l’equip presentava seriosos dubtes en el seu futur rendiment.

I cal fer memòria, no només contrarestar els crítics, sinó també per denunciar a la Federació Espanyola de Futbol que aquest partit no sigui a partit únic per motius de calendari, característica que a més faria la competició més interesant, i per la imparcialitat de criteris alhora de determinar les dates. I no és cap excusa, aviso.

Fa exactament un any, el Barça va perdre per 4-0 a San Mamés en la mateixa competició. El partit es va disputar divendres 14, només 3 dies després que el FC Barcelona guanyés la Super Copa d’Europa contra el Sevilla el dimarts 11 d’agost a Tbilisi. En canvi, enguany, el Sevilla ha gaudit de 2 dies més de descans. I el que fa un any va ser una derrota clarament provocada pel cansament, i que va ser ignorada i titllada d’excusa, ara, malgrat gaudir de condicions més favorables, ha sigut el clar motiu de la derrota sevillista.

I si afegim que en comptes de gaudir de les jugades dels gols de Suárez i de Munir, tots dos de molt bella factura, es dediquen a fer soroll amb les reaccions del davanter uruguaià amb el públic de Sevilla, és més que evident que el futbol a Espanya ha tornat. Però el que més temen alguns després del partit del diumenge, és que el Barça també ho ha fet.

 

“L’art suprem de la guerra és sotmetre a l’enemic sense lluitar” (Sun Tzu)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee