Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Iniestacràcia

En un Clàssic sense massa història, la figura d’Iniesta va sobresortir per damunt de la resta i va revalidar, de nou, el seu paper preponderant en l’esquema de l’equip de Luis Enrique.
Iniestacràcia
Iniestacràcia
En un Clàssic sense massa història, la figura d’Iniesta va sobresortir per damunt de la resta i va revalidar, de nou, el seu paper preponderant en l’esquema de l’equip de Luis Enrique.

Gerra d’aigua freda, decebuts i cap a casa. Una jugada resumeix el Clàssic de dissabte al Camp Nou. Sergio Ramos, coratjós i decidit, s’alça i s’imposa a la defensa del Barça que, impotent, veu com la pilota arriba a la xarxa. I això és tot. Un Barça que va intentar controlar el joc i va voler dominar i crear ocasions va acabar sent igualat per un Madrid retingut al darrere i que ho aposta tot a un miracle final salvador. Futbolísticament, un desengany.

Però no tot el que va passar dissabte és tan frustrant com el marcador o el regust i les sensacions que ens van quedar en acabar el partit. No tot va ser així. Al minut 60, Andrés Iniesta va tornar de la seva lesió al lligament i va reconnectar amb el Camp Nou --que mai ha deixat d’estar enamorat del manxec--. Ja d’entrada, la doble ovació que va rebre el de Fuentealbilla --en sortir a escalfar i quan va entrar al camp-- és més que reveladora de l’estima que li té l’afició i la rellevància que acumula en el col·lectiu blaugrana. Perquè Iniesta és actualment la batuta del Barça, el timó que fa navegar l’embarcació culer i que és capaç de canviar radicalment la cara visible de l’equip només amb la seva presència. I així va ser.

Tot just ser substituït, va saber posar les coses a lloc. La seva sortida, que va arribar després del gol de Suárez, estava pensada per recuperar part de l’essència blaugrana que recentment havíem deixat de banda. Amb ell havíem de buscar el control i la pausa. Com sempre, Iniesta va injectar racionalitat i reflexió al mig del camp culer, i es va associar amb Messi i Busquets per recuperar les combinacions a tres a què estàvem tan ben acostumats.

I és que l’entrada en acció d’Iniesta va tenir un component de reminiscència; com Plató teoritzava que conèixer és recordar, el capità del Barça va ser ahir el record del que és el Barça i que va fer canviar de xip al mig del camp per passar del futbol directe al futbol control.

Han estat sis setmanes les que hem estat sense Iniesta, però només amb els minuts de dissabte en tenim prou per veure que l’hem trobat a faltar més del que ens pensàvem; quan ens va faltar control, Iniesta ens l’hauria donat, quan anàvem escassos d’idees, Iniesta ens n’hauria ofert, quan la moral ens abandonava, Iniesta ens l’hauria fet recuperar. És Iniesta, és don Andrés Iniesta i, per sort, està de tornada.

Luis Enrique, però, l’haurà de seguir dosificant per evitar que es torni a trencar i tenir-lo a punt pels partits decisius. Mentrestant, mantindrà un paper secundari quant a minuts, però que seguirà sent transcendental respecte a l’aportació a l’equip.

Sí, culers, dissabte vam deixar escapar l’oportunitat de retallar tres punts al Madrid. És cert. I ho hem de lamentar. Però també dissabte vam recuperar la millor versió d’Andrés Iniesta i això té prou entitat per fer-nos ser lleugerament més optimistes. Amb Iniesta el camp mai sabem què pot passar, tot és imprevisible. Bé, no tot. L’única certesa que tenim és que el Barça sempre serà Barça i lluitarà fins al final.

No serà que tenim ‘Iniestadependència’?

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: El gol d’Iniesta a Stamford Bridge @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: Luis Figo, el jugador més odiat pels culers @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee