Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

GRANADA VS FC BARCELONA
GRANADA VS FC BARCELONA
TUIT: Luis Suárez és el davanter més complet que he vist jugar a l’estadi. @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

TUIT: Luis Suárez és el davanter més complet que he vist jugar a l’estadi. @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP

Avui mirava el partit i em fixava en la manera de jugar de Luis Suárez. No sempre, que jo recordi, hem tingut un davanter centre com ell. Un jugador lluitador, incansable, no gaire pulit en les seves accions, tirant a patir sobrepes, que no dona per perduda una pilota en cap situació, exagerat en rebre faltes, de sang calenta…

Hem tingut els millors davanters centres del món i del moment. Jo no puc parlar dels d’abans del 1970 però recordo que Kubala, per exemple, era dels preferits del meu avi mentre no estés davant l’àvia. Per l’àvia era el millor i li encantaven les cuixes de les que sempre n’acabava fent referència. He vist imatges de jugades de Kubala, Basora, Luis Suárez, César, Eulogio Martínez, Sagi-Barba, Evaristo, Alcántara, Kocsis tots grans jugadors però el futbol d’abans no era com el d’ara. Recordo una entrevista a Reixach on va dir que ells abans del partit no escalfaven, arribaven al vestidor, es canviaven i a jugar. Tot s’ha professionalitzat i ara cap feina és ni es desenvolupa com ho feien els nostres pares o avis (segons l’edat de qui em llegeixi).

Jo vaig començar a anar a l’estadi als anys 70 i llavors teníem Neeskens, Cruyff i Sotil. Fins llavors ningú havia destacat per fer un joc diferent a la resta però Cruyff ho va canviar tot. Cap d’ells destacava per ser el primer defensor.

Del 80 al 90 els davanters eren Maradona, Krankl, Simonsen, Lineker, Hughes, Quini i Archibald. El més destacat d’aquesta dècada va ser Maradona però el meu preferit era Lineker, jugador molt net i respectuós que feia la seva feina de manera excel·lent i, com a curiositat, mai li van treure una targeta. Cap d’aquests davanters destacava per la seva lluita en defensa, tots miraven sempre endavant i molt poc endarrera. El més semblant a Suárez podria ser en Hughes però més pel seu aspecte que per la manera de jugar.

Del 90 al 2000 els davanters eren Stoitxkov, Salinas, Litmanen, Rivaldo, Ronaldo, Romario i Laudrup. Jugadors de gran talent, molt estètics però gens treballadors en defensa. Potser qui més s’assembli a Suárez sigui Stoitxkov però més pel temperament que per altre cosa. Salinas potser s’assembla en el fet que ambdós són poc fins en la rematada i fallen el que sembla fácil i marquen el que sembla difícil.

Del 2000 al 2010 els davanters eren Saviola, Ronaldinho, Eto’o, Henry, Larsson i Ibrahimovic. Tots molt diferents entre ells. Qui menys va jugar va ser Saviola, personalment crec que va arribar massa jove. Ronaldinho va ser el més brillant però, en conjunt, tots eren magnífics jugadors.

La dècada actual ve marcada per Messi, el millor jugador de tots els temps. La resta fins ara són Alexis, Villa, Neymar i Suárez. El futbol ha canviat tant que ara els jugadors són més complets. Si volen excel·lir han de dominar diferents vessants, han de poder atacar i defensar, rematar i passar, tenir visió de joc, fer servir les dues cames, sortir-se’n en l’un contra un… Suárez era un bon davanter centre però crec que tenir al costat a Neymar i Messi l’ha fet créixer com a jugador i voler millorar per estar al nivell d’excel·lència dels seus companys davanters, però potser m’equivoco.

Mai he vist una tripleta atacant que miri tant l’un per l’altre, que tinguin respecte als galons sense sentir-se inferiors, que lluitin en conjunt i parlin per assolir objectius, que als entrenaments preparin jugades d’estratègia per sorprendre, en s’ho passin bé i ens ho facin passar millor! Uns amics que gaudeixen del que fan i ens fan gaudir a la resta amb el que aconsegueixen.

Salut i èxits!!!!!!

Comentarios
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee