Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Galleda d’aigua freda

En un clàssic descafeïnat, el Barça va deixar escapar el partit i va dir adéu a la ratxa d’imbatibilitat i a la sensació de fortalesa infranquejable.
Galleda d’aigua freda
Galleda d’aigua freda
En un clàssic descafeïnat, el Barça va deixar escapar el partit i va dir adéu a la ratxa d’imbatibilitat i a la sensació de fortalesa infranquejable.

Sembla que havia d’arribar. Però, calia que arribés dissabte? Llàstima. Amb un Barça pletòric i un Madrid qüestionat, va i ara els hi donem ales. No calia, home! La veritat, però, és que el Barça no va poder fer massa més. Amb un trident inoperant, cansat i que no va marcar diferències, un mig del camp fos i descontrolat i una defensa relliscosa, el Madrid va saber aguantar fins a clavar l’estocada als de Luis Enrique i conquerir el Camp Nou.

Globalment, va faltar precisió, en la passada i de cara a porteria, domini del joc i un pèl més de ganes de tirar endavant. Molta possessió, sí, el 70% en tot el partit, però una possessió estèril i inútil. Calia prémer l’accelerador. Però no ho van fer. Potser per excés de superioritat, per fatiga o per qualsevol altre motiu, però els jugadors no van acabar de fer l’última passa endavant i, al final, en van fer dues enrere.

I aquests jugadors feia molt temps que no fallaven en un partit gran, fins ara havien estat immaculats, però els hem de respectar el dret a fallar algun dia --una pena que triessin caure el dia del Clàssic--. Va faltar rigor, seriositat, contundència i determinació, i a canvi, el Madrid, ens va donar un toc d’atenció, un avís, que ens ha de fer activar els sensors per continuar treballant. Estem previnguts, ara no reincidim!

Ara, nosaltres ja hem trencat la ratxa de 39 partits sense perdre --una barbaritat--, la millor ratxa en la història del futbol espanyol i a quatre del rècord europeu de la Juventus. I també s’ha posat fi a quatre clàssics de Lliga guanyats de manera consecutiva. I ells, els de la capital, han tingut la primera alegria de la temporada amb una victòria per la mínima al Camp Nou; que continuïn celebrant amb calçotets triomfs contra l’etern rival. Els culers, aquesta moda, ja l’hem deixat enrere, i ara ens interessen els títols.

Però ja toca oblidar tot això i deixar-ho en l’anecdotari de derrotes desafortunades. Toca mirar endavant i demà ens arriba un partit de vital importància per les nostres aspiracions. Demà arriba l’Atlètic a la Champions i sí que no podem fallar. Hem de guanyar; sí o sí. Pel Johan, per nosaltres, per qui sigui, l’eliminatòria ha de quedar ben encarrilada. I amb el Madrid, bé, amb el Madrid ens citem a Milà…

I espero, i m’agradaria molt, que la derrota contra els blancs no ens faci oblidar el pulcre i sentit homenatge a Johan Cruyff; el club va estar a l’altura. No esperava menys. Amb el vídeo inicial la nostàlgia ja es va apoderar del Camp Nou i els jugadors del Dream Team recordant a Cruyff, el silenci a l’estadi i les imatges de l’holandès van crear l’atmosfera perfecta. El plat fort, però, va arribar amb l’himne. Un himne que, com era de suposar, només va indicar el to a l’afició, que es va encarregar de seguir-lo a cappella per fer de l’estadi un escenari encara més provinent. I aquí va arribar l’emoció a flor de pell. 99.000 veus a una, un missatge clar a la graderia, cartolines, el record d’una llegenda i la sensació de viure un moment històric. I clar, no ho vaig poder evitar; com a sentimentalista honest, confesso que els ulls em van quedar humits. M’atreviria a dir que va ser un dels moments més sentits i tendres de la història del Camp Nou. Llàstima que a la gespa, al final, no es pogués rubricar. Però Johan, tranquil; aquests jugadors es guarden el Triplet per dedicar-te’l!

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee