Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

FC BARCELONA VS PSG
FC BARCELONA VS PSG
TUIT: Sempre podré dir que la nit que el Barça va fer història jo era a l'estadi!! @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

TUIT: Sempre podré dir que la nit que el Barça va fer història jo era a l'estadi!! @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP

El que vaig viure ahir a l’estadi no ho he viscut mai!! Amb el gol de Sergi Roberto van aparèixer una sèrie de sentiments diferents. Primer molta alegria pels 10 minuts més bojos, intensos, de nervis, terrorífics, plaents… de tota la meva vida. Després penses en tota la gent que estimes i que t’agradaria que puguessin ser amb tu en aquest moment. Com els hauria agradat ser a l’estadi avui!!

A l’arribar al meu seient ja es respirava l’ambient especial que hi ha en un dia important de partit. Una mica com els dies que juguem contra el Madrid. L’afició entregada des del minut zero i amb ganes de veure guanyar al Barça.

Vam marcar dos gols a la primera part, ja era això! El Barça jugava més amb el cor que amb el cap, estava més encertat que precís, molt a l’atac però els tres de darrera molt seriosos i concentrats. Anava aconseguint poc a poc el seu objectiu.

Amb el tres a zero faltant mitja hora van voler tancar el partit ràpidament i es van descuidar una mica cosa que va aprofitar Cavani per marcar. Arribava el cop més dur que podíem patir. Després d’uns moments de decepció i de recordar temps passats vam tornar a animar l’equip, perque s’ho mereix, perque ens han donat molt, perque un mal dia no pot esborrar tots els bon dies que ens han donat. Això va fer creure un altre cop que era possible i els jugadors es van contagiar d’aquest optimisme sense sentit. El públic, que fins aquell moment havia estat fantàstic, va tornar a animar, cridar i cantar per agrair l’esforç dels jugadors.

I es va aconseguir el miracle! Vam passar de la decepció més absoluta amb el gol de Cavani a l’èxtasi amb el gol de Sergi Roberto. Això et demostra que no has de deixar de creure mai. Que hem d’animar uns jugadors que ens ho han donat gairebé tot.

No només en Puyal es deixa la veu amb el gol de Sergi Roberto, com a mínim la meitat dels 97.000 que érem ahir a l’estadi també ho vam fer. Avui a la feina no calia preguntar quí havia vist el partit, molts teníem mala cara per no haver dormit gaire, estàvem afònics, cansats però amb un somriure d’orella a orella. Avui és el típic dia on molta gent va a clase, a la feina, pel carrer amb algun element blaugrana perque se sent orgullós de ser del Barça.

En nits com la d’ahir em sap greu que hi hagi gent que no gaudeixi d’aquest esport. Gent que pensi que ahir vam perdre tres hores de la nostra vida. Gent que pensa que no es pot gaudir mirant un esport on qui gaudeix és qui juga. Gent que em diu que una noia no hauria de parlar al bar amb els homes com ho faig jo perque això no em fa femenina, sí encara m’ho diuen però jo no canviaria per res del món una estona al bar parlant amb amics o no de futbol. En nits com les d’ahir tothom parla i sembla que es conegui. En nits com les d’ahir la gent del futbol es converteix en una gran família.

En dues setmanes la UEFA havia passat de proclamar-nos campions de l’edició d’enguany de la Champions a donar-nos zero possibilitats de passar a quarts. Com deia fa uns dies les estadístiques són tan fiables com les vulguis analitzar. Sí que és cert que ningú abans havia remuntat un 4 a 0 però el Barça és l’equip que ha aconseguit més coses que ningú abans havia aconseguit i només per això ja ens podien haver donat un puntet al tant per cent, no? Què faran ara? Ens tornaran a donar com a favorits un altre cop? Quí ha vist la UEFA i quí la veu! Quina pena!

M’encanta el final de la transmi d’avui amb en Puyal afònic donant les gràcies a tothom, un per un als companys amb micro i un general pels que no en tenien. M’encanta la reacció de la Marta, primera en rebre, que no sap que dir.

La tornada a casa en moto era un bogeria, pitos, resposta de gent que anava caminant, gent als balcons tirant petards, gent pel carrer amb banderes i saludant…

Quan l’equip necesita a l’afició aquesta sempre respon. No cal grada d’animació. L’afició del Barça és reactiva, és cert, però quan cal sempre és proactiva i sap què cantar en cada moment. Sap quan cal un crit de Barça o quan cal cantar ser del Barça és el millor que hi ha. Sap donar ànims en el moment precís i sense insultar (o gairebé). Avui la grada d’animació era un més, no ha estat especial en cap moment. Bé, en un sí quan Messi ha embogit i ha anat com un boig cap a ells. Aquest noi és especial, té un do, està tocat pels deus i qui no ho reconegui té un problema. Sort que el tenim i el trobarem molt a faltar. El futbol sense ell será una altra cosa.

Poc parlem de Ter Stegen i ja fa uns dies que està espectacular. Gran part de l’èxit d’avui és gràcies a ell i a les seves aturades. M’hauria agradat molt que hagués fet el gol de la victoria! S’ho mereixia.

Com que em costava molt agafar el son, he estat mirant tuiter per veure coses que m’he perdut mentre era a l’estadi. He vist la reacció de Messi, un vídeo resum dels partits de l’eliminatòria, fotos d’amics, reaccions de seguidors de tot el món a casa i he trobat un tresor que penso guardar molt de temps, els darrers  deu minuts de la transmi!!!

A l’estadi de vegades costa escoltar bé la transmissió pel soroll ambiental. Si fem un gol no sento res i molts cops perdo els auriculars. Avui, el volum anava pujant a mida que s’escurçava la distància i cada cop era més difícil escoltar-vos perque el públic també pujava el volum. Vaig anar pujant el volum fins arribar al màxim, a nivells de perforació de timpans i tot i així, després del gol de Sergi Roberto, no he pogut sentir res fins pasada una bona estona per això quan he vist que ho havíeu penjat l’he escoltat.

Aquest deu minuts em semblen els millors minuts de ràdio de la historia!!! Ho tens tot en deu minuts, totes les emocions, tots els tempos, tota la incredulitat, tota l’esperança, tota l’alegria, TOT!! Pots viure exactament què passava al camp sense veure les imatges. El volum i el discurs del Quima nava pujant a mida que anavem fent gols, la confiança en l’equip també, el soroll ambiental anava en consonància. De la decepció, tot i que no és la paraula que busco, a l’èxtasi passant per la satisfacció de tornar el resultat que ens va humiliar i l’esperança de remuntar. A l’estadi no vaig plorar però escoltant aquest tall m’emociono molt!

També em meravella la capacitat del Quim de crear frases per la història culer. Trobo que la frase “le nuit de gloire est arrivé” és tan o més brillant que “l’Urruti t’estimo” o que la del macanudo Pizzi. Potser perque tinc la Marsellesa molt present ja que de petita vaig estudiar al Liceu francès i és un himne que em posa la pell de gallina em provoca la mateixa reacció escoltar la frase en boca d’un ídol. Brillant!! I acabar l’speech quadrant la frase quan a la megafona sona el Barça, Barça, Baaaaaaarça! Bravo!!!

Sou molt grans i us trobaré a faltar molt!!!!

Salut i èxits!!!!!

Comentarios
Els blogs

TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: El gol d’Iniesta a Stamford Bridge @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: Luis Figo, el jugador més odiat pels culers @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee