Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

FC BARCELONA VS LAS PALMAS
FC BARCELONA VS LAS PALMAS
TUIT: Saber que vas jugar amb un jugador de primera divisió i que jo era millor!! @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

TUIT: Saber que vas jugar amb un jugador de primera divisió i que jo era millor!! @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP

De petits passàvem tot l’estiu a Vilassar de Mar. Per la verbena de Sant Joan arribàvem al poble i no tornàvem a Barcelona fins que començava l’escola.

Ens passàvem tot el dia al carrer i, com que gairebé tot eren nois, jugàvem molt a futbol.

Vivíem a una urbanització de blocs de pisos just al costat de la riera de Vilassar. Una urbanització de cinc blocs, tres de quadrats acabats en pirámide i dos d'allargats acabats rectes. Nosaltres érem del bloc IV. Cada bloc tenia el seu equip i així els equips eren totalment dispars. Hi havia nens de totes les edats i no calia patir per si t’escollien per jugar o no. Gairebé sempre jugàvem el bloc III i el IV junts, a qualsevol joc.

Els del bloc IV teníem el camp de futbol, que era de terra, al davant i la piscina al darrera.

Al jugar gent d’edats diferents, els que érem més petits apreníem molt ja que o espavilaves o no tocaves bola.

Al bloc I jugava un noi més gran que era jugador del Vilassar. Aquest era un paio dur i, com que gairebé sempre jo aconseguia driblar-lo, rebia entrades per darrera que em feien caure i em deixaven els turmells i els genolls fets una pena. Un dia, un dels grans del meu equip, el va agafar per banda i no sé què li va dir però mai més vaig rebre. Jo ho entenc, una nena, prima i desgarbada no podia humiliar-lo cada cop que ens enfrontàvem. A més a més, la resta de l’equip s’en fotia d’ell i això encara l’escalfava més. Que si mira com se’t pixa una nena, que si quina vergonya que aquesta pringada pugui amb tu, que si un jugador amateur no pot permetre’s aquests luxes… Estem parlant d’un temps on Franco feia poc que havia mort. A mí les seves travetes no em feien mal, ni les rascades, ni els blaus perque tinc molta tolerància al dolor per un accident que vaig tenir de molt petita i per les conseqüències derivades d’aquest.

Al bloc II va aparèixer un dia un noi que, com que no hi havia molts nens al seu bloc, va demanar de jugar amb nosaltres. A dies jugava amb el bolc III i a dies amb el nostre, el IV. A mida que els grans anaven tenint altres interessos, ell anava ocupant un lloc o un altre. Aquest noi es deia David i era una mica més petit que jo, ell era del 1974 i jo sóc del 1968.

A mida que vam anar creixent ell es va quedar a viure a Vilassar i va entrar a jugar a l’equip del poble. Després va marxar al filial del Madrid i ja no hi vaig pensar més en ell. Al ser més petit, era dels més dolents del grup però mai teníem problemes a l’hora de jugar i no ens fixàvem en res, només volíem jugar i passar-nos-ho bé.

Un dia, no recordo el moment exacte, asseguda al meu seient de l’estadi vaig sentir com deien el seu nom. Li vaig dir al meu pare “acaba de dir Belenguer, no? A Vilassar hi havia un nen que es deia així”. Em va semblar curiós perque no havia sentit mai més aquest cognom però no li vaig donar més importància i mon pare, com és lògic, ni es recordava d’aquell noi ni del seu nom ni de res! Jugàvem contra el Betis i ell feia de defensa central. Quan es van apropar a la porteria de la Diagonal em vaig quedar glaçada. Era ell! Era en David, el marrec que vivia al bloc II i que havia jugat amb nosaltres de petit. Ni veient-li la cara el meu pare el va reconèixer.

A partir d’aquell dia el vaig seguir una mica per veure com li anava i hi va jugar unes quantes temporades.

Salut i èxits !!!!!

Comentarios
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee