Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

FC BARCELONA VS CELTA
FC BARCELONA VS CELTA
TUIT: El dia que vaig parlar amb Urruti @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

TUIT: El dia que vaig parlar amb Urruti @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP

Francisco Javier González Urruticoetxea va ser un dels grans porters del Barça i dels més recordats tan per trajectòria com per manera de ser com per morir tràgicament.

Va arribar a la Reial Societat i quan havia de ser el porter titular es va lesionar el colze. Qui el va substituir va ser l’Artola. Artola fitxa pel Barça l’any 1975 i, quan tothom pensava que Urruti seria el porter titular de la Reial, Arconada li va pendre el lloc.

L’any 1978 va fitxar per l’Espanyol i durant tres anys en va ser el porter titular fins que Nuñez va aconseguir el seu traspàs al Barça.

Quan va arribar al Barça va coincidir amb Artola un altre cop i va tornar a ser el porter suplent. L’any 1983 va aconseguir ser el porter titular.

L’any 1984 guanya el trofeu Zamora amb 26 gols en 34 partits.

Aquest any 1984 feia 11 anys que el Barça no guanyava res. Terry Venables va arribar per entrenar l’equip després que Cesar Luis Menotti va ser cessat i Maradona va marxar al Nàpols.

Semblava que es guanyaria la lliga fàcil ja que només necessitàvem dos punts però a falta de poques jornades vam començar a perdre partits. Les pors de sempre van començar a aparèixer però, finalment, vam aconseguir la lliga a Valladolid. Anàvem 1 a 2 i, gareibé al final del partit, ens piten penal en contra. Urruti atura el penal i Puyal fa famós el crit “Urruti t’estimoooo!!!”, va tenir una premonició ja que, abans de que Mágico González el xutés, en Quim va començar dient “mira que si l’Urruti l’aturés, mira que si el parés l’Urruti”. Urruti l’atura, agafa la pilota i l’envia lluny de la portería d’un fort xut, salta abraçat a Gerardo i fa butifarres mentre en Puyal crida Urruti t’estimo. Crec recordar que aquesta declaració d’amor va fer córrer un rumor, en aquella época no estava ben vist l’amor entre persones del mateix sexe i la gent s’ho va agafar com una declaració d’amor en tota regla i ja s’imaginava coses. Una pena però llavors les coses eren així!

L’any següent vam jugar la Copa d’Europa, vam arribar a la final de trist record contra l’Steaua a Sevilla. Tot i que l’Urruti va aturar dos penals vam acabar perdent.

Aquella final va provocar una renovació profunda i moltes de les figures van ser arraconades o despatxades. Urruti no va ser excepció i va deixar el club a final de temporada.

Urruti va anar a tres mundials amb la selección espanyola. No va jugar ni un minut. Mai es va queixar. Quan el Barça va fitxar Zubi abans de la final de la Copa d’Europa de Sevilla, Urruti va dir que era normal ja que Zubi era el millor porter d’Espanya però que si ell guanyava la Copa a veure quí era capaç de treure’l del titular.

Urruti va morir als 49 anys en un accident de cotxe a la Ronda de Dalt, tornant a casa de matinada.

La gent sempre recorda Urruti com un porter de cabell suats, grans guants, somriure de noi trapella i que acostumava a cantar mentre es dutxava.

Tots els títols els va aconseguir amb el Barça, 1 Lliga (1985), 1 Recopa d’Europa (1982), 2 Copes del Rei (1981 i 1983), 1 Supercopa d’Espanya (1984), 2 Copes de la Lliga (1982 i 1986) i 1 Trofeu Zamora (1983/84).

Urruti va formar part de l’equip de veterans del Barça i jugava partits contra polítics, premsa, etc. En un dels partits contra polítics jo acompanyava CiU preparant tots els actes i coordinant voluntaris. Vaig seure a la grada i va aparèixer Urruti, un dels meus ídols!! Vaig seure a primera fila al costat de la seva porteria. A la segona part vaig canviar de porteria per poder seguir al seu costat. Em va mirar un parell de cops i, mentre el seu equip atacava, em va dir que perquè el mirava a ell enlloc de seguir el joc. Li vaig dir que anava cada dia de partit al camp, que el meu seient era darrera la porteria de la Diagonal i que m’encantava escoltar com xiulava i com cridava per colocar als companys. Que vaig plorar quan vam perdre la final de Sevilla i que ell havia jugat de luxe aturant dos penals. Vam seguir parlant una estona i, un cop acabat el partit, em va fer dos petons. Un dels dies més feliços de la meva vida!!!! Això també li vaig dir.

Avui faig anys, 49, i he pensat en ell perque va morir a aquesta edat i va deixar vídua i dos fills de 20 i 24 anys. Jo no tinc parella ni fills! I espero no morir tan jove com ell!!!

Salut i èxits !!!!!!!

Comentarios
Els blogs

Messi va tornar a silenciar el Bernabéu i amb un gol a l'últim minut aviva la lluita pel títol de Lliga. El Barça encara té esperança!

Lee

Ahir vaig mencionar en el meu article que el Barça no podia deixar passar el últim tren que li quedava per lluitar per la Lliga. I l’ha...

Lee

Avui és un dia clau. Un cop eliminats a quarts de final contra la Juventus, i amb la Final de la Copa del Rey a l’horitzó, la victòria al...

Lee