Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

FC BARCELONA VS BETIS
FC BARCELONA VS BETIS
TUIT: El dia que vaig escoltar per primer cop la transmi amb el meu avi. @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

TUIT: El dia que vaig escoltar per primer cop la transmi amb el meu avi. @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP

El meu avi es va casar gran (per l'època) i tinc el record de veure sempre un senyor gran. L'àvia, que encara és viva, té 94 anys i està gairebé perfecta, era molt més jove que ell i a ella sí que l'he vist fer-se gran. Recordo molt bé la casa dels avis i recordo que em semblava una casa immensa. Era a Gran de Gràcia amb Travessera i ocupava tota la finca, davant i darrera, era el cinquè pis i últim i compartia espai amb el pis de la portera que només tenia una habitació, una cuina, un menjador i un bany. El pis tenia una terrassa, un "desván" de dues alçades, capella, un bany i una cuina gegants, un wc per les visites, el despatx de l'avi que ara equivaldria a tres habitacions, saleta de planxar, saleta de llegir, "cuarto" dels armaris, menjador, habitació pel servei, tres habitacions, sala d'estar amb un altaveu per la ràdio que era tan gran com un moble, galeria i safareig. En resum, un super pis dels d'abans de gent amb diners però no rics on vivien els avis, la besàvia, el servei, el meu pare, el meu oncle i un gos, sempre. Un pis molt gran, allargat, que tenia habitacions que feien por. Una era el "desvan" que era una habitació dels mals endressos, mal il·luminada, plena de pols, amb una escala sense baranes per pujar al nivell superior i l'altra era la capella que era una habitació que et trobaves pràcticament només entrar al pis, amb mobles molt grans i de color negre, amb un reclinatori de vellut granat i cadires fosques i amb una Mare de Déu plorosa dintre d'una vitrina i un Sant Francesc d'Asís buit per dins on, durant la guerra, hi havien amagat les joies i els diners. Tot això del que parlo és de finals dels anys seixanta principis dels setanta, jo sóc del seixanta-vuit.

A casa dels avis anavem a dinar tots els diumenges i, a poc a poc, la casa es va anar buidant. Primer la besàvia, després el servei, després els gossos i, al final, el meu avi. Un diumenge de setembre del 1976 el meu avi em va dir "Vine! que escoltarem el Barça a la ràdio i en català" va ser poc abans de morir. D'aquell dia només recordo el meu avi, amb els dits i el bigoti grocs de nicotina, bebent un gotet de whisky, menjant cacauets i assegut a la seva butaca i darrera seu l'altaveu, que sortia per sobre de la butaca. 

Des d'aquell dia no he deixat mai d'escoltar la transmi, no en sé el motiu exacte perque ha anat variant a mida que m'he anat fent gran. Primer, perque era una cosa que feia amb el meu avi i ens ajudava a aprendre el català correcte. Quan vaig començar a anar a escola les classes encara eren en castellà i, després de la mort de Franco, l'escola mai va canviar l'idioma dels estudis així que vaig estudiar en castellà i teníem unes hores de classe de català. Després, un cop mort l'avi, vaig seguir escoltant la transmi per recordar-lo i m'hi vaig enganxar i ara ja no ho puc deixar. M'encantaria que durés un parell d'anys més com a regal pels meus 50 anys ,-) i si dura més doncs millor!!!

Salut i èxits!!!!

Comentarios
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee