Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Esmolem ben bé les eines
Esmolem ben bé les eines
El model d'arbitratges que ens espera

Sé que no hem de ser, ni voler semblar, semblar victimistes. Sé que, com deia Guardiola davant d’un mal arbitratge, «hem de comptar que poden passar coses així» i que cal superar les adversitats que no es poden controlar —però sí que les podem preveure. I l’única manera de superar-les és marcant tants gols que ni un, ni dos, errors arbitrals no ho puguin evitar.

Sé que els autoanomenats «clubs modestos» solen queixar-se que els àrbitres sempre ajuden els «clubs grans», sense plantejar-se en quina mesura ajuden l’un i l’altre, considerant que, fet i fet, només hi ha dos clubs autènticament «grans», si més no per pressupost. Aquests «modestos», tanmateix, alguna vegada —massa sovint, diria— guanyen contra un club «gran», i aleshores mai no es plantegen quin dels dos equips ha estat més víctima aquell dia dels possibles errors arbitrals.

També sé que hi ha partits que es perden o s’empaten per demèrits propis; és clar que sí, només faltaria. Però és que, fins i tot en aquests casos, un mal arbitratge hi ajuda. Els dies que guanyes 5-0, els errors arbitrals no es noten tant: un sisè gol mal anul·lat no ve d’aquí! En canvi, potser hi ha altres equips que el dia que van justets, reben alguna «empenteta», mentre que el dia que som nosaltres els que anem justets patim un arbitratge que es precipita a marcar fores de joc inexistents i contemporitza amb la duresa del rival i estalvia segones targetes.

Certament, sé que algun dia un àrbitre s’equivoca a favor teu, i aleshores t’ho refreguen pels nassos a bastament. Però caldria posar en una balança els errors a favor i en contra a llarg termini. El tòpic diu que, al llarg d’una temporada, la balança d’errors a favor i en contra s’equilibra. Jo penso que no, però no ho he comprovat mai. Només, que jo sàpiga, un diari de Madrid hi va fer sistemàticament durant alguna temporada («la otra liga»), d’una forma tan tendenciosa que el «l’equip gran» de la capital estatal en sortia perjudicat respecte de l’altre de l’ordre de quinze o vint punts! Potser si ho comptés jo passaria igual, però em penso que intentaria ser una mica més objectiu; potser no podria.

Sigui com sigui, m’irrita veure com els mitjans en general tendeixen a obviar moltes d’aquestes errades —les que no són evidentíssimes— i es mostren indulgents amb els àrbitres que xiulen penals que «es podrien xiular» i anul·len gols que «potser es podrien anul·lar» i que, quan és a l’altra àrea, consideren que «hi ha contacte, però potser no prou com per xiular penal». De tant voler semblar ponderats, moltes vegades acabem fent el joc als pèssims arbitratges. Síndrome d’Estocolm? I sí, ja ho sabem, són humans i es poden equivocar; però n’hi ha que ho fan sempre en la mateixa direcció. Casualitat?

Vistos els arbitratges que hem patit en aquest mes d’agost (González González a San Mamés, Velasco Carballo al Camp Nou, Del Cerro Grande a San Mamés en lliga i Latre al Camp nou contra el Màlaga), cal que esmolem la punteria i fem molts gols o bé patirem molt aquest any. No vull dir que l’anada de la Supercopa es perdés per l’àrbitre; però en el conjunt dels dos partits els arbitratges ens van ser nefastos, i penso que el resultat global podia haver estat més equilibrat sense els errors. I en els dos partits de lliga, guanyats per la mínima i amb penes i treballs, també s’hi van lluir. Jo diria que van marcar la tònica del que ens anirem trobant.

I sí, com va dir Piqué, jo també estic convençut que «els àrbitres són imparcials al cent per cent». També ho són els europeus (l’últim, Willie Collum a Tblisi; per no parlar d’Olegario Benquerença, Frank de Bleeckere, Pierluigi Collina... i fins de Tom Henning Ovrebo, tan criminalitzat per en Mou i la caverna, que en el seu criticat arbitratge es va equivocar clarament contra el Barça en jugades clau). I els comitès també són equànimes, a Madrid i a Europa. Però, si us plau, marqueu quatre gols a cada partit. Per si de cas...

Comentarios
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee