Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / EN UN MOMENTO DADO

ES QUE NINGÚ PENSARÀ EN ELS NENS?

Els motius de la FIFA per sancionar als clubs queden en entredit. Els casos de corrupció del màxim organisme del futbol mundial posen en dubte la seva autoritat. Els interesos econòmics indirectes com a motiu real.
ES QUE NINGÚ PENSARÀ EN ELS NENS?
ES QUE NINGÚ PENSARÀ EN ELS NENS?
Els motius de la FIFA per sancionar als clubs queden en entredit. Els casos de corrupció del màxim organisme del futbol mundial posen en dubte la seva autoritat. Els interesos econòmics indirectes com a motiu real.

Helen Lovejoy és la dona del Reverend Timothy Lovejoy, personatges de ficció de la famosa sèrie de dibuixos animats The Simpsons, i que va ser creada a finals dels anys 80 per a la cadena nord-americana FOX. Entre altres coses, aquest personatge és famós per la frase "és que ningú pensarà en els nens?". Una declaració que ha donat lloc a vídeos, virals, memes, i altres rareses a la xarxa.

Però no vaig a parlar de dibuixos animats. Vaig a tractar sobre nens, futbol, ​​i l'organisme que presumptament s'ha preocupat més d'ells en els últims anys, la FIFA. Nens i futbol, ​​una combinació explosiva que ha portat a clubs com Barcelona, ​​Chelsea, Reial Madrid, Atlètic de Madrid, i algun més que està per venir, un autèntic mal de cap. I no em refereixo al mercat de fitxatges que es va tancar ahir.

Com la gran majoria de persones que llegeixin aquest article saben, aquests clubs han estat sancionats per incomplir l'article número 19 relacionat amb el tràfic de menors, el qual es pot llegir aquí. L'esmentat article diu que cap club pot inscriure a un jugador que sigui menor d'edat i que provingui d'un país extracomunitari mitjançant un contracte professional, encara que els titulars siguin els seus pares. A no ser que els mateixos canviïn de domicili per iniciativa pròpia o per motius laborals.

En tot cas, i si el traspàs es produeix dins d'aquestes condicions, el club haurà de assegurar-se que el nen rep educació escolar, a més de la futbolística, alimentació, i una llar on viure. A priori, això és un motiu de lloança per la FIFA, ja que són condicions basades en la dignitat de les persones i que respecten els cànons de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Però el tema grinyola. Alguna cosa falla. I com diu la dita popular castellana, "no és or tot el que llueix".

No em dedicaré a defensar a Barça o Madrid, tal com ja s'ha fet en molts programes de televisió, ràdios, diaris, o tertúlies esportives. Aquestes que es declaren tan imparcials que de vegades van en contra del FC Barcelona i d'altres a favor del Reial Madrid. No ho faré. M'agradaria focalitzar aquest article des d'un punt de vista diferent. Un punt de vista que, al meu entendre, deixa en entredit el paper regulador del màxim òrgan del futbol internacional. 

El futbol s'ha convertit en una màquina de fer diners en la qual són moltes les empreses, organismes, i particulars que intenten treure partit. I en una època en què s'està facilitant la lliure circulació de les persones i l'intercanvi cultural, el que està castigant la FIFA no és altra cosa que l'aixecament d'un nou mur 25 anys després de la caiguda del mur de Berlín. I després d'aquesta extensa introducció, crec que és hora d'assenyalar al màxim culpable de tot això: ELS DINERS. 

Hem d'entendre que quan un nen s'erigeix ​​com una possible nova estrella, els grans clubs del món intenten fer-se amb els seus serveis pel baix risc que suposa l'operació. La competència és àrdua, i ningú vol arriscar-se a pagar una milionada en un futur si el jugador té un preu assequible quan encara és una promesa. Se'ls fa un contracte, se'ls facilita un treball als pares, se'ls troba una escola, una llar, i els nens passen a tenir un futur assegurat a mig termini tant en qualitat humana com futbolística. Messi és, probablement, l'exemple més famós.

I és aquí on resideix el problema de la FIFA. Quan el noi és encara un menor d'edat, el tracte es fa directament amb els pares, o representants legals, sense la necessitat de contractar el que s'anomena "Agent FIFA". És a dir, un representant amb llicència FIFA que cobrarà una comissió pels serveis prestats, destinant una part de la mateixa a la FIFA. Sense oblidar el més important, ambdues parts, o almenys alguns membres, tenen negocis en comú, de manera que la FIFA s'ha d'assegurar que els seus socis estiguin "contents" elaborant legislacions que els afavoreixi el negoci. Com a exemple, i perquè s'entengui millor, és una cas semblant amb el fenòmen de les portes giratòries dels polítics quan elaboren lleis que afavoreixen econòmicament al sector privat. 

I això és així. De veritat ens creurem que els nens fitxats pels grans clubs europeus passen gana? Són analfabets? Dormen en barraques o en portals? Què no tenen roba? Què viuen en la misèria? Què són trets a la força dels seus països de procedència i posats en un terreny de joc per tal de generar ingressos com si es tractés d'un tema de "tràfic de blanques"? Sincerament, jo no he vist cap denúncia al respecte, però poso la mà al foc que no és així. 

Jo no sóc pare. Però per als que tenen la sort de ser-ho, els llanço la següent situació. Imaginin-se que el seu fill de 12-14 anys és un prodigi en l'enginyeria informàtica, un geni que promet revolucionar la indústria en el futur. Es negarien a que una Universitat, per exemple Harvard, vingués a pel seu fill ocupant-se de totes les despeses de manutenció i educació, i els prometés un treball a vostès per poder estar a prop d'ell? 

Em temo que sé la resposta. Tot pare estaria orgullós de veure el seu fill en Universitats com Harvard, Cambridge, Oxford, Columbia, Stanford, etc. I en el futbol, ​​aquestes Universitats es diuen FC Barcelona, ​​Reial Madrid, Chelsea FC, Juventus FC, Manchester United, etc. Però el que per a una família seria un orgull, per a altres no és altra cosa que la pèrdua d'una oportunitat de negoci. 

La FIFA diu que "ningú es preocupa dels nens". Sembla ser que ells sí. Però mai he vist a la FIFA condemnar les activitats del seu principal proveïdor de material esportiu (pilotes, botes, armilles, equipacions per àrbitres, etc.), denunciat en milers d'ocasions per l'ús de menors i la seva explotació laboral. La FIFA no va tenir inconvenients a atorgar l'organització d'un campionat del Món al Brasil 2014 i Qatar 2018, on els drets humans i infantils queden en entredit. És més, no va dubtar de fer-ho de manera il·legal, mitjançant suborns, demostrant una vegada més que l'únic que importa són els diners. 

No podem negar, és cert, que hi ha clubs que han incomplert més articles del Reglament de Transferència de Jugadors. Però el que és evident, veient els exemples que he esmentat anteriorment, i els que es poden veure a les acadèmies de formació, és que les sancions de dos mercats de fitxatges no és més que una altra jugada econòmica. Un club que no podrà fitxar durant dos "finestres” serà víctima de la necessitat de fitxar gairebé a qualsevol preu. Abans i després de la sanció. Aquest factor incrementa notablement el preu del "producte", una excel·lent notícia per als agents FIFA, la mateixa FIFA, i per a les comissions dirigides a comptes bancaris suïssos protegits pel màxim organisme del futbol mundial. 

Seguirem buscant exemples de nens que han patit de manera negativa el suposat tràfic de menors, cosa que els puc assegurar que és una milonga en tota regla. Només cal llegir l'exemple de David Babunski, un jugador de la Masia del FC Barcelona que va dedicar una excel·lent carta de comiat en la qual es demostra que els nens reben alguna cosa més que "un grapat de dòlars" i exhaustius entrenaments de futbol per ser futures màquines de fer diners i conqueridors de títols. O el cas dels fills de Zidane. Encara que aquí, el problema és un altre si resulta que Zizou jugava al Madrid i tenia la seva residència a França. Parlant de diners i d'impostos entendreu els meus dubtes secundaris...

Així doncs, davant d'aquest panorama en que al final els màxims perjudicats són els nens per negar-los el somni de les seves vides durant dos anys, o fins que siguin majors d'edat, hem de preguntar-nos realment si "és que ningú pensarà en els nens". La resposta ha de ser, independentment dels colors de cadascú, la defensa d'un model i d'un concepte educatiu a diversos nivells de qualitat. Convertint-se en universal el lema "La Masia no es toca", i volent afegir de manera personal que "els somnis dels nens, tampoc".

 

"La crisi de fons està en l'educació". (Eduard Punset)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee

A aquestes hores ja és oficial. O això diuen. No obstant ja és un fet que Neymar ha comunicat a la plantilla, i al cos tècnic, que marxa...

Lee

Marketing is a discipline composed by 7 tools. Among the best known are Direct Marketing, Advertisement and Public Relations. The last...

Lee