Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

EL VALOR DE LES COSES
EL VALOR DE LES COSES
No és que hagi decidit sortir de la cova. M’agrada reconèixer els errors, demanar perdó i felicitar els rivals en les seves victòries si...

No és que hagi decidit sortir de la cova. M’agrada reconèixer els errors, demanar perdó i felicitar els rivals en les seves victòries si s’ho mereixen. Com ja vaig mencionar en el meu anterior article, maig ha sigut un mes terrible en quan a feina amb nombrosos viatges, incloent-t’hi Nova York. Per tant, abans de dir res, m’agradaria felicitar als meus amics madridistes per la “UnDécima” i consolar als meus amics matalassers per la derrota, felicitant-los no obstant, per la gran imatge donada a la final. En la meva humil opinió, ho van merèixer molt més que no pas el Real Madrid. Però així és el futbol...

Però el que més m’anima a escriure, el que realment em causa indignació, són els comentaris de certs sectors madridistes insinuant que la temporada del Barça ha sigut un fracàs malgrat aconseguir la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs i El Doblet. No un doblet, EL DOBLET (Lliga i Copa). I el que és pitjor, certs sectors de la premsa i aficionats barcelonistes que els hi segueixen el joc i semblen immersos en una depressió “Gaspariana” de principis de segle.

I això no pot ser, la gent oblida amb massa facilitat, i hem d’estar més que orgullosos de la temporada que ha fet el FC Barcelona. No es pot guanyar sempre. I encara menys guanyar-ho tot. Té molt de mèrit aconseguir El Doblet, Lliga i Copa, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs la temporada següent d’aconseguir El Segon Triplet. És a dir, Lliga, Copa del Rei, i Champions League.

Fita que no ha assolit mai cap club i que alguns encara busquen per primera vegada mentre presumeixen d’11 Champions quan van guanyar 5 en un torneig pilot d'invitació, amb partits de desempat sempre a casa per decret, i amb rivals a la carta del President Santiago Bernabéu amb l'excusa, temporada 1959/1960, de visitar a la família Reial. Aleshores exiliada a Suïssa.

El SEGON TRIPLET de la temporada passada dóna encara més importància al Doblet, i a les 2 competicions menors d'enguany. Molts equips les passen magres l’any següent de guanyar “l’orelluda", fins i tot quedant-se en blanc o limitant-se a les competicions menors. Com li va passar al Barça al 2007, Milan al 2008, o al Madrid al 1999 i 2014. Mantenir el nivell no és fàcil, i des de que la Copa d’Europa va adoptar el nou format, ningú ha repetit títol. Per tant, satisfets amb la temporada del Barça és poc. Hem d’estar molt orgullosos.

I més tenint en compte com els rivals assoleixen els títols. Si he mencionat al principi que vaig veure la final a Nova York, no he fet només per presumir, sinó per constar la opinió dels americans que van gaudir de la final per televisió. Vaig tenir el plaer de veure el partit davant UNICEF i Nacions Unides, on em trobava treballant aquella setmana, al bar irlandès “The Perfect Pint”, i les sensacions dels americans van calcades a qualsevol opinió objectiva del vell continent.

El Real Madrid es va classificar per la final superant rivals de baix nivell, i patint. A la final, es van avançar en fora de joc, els van perdonar dues expulsions, i el més greu, no només no van xiular el penal de Ramos sinó que la mateixa realització de TV va censurar la jugada. Els penals són una loteria, i esperem que no tinguin la decència de no valorar en excés el penal de Cristiano Ronaldo per a la Pilota d’Or. El portuguès va estar missing, i seria una vergonya que el gallardó acabés a les seves mans.

Però no ens hem de lamentar més. Hem de gaudir de la temporada que ha fet el Barça, passar pàgina, gaudir de l’estiu, i confeccionar una plantilla per tornar a optar a tots els títols. La temporada que ve estarà plena de nous reptes, un d’ells serà la nova Grada D’animació. Aspecte que serà el fil conductor del meu proper article i on cal fer una especial menció del que va passar a la final de Copa. He realitzat nombrosos desplaçaments, però mai havia viscut un ambient com al Calderón. Animant des del minut 1 malgrat les adversitats. Si la temporada del Barça mereix un 9. L’afició es mereix un 10 i, sobretot, ser escoltada i satisfeta amb una Grada D’animació ben parida.

 

“Sóc optimista. No sembla molt útil ser una altra cosa” (Winston Churchill).

 

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee