Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

"EL SILENCI ÉS L'ÚNIC AMIC QUE MAI ET TRAEIX"
"EL SILENCI ÉS L'ÚNIC AMIC QUE MAI ET TRAEIX"
Portava uns dies sense escriure. No és que em baixés del carro. Ni tampoc és que m'hagi pujat ara pel fet d'haver guanyat 0 a 8 al...

Portava uns dies sense escriure. No és que em baixés del carro. Ni tampoc és que m'hagi pujat ara pel fet d'haver guanyat 0 a 8 al Deportivo de la Coruña. Simplement és que el meu espai és personal i ho faig com afició. És més, ahir per motius laborals, no vaig poder ni veure el partit. Aquesta és la raó per la qual no he escrit aquests dies. Actualment, estic escrivint des de Sofia, Bulgària. Inconvenients de l'ofici ...

Però ho he d'admetre. El fet de dilapidar el coixí de punts sobre els equips de la capital, i la posterior eliminació a la Lliga de Campions a mans de l'Atlètico, em va deixar "tocat" anímicament. La temporada prometia ser perfecta. Però, tot i així, pot ser enormement genial si s'aconsegueix aixecar la Lliga i la Copa del Rei. Tremenda diria jo.

Però això no ha estat el que més m'ha dolgut. En la vida d'un esportista, generalment, hi ha més derrotes que victòries. És llei de vida. I és molt important mantenir la calma. Controlar-se, i mesurar bé les paraules que ens poden deixar en evidència, o retratats com marca la nova moda, en un futur no molt llunyà. Durant aquesta setmana, m'he dedicat a llegir, escoltar i sentir autèntiques barbaritats entorn a l'equip. Algunes, de jutjat de guàrdia. I no tot val, com vaig dir a l'aterrar aquí, per guanyar més followers, lectors, o vendre més diaris.

Que el Barça no conegui la derrota a 39 partits, que guanyi 0 a 4 al Reial Madrid, guanyar 5 títols en 2015, i jugar com ho ha fet, és un espectacle. I alçar la veu, o el teclat de l'ordinador, per parlar dels problemes, inexistents, al vestidor, per denunciar la vida extraesportiva d'un esportista, treure a la llum les ires passades contra un entrenador, o inventar-disputes internes que no es creu ningú , també ho és. Però en aquest cas, estem davant d'un espectacle vergonyós.

Vergonya aliena és la que he passat a aquestes dues setmanes. Mai acabaré d'entendre com certs sectors afins del barcelonisme aprofiten cada mínima situació negativa per, com es diu popularment, tirar pedres sobre la pròpia teulada. És cert que quedar fora de la Champions és una decepció. És cert que perdre contra el Madrid també ho és. I més perdre un avantatge de 12 punts en dues setmanes. Però és encara més decebedora la manca suport incondicional d'aquests sectors.

És obvi que el Barça està arribant a final de temporada just de forces. Que s'ha rotat poc, i que s'ha notat la poca profunditat de la plantilla. Una cosa normal si tenim en compte que el conjunt blaugrana porta a l'esquena, a dia d'avui, 14 partits més que el Real Madrid, i 10 més que l'Atlètic de Madrid. Sembla una ximpleria, però això suposa gairebé 2 mesos més de competició. Físicament és com si el Barça estigués al juny i els altres a l'abril.

Queden 4 partits, més la final de la Copa del Rei. Podem acabar la temporada amb un doblet històric, i 4 títols oficials. Una cosa tremenda. I el que hem de fer TOTS és empènyer, animar, exhalar, etc., a l'equip de manera POSITIVA. Ja no val això de baixar-se del carro, o pujar de nou segons convingui. Jo CREC en aquest Barça. I més quan, tot i la derrota contra el València, em demostra ACTITUD.

És cert que no he tingut temps d'escriure i que molts poden pensar que ha estat producte de les derrotes. No ha estat així pel que ja he esmentat abans. Però igualment, mostrant el meu suport a l'equip fins al final, com vaig manifestar en l'article anterior, no calia dir res més. Altrament, callar és, de vegades, el millor. Tal com resa el proverbi hindú, "quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silenci". I alguns s'haurien d'aplicar la dita. Encara que només sigui per respecte als altres i per la seva pròpia reputació. Tal i com va afirmar Confuci, "el silenci és l'únic amic que mai et traeix."

 

"Hi ha persones silencioses que són molt més interessants que els millors oradors. (Benjamin Disraeli)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee