Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

EL P**O AMO
EL P**O AMO
Malauradament 2016 ha sigut segons els entesos del futbol, aquelles veus autoritzades que tenen el dret i la sort de tenir vot a premis...

Malauradament 2016 ha sigut segons els entesos del futbol, aquelles veus autoritzades que tenen el dret i la sort de tenir vot a premis com el Ballon d’Or i el nou nascut The Best, l’any de Cristiano Ronaldo. La consecució de la Lliga de Campions, anotant el penal decisiu, l’EURO i la Super Copa de la UEFA, sense jugar per lesió, i el Mundial de Clubs han sigut factor determinant.

Una decisió plena de polèmica. No es pot obviar la pobre actuació personal de Ronaldo durant la tota temporada. No només ha signat un any paupèrrim a nivell personal en línies generals, sinó que també va passar totalment desapercebut en cites importants com la Final de la Lliga de Campions (desafortunat durant els 120 minuts malgrat destacar l’execució de penal decisiu), i lesionat a la final de l’Euro i a la UEFA Super Cup.

Arguments que ja han sigut tractats ens nombrosos debats i no em vull fer pesat amb el tema. És una cosa que tothom ja sap, una decisió que ha causat molta controvèrsia. Personalment, trobo contradictori que premis al rendiment individual es vegin condicionats pels mèrits i èxits col·lectius. Si no hi hagués més candidats ho podria arribar a entendre. Però amb més jugadors que han destacat, sobretot Messi fent el que fa setmana rere setmana i en un any on ha aconseguit el Doblet i la final de la Copa América essent tant decisiu en tota la competició, costa de digerir.

Després d’una setmana a Nova York per motius laborals, aquest era un dels temes del que volia fer menció. La classificació del Barça a quarts de final de la Copa del Rey, destacant el paper del mateix Messi, i la seva renovació són també a la meva agenda. Espero que, veure el meu anterior article, el cabreig experimentat dins el vestidor blaugrana després del nefast arbitratge a San Mamés i a Vila-real hagi servit, això espero, com a punt d’inflicció per assolir una dinàmica més regular del que hem viscut fins ara.

Em mantinc en la idea de que cal un barcelonisme pacient i unit. El Barça ha demostrat un gran poder de reacció i ha callat les boques dels crítics que abans d’arribar a l’equador de la temporada ja veuen a venir una temporada totalment desatrossa per als interessos blaugranes. Primer de tot s’ha de admetre la valia i la qualitat de l’Athletic Club com a rival. I en segon lloc, s’ha de denunciar que l’actuació arbitral ha pogut costar molt car als interessos culers. Sobretot a San Mamés...

Aquesta eliminatòria, i el partit de Lliga contra la UD Las Palmas, ha demostrat també el gran moment de forma en el que es troba Leo Messi. Diguin el que diguin, l’argentí és el millor futbolista de la història i l’acció més pròpia del sentit comú, referint-me a les paraules de Grau, és renovar sens cap mena de dubte a Leo Messi com abans millor. És un debat que no existeix per enlloc. A menys que de sentit comú no es tingui.

Això si, com a periodista i publicista i relacions públiques que sóc (disciplines del món de la comunicació), denuncio una manca d’ordre i de sentit comú en la estratègia comunicativa del FC Barcelona. És evident que és una tasca molt complicada de desenvolupar, i més en un club tan gran com el Barça, però s’ha d’admetre que no hi ha unitat en el missatge que cal transmetre al soci a través dels mitjans de comunicació. En moments complicats, cal unitat absoluta. I més quan parlem de Messi.

Cristiano Ronaldo és un jugador d’època. Una llegenda. Però és un crim comparar-lo amb Leo Messi. Si anem, per exemple, a YouTube i cerquem “millors gols de Ronaldo” trobarem una selecció de llançaments de penal i rematades gairebé a plaer. Evidentment s’han de marcar, però si canviem a la cerca el nom del jugador portuguès per Messi, cal aturar el vídeo per carregar-ho i anar a buscar crispetes per seure i gaudir de gols llegendaris. Sense obviar naturalment, que Messi compta amb molts més registres que no pas la rematada.

El sentit comú que no hi ha hagut a l’hora de designar Messi com el millor, s’ha de posar des de Barcelona per cuidar i mimar el que tenim a casa. No m’imagino un Barça sense Messi. Tot i que arribarà el trist dia que hagi de penjar les botes. L’astre argentí és un “totcampista” capaç de jugar gairebé arreu oferint tota una exhibició de passades, construcció de joc, pilota aturada, i gol. Si Cristiano Ronaldo és, per alguns, The Best, Leo Messi és sens cap mena de dubte, el p**o amo.

 

“El sentit comú no és gens comú.” (Voltaire)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Radio Marca Barcelona. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Messi va tornar a silenciar el Bernabéu i amb un gol a l'últim minut aviva la lluita pel títol de Lliga. El Barça encara té esperança!

Lee

Ahir vaig mencionar en el meu article que el Barça no podia deixar passar el últim tren que li quedava per lluitar per la Lliga. I l’ha...

Lee

Avui és un dia clau. Un cop eliminats a quarts de final contra la Juventus, i amb la Final de la Copa del Rey a l’horitzó, la victòria al...

Lee