Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

El partit de la marmota

En un partit fosc, el Barça va tornar a caure a Anoeta i comença a mostrar una imatge preocupant que el pot penalitzar en excés.
El partit de la marmota
El partit de la marmota
En un partit fosc, el Barça va tornar a caure a Anoeta i comença a mostrar una imatge preocupant que el pot penalitzar en excés.

Sembla mentida. Què ens està passant? Un equip tan sòlid, fiable i contundent que havia encadenat 39 partits sense perdre, uns jugadors que es presentaven infal·libles i que, fins i tot jugant malament, s’emportaven els tres punts, i un entrenador que exhibia --i continua demostrant-- bona visió del joc i capacitat de reacció s’han apagat. I no aconsegueixo comprendre el perquè. On és la llum? Encara la tenim? Jo crec que sí.

I un altre partit borrós del Barça a San Sebastià; Anoeta és un forat negre. Dissabte, com en les darreres visites, l’equip va ser imprecís, poc resolutiu i va acabar desapareixent. Ni la injecció de moral després de la remuntada davant l’Atlètic va donar impuls als jugadors, que van estar desorientats. Va faltar ritme, dinamisme i determinació de cara a porteria, va faltar sang entre els futbolistes; va faltar l’energia que ens acostuma a oferir Suárez. Perquè dissabte, una vegada més, vam corroborar la importància de l’uruguaià en l’estructura de l’equip. Ell mai perd l’ànima, és un lluitador constant, i quan no hi és, la plantilla se’n ressent.

I sí, pot semblar que el que pensàvem que era un accident s’estigui transformant en la realitat i que la segona part de l'Atlètic s’hagi convertit en un miratge. De les sis darreres parts del Barça, només una és bona, però per fortuna era la més important. Tanmateix, em nego a acceptar la naturalitat de la imatge del Barça en els darrers partits. Nosaltres no som així, és una simple dinàmica negativa; “tot és mental”, deia Cruyff, i amb un revulsiu, tot tornarà a ser com abans.

Pot ser que el dissabte fos un partit desastrós, però no és una hecatombe. No hi ha res perdut. I ara sembla que ens hem adonat que tampoc hi ha res guanyat. Tot està per fer i ja no hi ha marge d'error. Però estic convençut que aquests jugadors ja no tornaran a fallar.

D’entre les notes negatives de dissabte, però, el punt positiu que treu el cap va ser la reacció de Luis Enrique a la sala de premsa. L’asturià, molt encertat, es va mostrar optimista, enèrgic i decidit a revertir el rumb. Ara li toca reflexionar i estimular la resposta al Calderón. La crítica ha de ser conscient i efectiva i hem d’evitar que defallim completament.

Ara s’ha d’ensorrar tot? Ara hem de caure? Després de superar tants obstacles, de fer front a tantes adversitats, ara hem de renunciar a lluitar? No, gràcies. Jo competeixo. I espero que l’equip i l’afició facin el mateix. L’escut que lluïm al pit no és un ornament afegit, és una distinció al millor equip del món. I encara el tenim. Sí, no som perfectes, però això ja ho sabíem. I la Lliga no es complica, deixa d’estar en safata. Seguim líders. I dimecres sortirem al Calderón a guanyar. I ho farem.

No oblidem qui som, culers! Amunt els ànims!

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee