Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

“EL PALOMO”, L'ÓS, EL LLOP, I EL XAI
“EL PALOMO”, L'ÓS, EL LLOP, I EL XAI
No parlaré d'animals. No es deixin enredar amb el titular, parlaré de futbol. Decepció. Tristesa. Resignació. Lamentació. Podem mencionar...

No parlaré d'animals. No es deixin enredar amb el titular, parlaré de futbol. Decepció. Tristesa. Resignació. Lamentació. Podem mencionar l’adjectiu que sigui. Però en cap cas sentia ràbia o indignació vers els jugadors del Barça mentre baixava les escales internes, envellides per la humitat i les defecacions dels coloms, després de perdre per 1 a 2 contra el Real Madrid. Feia mal, evidentment, però immediatament vaig tenir la sensació que no era episodi preocupant, tal i com vaig mencionar en el meu anterior article.

Personalment, és la meva opinió, l’anomenat “virus FIFA” es va fer notar, especialment als sud americans al haver de jugar partits classificatoris per a la Copa Mundial Rússia 2018. Això ho va aprofitar el Real Madrid ficant una marxa més als darrers 20 minuts. Ara bé, malgrat la victòria del conjunt blanc, hi havia la sensació de que l’eficàcia del Barça era qüestió de més hores de descans.

Però els primers 45 minuts contra l’Atlètico de Madrid, on l’equip matalasser es va avançar per mitjà d’un sobreexcitat Fernando Torres, que va acabar expulsat abans del descans, van començar a despertar els fantasmes de possibles crisis, problemes físics, etc. El conjunt blaugrana va tornar a demostrar poca mobilitat amb i sense pilota, lenta circulació de la mateixa, i una actitud especulativa en el joc. La cosa no pintava bé, i semblava que la Champions s’acabaria més aviat del que ens pensàvem.

No sabem que passar al vestuari durant el descans. No sabem quines van ser les paraules de Luis Enrique als seus jugadors. Però sigui com sigui, la pilota va recuperar les circulacions ràpides i es va acabar amb l’especulació. Es va anar per feina, i malgrat les nombroses pèrdues de temps, un total de 30 minuts, i el joc dur, el Barça va aconseguir guanyar el partit per 2 a 1 amb dos gols de Luis Suárez. Res està decidit, la tornada al Vicente Calderón no serà apta per a persones amb problemes al cor, però això és la Champions, estem a quarts de final, i el rival és el segon classificat a la Lliga BBVA. Tothom era conscient que era un oponent molt dur i que no s’avia de cantar victòria abans de temps.

I al dia següent va arribar la sorpresa. Un “accident” que va demostrar que, com diu la dita popular, “mai s’ha de vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo”. Ningú s’esperava la derrota del Madrid per 2 a 0 a Wolfsburg. Era el rival desitjat, vuitè a la Bundesliga i a 30 punts del líder (FC Bayern), i després de la injecció moral de la victòria al Camp Nou es presentava una nit per sentenciar a la eliminatòria per golejada.

Però no va ser així. El Madrid ja pensava en el rival de semifinals i va tornar la seva actitud “passota”, marcant amb la mirada, i sense idees. Un partit que va deixar en evidència el que deia anteriorment, que “un palomo no hace verano”. L’equip blanc sembla el Barça d’abans de l’arribada de Cruyff, guanyant al màxim rival sembla estar feta la temporada.

I a més a més, en línia amb el que vaig comentar en un article anterior, en comptes de fer autocrítica, es desvia l’atenció amb que els culpables del que ha succeït en aquesta jornada de Lliga de Campions, són els arbitres. Sincerament, no sé a qui volen enganyar des de Madrid fent creure que l’Atlètico de Madrid va patir un nefast arbitratge. Més llenya i joc subterrani és impossible. A Europa, el joc dur i la manca de fair play es castiga. I pel que fa a la Castellana, és cert que l’àrbitre es va empassar un penal sobre Gareth Bale, però tot i així, qui hagi vist el partit estarà d’acord que és un argument massa pobre.

Encara queda la tornada, el Barça haurà de lluitar de valent per passar a les semifinals. El Calderón serà un infern. I sobre el paper, i malgrat la derrota a l’anada, no crec que el Madrid protagonitzi un ridícul majúscul quedant eliminat al Bernabéu contra el Wolfsburg. Com deia el desaparegut Juanito, “90 minuts al Bernabéu són molt llargs”.

Ara bé, això és futbol i la famosa conjura del ex futbolista del Madrid no es compleix a Europa des d’aquella remuntada contra L’Inter de Milan al 1985. El Madrid haurà d’esperar que el famós “palomo” torni a volar prop del Bernabéu, canviar molt la seva cara per donar la volta a la eliminatòria, i fer oblidar el “petardazo” d’ahir. Si no, donaran la raó a aquells que defensen que és més important la condició de l’equip que no pas la sort de les “pilotes calentes i rugoses”. I el més important, s’ha de jugar abans de cantar victòria per evitar ser devorats per un llop, curiosament és l'animal mascota del Wolfsburg, amb pell de xai.

 

“L’excés de plor fa riure, l’excés de riure fa plorar.” (William Blake)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee