Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

"EL FUTBOL SENSE AFICIONATS NO ÉS RES"
"EL FUTBOL SENSE AFICIONATS NO ÉS RES"
Primer de tot, hem de tenir molt present que hem d’estar molt orgullosos del que estem vivint els socis i aficionats del Barça. Sobretot...

Primer de tot, hem de tenir molt present que hem d’estar molt orgullosos del que estem vivint els socis i aficionats del Barça. Sobretot els socis abonats, ja que tenim el privilegi de gaudir d’un autèntic espectacle setmana darrera setmana. Ahir, per exemple, l’equip va aconseguir 3 punts molt treballats al Estadio Municipal de El Molinón, el que suposa 6 punts d’avantatge sobre el segon classificat (més 1 punt del goal average), l’Atlético de Madrid, i 7 punts sobre el tercer, el Real Madrid. No es cap bogeria doncs, afirmar que la Lliga està molt ben encaminada.

Però no va ser un dia fàcil. I no em refereixo a que el Real Madrid no va punxar a l’Olímpic de Roma, sinó per la gran indignació que em va causar la generalització, i posterior criminalització, per part d’alguns mitjans de comunicació, i d’altres aficionats i socis del FC Barcelona, arrel del que va succeir al desplaçament a Gijón amb el primer equip de futbol.

Com alguns saben, formo part de la plataforma de Seguiment FCB, i  sóc un dels que, juntament amb altres companys, gestionem el compte de Twitter oficial (@SeguimentFCB). Certs comentaris que vaig llegir a les xarxes socials per part d’alguns particulars, i en especial en alguns mitjans de comunicació, van ser una mica desencertats, i van demostrar que, encara avui, hi ha un desconeixement enorme del que és, i significa, Seguiment FCB. No pel fet de criticar el contingut dels càntics, estic d’acord en mostrar rebuig a aquestes actituds, sinó per acusar sense coneixement a aquesta plataforma. Tenint en compte que els valors bàsics de Seguiment FCB disten molt del que va passar a l’avió.

A tots aquells els convido, a més de contactar lliure i obertament amb els seus membres, a llegir l’article que vaig redactar el passat mes de juny al meu Blog personal. Una cosa és segura, mai s’ha de cometre el gran error de generalitzar, i menys encara de parlar des del desconeixement. Mai. I per a més inri, quan una persona és periodista, ha d’assegurar-se alhora de contrastar la informació per tal de no cometre errors que poden malmetre la imatge de certes persones o col·lectius. Més val oferir la informació correcta i precisa que una express i equivocada. Quantes vegades hem anat a funerals abans de la defunció de certes persones o naixements abans dels embarassos. Hem de caminar amb peus de plom.

A partir d’aquest punt, i un cop hagin llegit l’article, mencionar simplement que la plataforma Seguiment FCB va organitzar un acte de protesta que va constar amb el lliurament d’una samarreta amb el número de 14 de socis, i una carta cordial suggerint la millora de dos aspectes de caràcter social. El primer fa referència a la poca proximitat dels jugadors i directius amb els aficionats que viatgen al mateix avió. El segon aspecte no és més que el desig de rebre una salutació al final dels partits per part dels jugadors, sigui quin sigui el resultat. Tal i com passa a Alemanya o Anglaterra. Acció que es va anunciar amb anterioritat a Twitter.

A partir d’aquí, no podem caure en l’error, comès per mandra alhora de contrastar la informació, d’atribuir els càntics despectius, contra de l’actitud dels jugadors i alguns directius en els últims desplaçaments, a Seguiment FCB. En cap cas, aquests càntics formaven part de la protesta, i hem de tenir present que no tots els socis que viatgen amb l’equip són membres de l’associació. Seguiment és només una part d’ells, i en el cas de que alguns d’ells és sumés a la dinàmica cantant, no s’ha de cometre l’error de generalitzar. I més tenint en compte, que l’associació es va desmarcar dels càntics mitjançant el Twitter oficial.

Dit això, m’agradaria comentar que comparteixo totalment el rebuig de la Plataforma mitjançant les xarxes socials i, per tant, afirmar el meu desacord amb el contingut dels càntics realitzats a l’interior de l’avió. Puc arribar a entendre les raons que els van motivar a dur a terme la protesta per part d’alguns individus. El soci, com a propietari del club, té tot el dret a mostrar la seva opinió. Però sempre amb total respecte. Sense aquesta premissa es perd tota l’autoritat alhora d’expressar res. Atorguem el dret a ser ignorats pel receptor o si més no, a rebre el mateix tracte.

Per molt que els jugadors visquin en la seva bombolla, no podem caure en l’error de desprestigiar i insultar a unes persones que han posat la “marca Barça” a la millor dècada de la història del futbol. La indignació i l’odi vers els jugadors no ha de ser en cap cas el sentiment majoritari, sinó el d’agraïment i felicitat d’haver gaudit tant. No podem obviar tot el que ens han donat durant els últims anys, i si guanyat-ho tot els hi diem que “no mereixen l’escut” i insinuem que són uns mercenaris, no em vull ni pensar que passarà quan tornin els anys d’Apocalipsi Gaspartiana. Que Messi ens agafi confessats...

Com a consell per aquestes persones, simplement convidar-los a fer un cop d’ull a l’historia, la mateixa que ens ha ensenyat que la bona praxis és molt important alhora de fer qualsevol tipus de reivindicació. Seguiment FCB ha sigut exemplar des del principi en aquest sentit, i per aquest motiu ha aconseguit moltes millores en les condicions dels desplaçaments i d’altres de caràcter social. Les bones arts com l’educació, la cordialitat i el respecte, han sigut clau en l’èxit de Seguiment FCB. I per aquest motiu, ens hem guanyat el mateix tracte.

Seguiment FCB va elaborar la samarreta i la carta amb l’únic desig de gaudir d’una mica més de proximitat per part dels jugadors. Petites converses, fotografies, autògrafs, etc., són simples i senzills gestos que només ocupen uns minuts i que, com bé es menciona a la carta, ajuden a mantenir la “masia dels socis”. Els nens són protagonistes, en nombroses ocasions, en els viatges del primer equip. No hi ha res més innocent per a un nen que la il·lusió de tenir de ben a prop els teus ídols i poder interactuar amb ells. Crec que no es gaire difícil d’entendre, ja sigui per la resta d’aficionats o pels mateixos jugadors. Aquests últims també han sigut nens, i han tingut ídols futbolistes en la seva infància.

D’altra banda tenim el tema de saludar al final dels partits. Crec que es tracta d’un gest que no s’hauria de demanar, hauria de sortir dels mateixos jugadors. És una manera d’agrair als socis l’esforç econòmic que requereix el desplaçament, així com el suport donat durant el partit. Sento una gran enveja quan veig partits de la Bundesliga o la Premier League i veig gestos tan emocionants el del següent vídeo. És un gest que beneficia als aficionats i jugadors. Els socis marxen contents i agraïts, i els jugadors ho passaran en bomba com ho fan els del FC Bayern. No és m’es que fe honor al nostre himne quan afirma que “tots units fem força”.

Al títol de l’article faig referència a una cita de John “Jock” Stein, entrenador del Celtic de Glasgow a la dècada dels 60 i dels 70 que va aconseguir, entre d’altres coses, el primer triplet en la historia del futbol europeu al 1967. A més de convertir-se en el primer equip britànic en aconseguir la Lliga de Campions el mateix any contra L’Internazionale en una final disputada a Lisboa. Els valors presents en aquestes paraules són alguns dels defensats per Seguiment FCB. Com Luis Enrique ha manifestat més d’una vegada, com també el malaurat Tito Vilanova, i com jo mateix vaig voler transmetre en un anterior article, és una vergonya que el FC Barcelona sigui l’únic gran club europeu que no compti amb una Grada d’Animació. Aquesta reivindicació històrica és una de les màximes premisses que Seguiment porta demandant des de la seva formació, així com la millora dels desplaçaments i altres aspectes socials.

No hem de permetre que la ignorància, o malícia, d’algunes persones, inclosos alguns mitjans amb voluntat urgent de comunicar i el mal hàbit de generalitzar, tiri per la borda la bona feina que s’està portant a terme a Seguiment FCB. El Barça és dels socis, i val la pena fer un esforç per evitar que ho deixi de ser, així com que el Gol Nord, o altres zones de l’Estadi, siguin simplement un destí turístic. Sense obviar, que Seguiment aposta per la convivència amb els que volen animar i els que volen veure el futbol de manera més tranquil·la, per la eradicació de la violència, i dels negocis subterranis com la revenda. Mantenint sempre la màxima del respecte, la tolerància i la convivència. Així és com Seguiment FCB ha actuat fins ara, i així és com seguirà actuant. Que no hi hagi cap mena de dubte.

 

"El futbol sense aficionats no és res". (John "Jock" Stein)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee