Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

EL "DIA DE LA MARMOTA" I EL TRIOMF DE LA MEDIOCRITAT
EL "DIA DE LA MARMOTA" I EL TRIOMF DE LA MEDIOCRITAT
L’any 1993 Bill Murray i Andie McDowell van protagonitzar una divertida comèdia romàtica dirigida pel desaparegut Harold Ramis. Groundhog...

L’any 1993 Bill Murray i Andie McDowell van protagonitzar una divertida comèdia romàtica dirigida pel desaparegut Harold Ramis. Groundhog Day (El Dia de la Marmota), o "Atrapat en el temps" a Espanya, narra la història de un meteoròleg que es veu condemnat a viure una vegada darrera l’altra el mateix dia. L’anomenat "Dia de la Marmota", que té lloc cada 2 de febrer. L’únic que canvia és la seva percepció dels fets, tenint present que totes les situacions donades ja les ha viscut, i on intenta modificar la seva actitud per tal de corregir els errors i poder despertar-se d’una vegada per totes el 3 de febrer.

Avui és dissabte 13 de febrer. No és cap data especial, però des de el passat dijous ja tenim de manera oficial els equips que disputaran la Final de la Copa del Rei 2015/2016, FC Barcelona i Sevilla CF, i els aficionats del Barça estem vivint el nostre particular "Dia de la Marmota". No tenim ni data ni seu de la final, i com cada any que un dels finalistes és l’equip blaugrana, el Real Madrid torna a negar-se a cedir l’Estadio Santiago Bernabéu. Tenen el seu dret, evidentment, però és una història que, sincerament, ja cansa i la culpa no és del club blanc.

Berliner OlympiaStadion, Wembley Stadium, Stadio Olimpico di Roma, i Stade de France. Aquestes instal·lacions són les seus permanents de les finals de Copa d’Alemanya, d’Anglaterra, d’Itàlia i de França respectivament. Què passa a Espanya? La Real Federación Española de Fútbol (RFEF) opta per un sistema diferent. És oberta a escoltar als clubs finalistes, als clubs que volen cedir l’Estadi, i als clubs que siguin proposats pels mateixos finalistes, per tal de concretar la seu de la Final de la Copa del Rei. Improvisació per sobre de la planificació.

Personalment, crec que és una opció vàlida. Com afeccionat al futbol no m’agradaria que la final de Copa es jugués sempre al mateix estadi. Crec que la resta de clubs, i ciutats, mereixen el mateix dret a viure i experimentar un dels dies més bonics del futbol espanyol. Ara bé, la manca de valors com la planificació, organització, visió mercantil, i de respecte amb els socis i aficionats que s’està experimentant a Espanya, és indigne de la que és, sens cap mena de dubte, una de les lligues més potents del continent europeu.

Si es vol mantenir la rotació de la seu ho entenc, però hi ha maneres molt senzilles d’arreglar el DESASTRE actual. El model de Copa del Rei que jo entenc és amb un format de partit únic fins quarts de final, on els creuaments queden clarificats des del principi del torneig, amb el calendari definitiu i inamovible amb data i hora, i amb la seu de la gran final ja establerta. Arribi qui arribi, i a mode de candidatura com es fa a la UEFA Champions League. No per decret, ja que els estadis no pertanyen a la Federació, i Espanya no compta amb "Estadi Nacional".

El futbol espanyol està vivint des dels últims anys el seu particular "Dia de la Marmota" amb la Final de la Copa del Rei. Ja no estem parlant de la manca de valors que he mencionat anteriorment, sinó que ens hem de referir a VERGONYA i RIDÍCUL amb majúscules. Una situació que es repeteix any rere any, i que es pot extrapolar a totes les competicions que tenen lloc en aquest país.

Als països que he mencionat anteriorment, les Federacions no només donen a conèixer el lloc, data i hora de la Final de Copa, sinó que també fan públic el calendari sencer de les 3 competicions, Lliga, Copa i Super Copa. Espanya en aquest sentit és com diu la dita, #SpainIsDifferent, i va com sempre un pas enrere en tots els aspectes. En primer lloc, cap de les 3 competicions compta amb un pla de esponsorització seriós i atractiu, només en el cas de la Final de Copa del Rei, per a les marques potencials a patrocinar aquest tipus d’esdeveniments, com si passa a les altres grans lligues europees.

En segon lloc, no hi ha calendari tancat, les TV amb els drets de retransmissió decideixen l’hora i data final 2 setmanes abans del partit. Un calendari establert permetria millor als clubs programar la venda d’entrades i millorar l’assistència als estadis, tot i que això també té molt a veure els inadequats horaris. I pel que fa als afeccionats, poden planificar molt millor els seus viatges per recolzar els seus equips. És més fàcil organitzar un viatge, on entren factors com demanar dies lliures a la feina, si es té coneixement del calendari.

I en especial menció amb el cas de la Super Copa. Encara algú entén perquè aquest partit no és a partit únic i en camp neutral? Suposo que els lectors estaran d’acord amb mi al afirmar que aquesta competició seria molt més atractiva a partit únic, i amb la seu designada la temporada anterior. Tal i com es fa amb la UEFA SuperCup. No és el mateix, però aquestes petites decisions, fàcils de dur a terme, dotarien a la competició d’un interès similar a la Final de la Copa del Rei. Però bé, són mesures lligades a certs interessos econòmics que, sumades a les mancances estructurals, només deixen lloc a una definició de la situació actual del futbol espanyol, DESASTRE.

És evident que es necessita un canvi urgent a tots els nivells, començant per la RFEF i la Liga de Fútbol Profesional (LFP). Estaments dirigits per personalitats de mèrits propis de la dedocràcia, i on no descansen ni un minut en demostrar la seva ineptitud al capdavant dels càrrecs que ostenten. Podríem dir que manquen de visió de projecte i que duen a terme un model de gestió desastrós, improvisat, i sobretot, obsolet. Certament, el futbol espanyol no ha evolucionat, però seria molt injust no admetre, ni denunciar, que aquestes persones només es mouen per interessos econòmics propis.

Aquest "triomf de la mediocritat" és una malaltia endèmica a tots els nivells de la societat espanyola. No és el lloc de parlar de política, i continuant amb la pilota trobem situacions que, com la que estem vivint actualment amb la Final de Copa, només fan que alimentar als mitjans amb debats absurds i estúpids. I el que és pitjor, a TERRORISTES de la informació, no podem caure en el parany d’anomenar-los Periodistes, com Miguel Serrano (@latigoSerrano), que va trobar el seu "minut de glòria" de manera lamentable. No vull dedicar gaires línies a aquest senyor, el que puc arribar a pensar és una broma comparat amb el que vaig dir sobre Paco García Caridad ara ja fa uns dies. Allò comparat amb això, és una broma.

Vénen temps d’eleccions a la RFEF amb cares noves com a candidats. Però veien el seu currículum, i sobretot per qui són recolzats, no podem ser gaire optimistes. Desgraciadament, els aficionats del futbol estem condemnats a viure de manera indeterminada el "Dia de la Marmota", i a aguantar les sortides de to, malbarataments, nous "minuts de glòria", i altres situacions vàries protagonitzades per ineptes i demés personatges pintorescs. La certesa de que seguirem "Atrapats en el temps", és una conseqüència del "triomf de la mediocritat" en aquest país.

 

"Al país dels cecs, el borni és el rei". (Erasmus de Rotterdam)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee