Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

EL COTÓ NO ENGANYA
EL COTÓ NO ENGANYA
Ser feliç és molt important en aquesta vida. Per a molts aquest sentiment, o estat d’ànim, és un objectiu. Però per d’altres és un...

Ser feliç és molt important en aquesta vida. Per a molts aquest sentiment, o estat d’ànim, és un objectiu. Però per d’altres és un trajecte, o una etapa més prolongada, que emmarca la totalitat de la vida d’un individu. Sigui com sigui, és un terme que té una definició universal i és buscada per tothom.

Aquest concepte és la clau per entendre l’èxit i el moment actual del Barça. És evident que tenim, probablement, la millor plantilla del món i sobretot, el que és més important i cosa que no acaben d’entendre a la capital, la més equilibrada. Que tenim el millor jugador de la història del futbol mundial, Leo Messi. També és obvi la bona mà dels tècnics, encapçalats per Luis Enrique Martínez. Però com hem vist en diverses ocasions, això no és suficient. Cal alguna cosa més.

Si hi ha una cosa que és vital per entendre tot el que estem vivint, és la felicitat i la bona relació entre tots els integrants de la plantilla del FC Barcelona. Sembla una cosa estúpida, fins i tot ha sigut durament criticada, però només hem de fer un cop d’ull a les xarxes socials dels jugadors. Riuen, somriuen, es fan bromes, es tornen les bromes, fan juguesques, comparteixen moments amb els aficionats mitjançant les “noves” tecnologies.

I als entrenaments, o almenys els pocs minuts que deixen presenciar de cara als mitjans, la tònica és la mateixa. Es treballa, evidentment, però l’ambient és immillorable. Fins i tot, ens regalen imatges com les d’ahir, fent partícips a tres nens amb autògrafs, fotografies, i els famosos rondos. Sense importar, que sigui de cara a un partit importantíssim de Lliga de Campions. El Barça és un dolç núvol de cotó. S’HO PASSEN BÉ.

Tot el contrari del que passa a Madrid. No es desprèn aquest ambient. Tot son individualitats. Cadascú es mostra a sí mateix, o be rodejat d’un reduït grup de confiança. Els anomenats clans. I als entrenaments, més del mateix. Tot es serietat malgrat que els mitjans de Madrid ens mostren, una vegada darrera l’altra, les mateixes imatges intentant vendre una falsa felicitat des de l’arribada de Zinedine Zidane. L’anomenat #EfectoZidane o la #FeliZidane.

Per a molts serà un argument ridícul. De baix nivell periodístic. Però res més lluny de la realitat. Com deia el mestre, “s’entrena com es juga i es juga com s’entrena”, i això és patent a la realitat de tots dos equips. El Barça es diverteix jugant, assoleix un nivell solemne i tots són partícips. Al Madrid tothom va a la seva i la tristesa que els envolta queda reflectida al terreny de joc. I per a més inri, no hi ha cap líder, o almenys, cosa molt important, ningú que sàpiga ser-ho. Com deia Joe Namath, “per esdevenir un líder has de voler que la gent et segueixi, ningú vol seguir a algú que no sap on va”. I a Madrid ningú sap on es va.

Tot el contrari que a Can Barça. Volen jugar i sobretot, volen passar-s’ho bé. Dins i fora del camp. Ja que si són feliços a la seva vida, ho seran a la gespa. Molts seran els que intentaran censurar la seva felicitat, repescant fins i tots episodis passats com la “sang” de Getafe. Riure és el que hauria de fer molta més gent, i sobretot quan s’intenta enganyar amb la gent dient que van caler productes especials per netejar la pintura vermella dels vestidors del Coliseum Alfonso Pérez.

Els que hem fet “l’indi” per Carnaval o Tots Sants, sabem que és un producte que es pot netejar amb paper fàcilment, no cal ni aigua, i fins i tot es pot ingerir sense cap problema al ser indicat per l’ús infantil. Com diu l’anunci, “el cotó no enganya”, i el fet que el Barça sigui un dolç núvol de cotó fa que les coses vagin com vagin.

 

“Tots volem guanyar. Però només els mediocres no aspiren a la bellesa. Es com pretendre escollir entre un idiota bo i un savi dolent”. (Jorge Valdano)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee