Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

EL CANÓ
EL CANÓ
Ja fa tres anys que visc a Berlín. I una de les coses que sempre recordaré serà la sort d’haver vist el Barça guanyar “in situ” la...

Ja fa tres anys que visc a Berlín. I una de les coses que sempre recordaré serà la sort d’haver vist el Barça guanyar “in situ” la Champions League a l’Estadi Olímpic de Berlín. Quan a finals de gener l’equip de Luis Enrique es trobava en una situació complicada, envoltat de dubtes, i viatjava al Vicente Calderón per jugar els quarts de final de la Copa del Rei. Aquella eliminatòria, en la meva opinió, va ser clau per l’esdevenir de la temporada blaugrana.

La derrota d’Anoeta va fer esclatar una greu crisi a Can Barça. No només a nivell esportiu, sinó també en l’àmbit institucional amb l’enfrontament entre Luis Enrique i Leo Messi com a màxim exponent. Tot indicava que la temporada estava destinada al fracàs. Però després va passar el que tothom recorda. Es van llimar espereses i el Barça va iniciar una remuntada cap el Triplet.

No vull parlar de cap triple corona ara mateix. Sinó de l’empenta que va suposar eliminar a l’Atlético de Madrid al Vicente Calderón en el partit de tornada. Aquella mateixa nit, vaig comprar el vol per venir a Barcelona per presenciar el clàssic. El meu pare, preguntant per la meva decisió momentània, va rebre la següent resposta, “perquè jo tenia clar que si passàvem de ronda, contra un rival com l’Atlético de Madrid, es presentaria una temporada totalment diferent a la que estàvem presenciant. Això és una altra cosa i promet ser molt emocionant. Farem una bona temporada”.

I així va ser. Vam remuntar a la Lliga i vam ser campions. Es va guanyar la Copa del Rei en una gran final al Camp Nou. I es va rubricar el Triplet en una gran final al Berliner OlympiaStadion. Era clar, que aquella fita va suposar un punt d’inflexió en la temporada blaugrana. L’empenta que el Barça necessitava. El canó que va convertir a l’equip blaugrana en una bala mortal.

Tinc moltes esperances ficades en aquesta eliminatòria. Si el Barça es classifica per la Final de la Copa, el proper 7 de febrer, pot tenir un efecte semblant al de la temporada 2014/2015. No estic parlant de Triplets, ni tan sols de Doblets. La temporada és molt llarga i els rivals són molt forts. Però a aquest equip li falta una injecció de moral important per consolidar la dinàmica ascendent.

Avui hem vist un Barça de dues cares. Una gran primera part on l’equip blaugrana no només ha dominat clarament, sinó que també ha fet una exhibició enorme de futbol. A banda del sublim gol de Luis Suárez, al mes pur estil Ronaldo Nazario, canonada brutal de Leo Messi, hem vist uns grans 45 minuts a nivell col·lectiu. Probablement el millor partit d’André Gomes, un sòlid, i clau en el segon gol, Jasper Cillessen, un dominant Mascherano a la medul·lar, i una defensa plena de confiança.

Però també hi ha hagut la cara negativa. L’Atlético de Madrid ha sigut molt superior a la segona part. Ha dominat la pilota, cosa que enguany sembla més fàcil per al rivals del Barça, i no hagués passat res si el partit hagués acabat en empat. No obstant, no podem obviar que el gol de l’Atlético ve precedida d’una clara falta de Godín sobre Luis Suárez, una jugada més on es perjudiquen els interessos blaugrana, i que Koke ha efectuat una entrada criminal sobre Neymar on només s’ha assenyalat falta i on era expulsió clara. Però bé, som els culers que ens queixem massa...

Res està fet. El partit de la propera setmana serà una batalla futbolística, sempre i quan l’àrbitre no permeti alguna cosa més, que ha de suposar el canó que dispari al Barça per encarar la recta final de la temporada amb la moral al màxim. Si passem a la Final, pot passar com al 2015, pot haver una segona meitat de la temporada molt emocionant.

El Barça ha de sortit empentat per l’afició. Encapçalats per la gran, i positivament valorada pel soci, Grada d’Animació. Un col·lectiu que mereix una empenta d’ànim en un moment on en certs mitjans de comunicació sembla no acabar de convèncer. D’això en parlaré de nou abans d’acabar la setmana. Ara mateix només vull demanar una cosa, deixem de llençar-nos pedres a la nostra teulada i animem tots a una. Com ja he acabat més d’una vegada en aquesta temporada, “tots units fem força”.

 

“No importa com poc a poc vas, si mai t'atures”. (Confuci)

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de Mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Ràdio Estel. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

El Barça de Valverde ja està en marxa en plena pretemporada i l'estrena no podia ser millor, victòria 1 a 2 davant de la Juventus a la...

Lee

En l'article de la setmana passada vam fer un repàs als jugadors que, després de la valoració del seu rendiment i l'anàlisi del seu futur...

Lee

Això és el que sembla que regni en el si de la Junta Directiva. La veritat és que no sabem ben bé per on van els trets en cap de les...

Lee