Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

DOTZE
DOTZE
Imaginem que ens roben el Ferrari i la Policia ens recrimina que no es pot deixar un cotxe tan bonic aparcat al carrer. O pitjor encara,...

Imaginem que ens roben el Ferrari i la Policia ens recrimina que no es pot deixar un cotxe tan bonic aparcat al carrer. O pitjor encara, imaginem que un violador sigui declarat innocent del seu acte al·legant que la víctima anava vestida de manera provocativa.

Aquestes situacions, inacceptables, són excuses que s'han donat més d'una vegada per certs "il·luminats" en intentar justificar el que és injustificable. I això és el que ha passat al futbol espanyol durant aquesta setmana amb el President de La Lliga i el Comitè de Competició com a protagonistes amb inadmissibles declaracions, en el primer cas, i amb una insòlita i sorprenent resolució als incidents de Mestalla en el segon.

Com vaig comentar en el meu article d'ahir, estem vivint uns temps d'autèntic esperpent. Les accions preses per certes persones amb càrrecs de responsabilitat, premsa, i altres institucions deixen molt a desitjar i demostren que no mereixen ocupar aquestes posicions. I el pitjor de tot, cosa que ajuda a entendre per què s'han arribat a certes situacions que ens irriten en l'actualitat, no acaben d'entendre el PERQUÈ de la indignació de la directiva del Barça i dels seus aficionats, representats alguns, per Seguiment FCB .

L'aficionat barcelonista no entén i s'indigna amb un estament que en teoria ha de ser objectiu, seriós i professional, redacti una resolució pròpia d'una competició d'aficionats i mancat dels valors esmentats al principi de la frase. L'aficionat barcelonista no entén i s'indigna amb un comunicat que dedica més línies a denunciar l'actitud de la víctima que no a condemnar l'acció de l'agressor amb la intenció d'invertir els papers.

L'aficionat barcelonista no entén i s'indigna amb l'acusació als jugadors de fingir i exagerar l'agressió soferta a Mestalla malgrat comptar amb les imatges. Contradient-se a si mateix, ho diu el Reglament, ja que és sabut que és sancionable el "donar o intentar donar".

En el context d'un tema tan delicat i sensible ocorregut en una competició tan important com La Lliga, el seu president, Javier Tebas s'exhibeix en una falta de serietat, imparcialitat, objectivitat i, sobretot, professionalitat amb unes vergonyoses i inadequades declaracions mofant-se dels jugadors del Barça i posant en dubte la seva honestedat. En la mateixa línia, el Comitè de Competició es dedica a minimitzar l'agressió soferta per la grada, l'ambient hostil viscut a Mestalla, la impunitat de l'àrbitre davant el joc violent i, sobretot, a assenyalar als jugadors com els culpables del que ha passat .

Tot això, en una preocupant demostració d'irresponsabilitat davant el càrrec que s'ostenta. I és que com li diu Ben al seu nebot Peter Parker, personatges de Spiderman, "un gran poder comporta una gran responsabilitat". Una de les funcions del president de La Lliga és també la d'educar i transmetre valors mitjançant l'esport. I és s'ha convertit en tot el contrari. Javier Tebas, amb les seves declaracions, no ha fet altra cosa que incitar encara més a la violència.

I el que és pitjor, hem arribat a una situació tan lamentable, tan pèssima, tan horrible, que s'ha arribat al punt, tal com s'ha pogut llegir a Twitter, de "justificar un cop d'ampolla per la forma de celebrar un gol" de la mateixa manera que es "justifica una violació perquè la noia portava minifaldilla i escot". Tal com es diu popularment, "una mentida repetida 100 vegades, acaba convertint-se en realitat".

L'afició barcelonista està cansada que la protesta pacífica per la mostra d'estelades sigui motiu de càstig més gran que l'agressió a futbolistes. Que el llançament d'objectes. Que els càntics ofensius, xenòfobs, racistes i homòfobs. Que l'exhibició de símbols prohibits i anticonstitucionals. L'afició barcelonista està cansada que, com es diu vulgarment, "se li orinin a la cara i se'ls digui que plou."

Com es diu popularment, tot suma. I en termes de paciència, tot el que suma acaba d'esgotar el límit de citada virtut. La paciència, encara que costi de creure és una virtut pròpia dels éssers intel·ligents i racionals. I aquesta paciència, s'ha acabat per complet en el si de la directiva del FC Barcelona i dels seus aficionats.

Per això mateix, el FC Barcelona, ​​a través del seu president, i els aficionats del club, promoguts per la plataforma Seguiment FCB, creuen que si nosaltres mateixos no defensem al nostre club ningú ho farà. I per això mateix, l'aficionat, soci i abonat al Barça té l'oportunitat de fer-ho al minut 12 del partit de dissabte que ve davant el Granada amb una gran mocadorada i cantant educadament contra aquests estaments i la persona de Javier Tebas. En aquest moment, més que mai, “tot el Camp ha de ser clam”.

El coliseu barcelonista, i els seus aficionats, han de ser un exemple, com ve a ser habitual, de com fer una reivindicació de manera ordenada, educada i sobretot pacífica. Deixant clar que els estaments del futbol espanyol estan representats per personatges que no es mereixen aquest honor. Després d'Osasuna, el Barcelona ha de ser el següent a mostrar rebuig a les declaracions mostrades per Javier Tebas i a la resolució del Comitè de Competició.

El número 12 proposat per Seguiment FCB representa aquest jugador pel qual els jugadors es deixen la pell en cada partit. El número 12 representa aquest jugadors gràcies al quin poden viure acomodadament els que precisament critiquen les accions dels altres 11. L'estat d'ànim del jugador número 12 pot ser clau per a les victòries del seu equip. El jugador número 12 del Camp Nou ha de ser dissabte un exemple reivindicatiu per la dignitat i el respecte als jugadors i tota la institució del FC Barcelona. El jugador número 12 ha de certificar que, tal i com resa la famosa frase de John "Jock" Stein,  "el futbol sense aficionats no és res".

 

"La incompetència és tant més perjudicial com més gran sigui el poder de l'incompetent." (Francisco de Ayala)

 

 

Comentarios
Esteban Blanchart Amores
Periodista, Publicista i Relacions Públiques. Director de mitjans del Institute for Cultural Diplomacy (ICD) de Berlín. Membre y Co-Community Manager de Seguiment FCB. Blogger a "La Transmissió d'en Puyal" de Catalunya Ràdio i a "El Penalti" de Radio Marca Barcelona. Soci abonat del FC Barcelona. De Vilanova i la Geltrú. Actualment a Berlín, Alemanya.
Els blogs

TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: El gol d’Iniesta a Stamford Bridge @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: Luis Figo, el jugador més odiat pels culers @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee