Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Déjà vu

En un partit boig i imprevisible, el Barça va deixar escapar l’oportunitat de col·locar-se líder davant d’un Celta decidit i combatiu que va tornar a posar entre les cordes als homes de Luis Enrique.
Déjà vu
Déjà vu
En un partit boig i imprevisible, el Barça va deixar escapar l’oportunitat de col·locar-se líder davant d’un Celta decidit i combatiu que va tornar a posar entre les cordes als homes de Luis Enrique.

No aprenem la lliçó, no ens autocorregim i després passa el que passa. Una empanada d'una part i cap a casa; tan fàcil com això. L'equip no va sortir centrat, va ser engolit pel Celta i després, reaccionar es va fer una muntanya. I de qui va ser la culpa? D'una alineació mal interpretada? D'un Ter Stegen imprecís? De la desconcentració derivada de la punxada del Madrid? De l'enorme mèrit del Celta? Doncs una mica de tot...

Els problemes van arribar, sobretot, a la primera part, amb un Barça poc intens i descol·locat i un Celta amb les idees clares i una pressió alta, home a home i contundent. Els de Luis Enrique no van acabar de trobar el seu espai i les errades puntuals van agreujar el problema. Els tres gols del Celta van caure com una gerra d'aigua a can Culer, per la incredulitat, la rapidesa i la contundència i feien preveure els auguris més negres.

Però a la segona part l'equip que va sortir a jugar no era el mateix. Amb el guiatge de l'abanderat Piqué, el Barça es va posar les piles i va sortir a remuntar. I ho hauria aconseguit si no hagués estat per l'ADN culer de Ter Stegen. L'alemany, fidel al seu estil, va errar una passada que va ser mortal i va tallar la rauxa blaugrana. Tanmateix, sense donar-se per vençuts, els jugadors van seguir remant i el central català --icona de la persistència culer-- va tornar a retallar distància. Va acabar sent, però, totalment intranscendent.

I últimament, ens estem acostumant massa a veure aquest partit. Un rival que pressiona a l'home i ho fa bé i amb intensitat. I un Barça que sense idees --i sense Messi-- és incapaç de trobar alternatives. Ahir Luis Enrique va saber moure la banqueta, però a la primera part va quedar totalment superat. I això no només ens passa a Balaídos, un camp que comença a ser un malson, sinó que amb altres rivals i fins i tot al Camp Nou ens estem encallant allà on no ho hauríem de fer. I es repeteix la imatge d'un Barça lent d'idees que cedeix espais al darrere i deixa caure la mirada quan el rival aconsegueix marcar. Ho hem vist massa cops...

I llàstima que ni l'estímul de la punxada del Madrid --la tercera seguida a la Lliga-- i la possibilitat d'assolir el lideratge fossin suficients. Ara toca assumir les responsabilitats i culpes --cosa que els futbolistes ja han fet amb honradesa i valentia-- i treballar durant una altra --maleïda i inoportuna-- aturada per seleccions.

Feia deu anys que el Barça no estava tan malament en un inici de Lliga, però encara no hi ha excessius motius per al pessimisme. Ni el derrotisme. Millorarem. I punt.

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee