Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / Cap dins.

Dança.

Avui és el dia.
Dança.
Dança.
Avui és el dia.

Feia dies que notava un cuquet a la boca de l'estómac que m'insistia en deixar anar públicament la meva passió pel futbol. Quasi en faig cas un cop guanyat el triplet, però per unes circumstàncies o d'altres, al final no va passar d'un mer "estaria bé fer-ho". El cas és que, no sabria explicar ben bé per què, he notat que avui és el dia. El dia del penal, de l'homenatge a Cruyff. El dia d'un dels millors quaranta-cinc minuts de futbol que he vist mai. Avui era el dia de llançar-me, amb atreviment i ment oberta, com ho fa Leo Messi quan xuta faltes inimaginables. 

Venim de guanyar un Triplet, una Supercopa d'Europa i un Mundial de Clubs. Venim d'una golejada al Madrid amb un joc preciós, d'empetitir el València amb set dianes, ens presentem a mes de febrer amb més números dels que ha tingut cap equip de convertir-se en el primer en guanyar dues Champions seguides. Som a unes alçades on en la història, el llistó i la pressió, quasi sempre han passat factura. Unes alçades on els jugadors s'enfonsen físicament i psicològicament, on l'obligació de complir les expectatives, en especial d'una afició tan exigent com la culé, a vegades fa dificil descansar a les nits. Però... no quadra. Què és això que tenim al davant? Què ens trobem?

Ens trobem amb un equip motivat fins l'excel·lència.  Una defensa que malgrat ser humana i, per tant, cometre errors, és de garanties i s'ha treballat a fons. Un mig del camp d'or, on la pilota circula a una velocitat quasi imperceptible i la tècnica brilla sense pausa durant les llargues possessions, i també en les accions de joc directe que Luís Enrique ha aplicat a l'equip, convertint-lo en una màquina de matar imprevisible. I, com no, una davantera de diamant. Una davantera que, a aquestes alçades de competició, i amb el llistó que van deixar, es cedeixen els gols com qui comparteix un àpat, proven accions impossibles com si estiguessin jugant al futbolí, penals de llegenda, deixen de banda mèrits personals i lluiten pel somriure del company. Riuen, gaudeixen i, en resum, són capaços de jugar una semifinal de copa com nens petits que es troben al pati de l'escola.

El que estem vivint no té preu, i malgrat tots esperem veure nous títols alçats al final d'aquesta nova i espectacular temporada, deixo clara una cosa: jo em sento afortunat més enllà de les copes. Em sento afortunat perquè el que estem veient no és només futbol: és una dança.

 

 

 

 

Comentarios
Arnau Piqué Buisan
Aficionat als esports, inclòs al futbol i especialment al del Barça. Un afortunat més d'haver encertat època, de poder gaudir del futbol més espectacular de la història gràcies a les botes dels millors jugadors del món. Català, músic i culé.

Últimos artículos

Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee