Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Culpables de guanyar
Culpables de guanyar
Quins dies més mogudets!...

Quins dies més mogudets!

Dissabte vam tornar a tenir un d'aquells moments de glòria quan Leo Messi era capaç de superar el millor porter del món en els penals per donar la victòria. Sens dubte, una d'aquelles victòries que al cap dels temps quedarà en la memòria. I no pel partit que va fer el Barça, que coincidirem que ha jugat molts millors partits que no pas el de Mestalla, però si la reacció a temps i no rendir-se en un camp on és molt díficil jugar.

A Mestalla s'hi respiren aires d'histèria col·lectiva. No poden veure el Madrid, però realment odien el Barça. Només cal veure com cada any s'esperen a l'arribada a les rodalies de l'estadi amb pancartes com "mai sereu valencians" o crits contra el Barça i Catalunya. I a dins l'ambient moltes vegades és insuportable. L'afició és veritat que fa la seva feina des d'abans de començar el partit amb l'àrbitre, però això no sempre acaba amb el resultat desitjat. La polèmica d'aquests dies ha estat la gran provocació de Neymar i Messi en la celebració de la victòria. Un podria dir que els seguidors del Barça eren en aquella banda i per això ho celebraven, com va passar en l'últim partit de la era Montjuic amb l'Espanyol. Bé, malgrat que fos veritat, a dia d'avui les càmeres de televisió ho expliquen tot.

El que sabem és que Neymar, després del gol, deixa anar unes paraules que no tocarien. Tot i la incontinència verbal ja habitual de Neymar, això no genera la necessitat de llençar una ampolla als jugadors. Però la realitat s'ha centrat en la provocació de Neymar... i de Messi. L'argentí reacciona tras l'ampolla, però la televisió, i sobretot els mitjans de Madrid, se la saben ben llarga per fer-s'ho venir bé. Tant, que gent que no havia vist el partit i només les imatges, que Messi encabrona a la grada abans del llançament de l'ampolla per part d'un seguidor del València que serà expulsat del club.

Abans de continuar, he parlat de la incontinència verbal de Neymar. I la veritat és que el brasileny, si vol arribar a ser el millor jugador del món, ha de tenir formes de millor jugador del món. Hem de ser molt conscients que el busquen i ell, la gran majoria de vegades, s'hi torna. I quelcom semblant passa amb Luis Suárez. En contraposició, el tercer membre de la MSN com es Messi canalitza la ràbia per una altra banda. Si Neymar necessita jugar de forma plàstica per sentir-se futbolista, una manera de jugar que per molts és una provocació nata, Messi i tot el que succeeix al seu voltant ho canalitza en veure una porteria i una pilota. I prou. Ho ha demostrat i seguirà veient-ho així. I si té una reacció com la que va tenir, potser alguns haurien de veure què ha passat perquè exploti d'aquesta forma.

El show és el que mana i criticar el Barça sense analitzar tots els detalls dóna rèdit. Aquí la batalla està perduda, guanyem-la dins del camp.

---

Ja tenim en joc la Pilota d'Or. El premi que durant alguns anys FIFA i France Football han compartit, torna al seu estat natural pocs anys després de la fusió. La revista francesa pot mirar de tornar a donar un aire diferent a un premi que ens últims anys ha quedat desvirtuat, malgrat que ja en l'etapa abans de la fusió havíem vist a Cannavaro fer-se amb una pilota d'Or, de la qual en podríem discutir bastant, si un àrbitre espanyol a vuitens de final del Mundial no hagués regalat en el minut 93 als italians davant Austràlia. Qui sap què hauria passat. 

Bé, la llista, la conformen aquests 30 jugadors. Com sempre, baixes incomprensibles. Podríem estar d'acord en què el campió d'Europa pugui tenir força representació, però sincerament hi ha noms que trontollen. Pepe és un d'ells, com tambe ho podria ser un Modric -al qual no li discutirem la qualitat futbolística que té- però és veritat que va tenir força problemes físics la temporada passada. I fins i tot Toni Kroos, que malgrat ser un peça fonamental pel Madrid, si el posem a la balança comparativa amb Sergio Busquets, hi surt perdent. 

Ja no només penso en jugadors del Barça, però el mèrit de Lloris? Si, va estar amb el Tottenham lluitant fins al final amb el Leicester, però també hi podria entrar Kasper Schmeichel com a porter del guanyador de la Premier League. O el propi Claudio Bravo, guanyador de la Lliga Espanyola i la Copa Amèrica 2016 sent decisiú per Xile. Mai ens posarem d'acord en aquests premis. I ara només caldrà veure els periodistes que voten amb quin criteri ho fan.

--

Quin sidral hi ha a la Federació Catalana de Futbol. Avui es juga la gran Supercopa de Catalunya entre Barça i Espanyol. Ja s'havia de jugar el 31 d'agost, però va quedar ja aplaçat. Com bé he sentit a una ràdio catalana aquest mateix matí, la competició no se la creu ningú. I d'això fa bastants anys. Fa mandra un partit d'aquestes característiques, ja que a part de donar-te la Copa, és com jugar el Gamper o el Ciutat de Barcelona. El risc per un club com el Barça de perdre jugadors per jugar un partit que no està molt més llunys d'un solters contra casats és enorme. I la única setmana pràcticament de descans fins al Nadal ha de jugar un partit? Jo comprenc a Luis Enrique. Com entenc que l'Espanyol s'enfadi perquè el Barça firma uns acords i Luis Enrique se'ls salti. 

No seria més adequat treballar per la base, fer un esport i futbol català potent i si algun dia Catalunya te veu i vot a la FIFA, podent posar aquesta competició oficial, fer-la atractiva per a tothom?

I per sidral, el de les actes. Les presidencies de la FCF, amb eleccions catalogades de frau i ara actes manipulades deixen en molt mal lloc a l'organisme català. Però com bé digué ahir Mohammed Jordi "La Competència": així Catalunya ja té la seva Federació de Futbol corrupte com qualsevol altre país. Potser si que tindrà raó.

Comentarios
Carles Ferrés Font
Politòleg i màster en Periodisme Esportiu. He informat durant 3 anys de l'actualitat de l'esport a planetadeporte.es. President de Finestra d'Oportunitat
Els blogs

Això no ha fet res més que començar. Les vacances ja s’han acabat, jo m’he pres les meves personals en quan a escriure en aquest mitjà,...

Lee

El Paris Saint-Germain (PSG) és un equip “fals”. Avui en dia, els nanos petits, que no saben la història del futbol, se’n compren una...

Lee

Finalmente no va a poder ser y no veremos al genial centrocampista brasileño por el camp nou esta temporada. ...

Lee