Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / Jogo Blaugrana

Crònica Barça - Reial Madrid: Ho sento Johan

El Barça perd un partit mal encarat i que ha mostrat les mancances d'un i altre equip. L'equip blaugrana no ha ofert el toc de distinció normal i s'ha vist embolicat per un Madrid, que aprofitant els buits, ha aconseguit embotellar el Barça a partir de contraatacs.
Crònica Barça - Reial Madrid: Ho sento Johan
Crònica Barça - Reial Madrid: Ho sento Johan
El Barça perd un partit mal encarat i que ha mostrat les mancances d'un i altre equip. L'equip blaugrana no ha ofert el toc de distinció normal i s'ha vist embolicat per un Madrid, que aprofitant els buits, ha aconseguit embotellar el Barça a partir de contraatacs.

El Barça perd un partit mal encarat i que ha mostrat les mancances d'un i altre equip. L'equip blaugrana no ha ofert el toc de distinció normal i s'ha vist embolicat per un Madrid, que aprofitant els buits, ha aconseguit embotellar el Barça a partir de contraatacs.

El partit va començar amb un equip culer que va pressionar el Madrid a totes les línies de manera agressiva i volent absorbir protagonisme que a mesura que el partit avançava va anar perdent. L'equip de Zizou es va mantenir regi a les escomeses blaugranes i va aconseguir sortir il·lès dels contraatacs assetjadors i esporàdics del Barça.

Sobre el minut vint el partit va entrar en un bucle de tranquil·litat i parsimònia del qual no va sortir fins al descans. El conjunt del Lucho va agafar la pilota i no la va deixar anar fins que es va acabar la primera meitat. Semblava que li tenien por a l'equip blanc i no volien que els enxampessin a la contra. Por raonable perquè davant tenien a un equip que volia la revenja del partit d'anada, però absurda tenint en compte que és el Barça! La por que es va anar consumint minut a minut en possessions llarguíssimes i estèrils, que no portaven enlloc a l'equip blaugrana i tenien com a única finalitat deixar córrer el rellotge. El partit en si semblava un disc ratllat que no avançava i es repetia amb intensitat i avorriment.

La segona part va arribar, i amb ella l'emoció i els gols. El toc incessant i sense sentit, per part d'un equip atemorit per un altre que semblava que havia anat a l'estadi a passar les vacances dins d'un autobús ple, es va quedar a un costat i va deixar pas al futbol. El Barça semblava que havia despertat i va començar a realitzar contraatacs carregats de pólvora mullada que no va acabar de funcionar. El trident semblava que li faltava una dent. No sabien com col·locar-se davant la defensa blanca ni tampoc com realitzar les connexions quotidianes amb les que delecten el Camp Nou.

Després d'un conjunt d'atacs fluixos d'un Barça que li faltava fer l'últim pas, va arribar el gol. Un centre magnífic al primer pal que va rematar Piqué després d'una fugida oliosa de Pepe que el va buscar però no el va trobar. El gol finalment va arribar i amb ell el toc de rebel·lia que li faltava al Barça per encarar la porteria blanca amb més violència. Per desgràcia, aquest moment de rebel·lia duraria poc ja que només 6 minuts després del gol de Piqué, Benzema es refaria de l'error garrafal del primer període marcant de xilena a un Bravo que no va poder fer res davant tal rematada. Un toc erroni de Jordi Alba va ser el precedent a una xilena mig torta que va agafar a Bravo totalment desprevingut.

Amb el gol madridista en l'electrònic al Barça, sorprenentment, es va relaxar moltíssim. L'equip català semblava que no li importava el partit i es va deixar atacar per totes bandes. La defensa es va retardar i va crear un espai brutal entre la línia de mitjos i la dels centrals que bé va aprofitar la BBC per iniciar els seus atacs. Cristiano i Bale van estar molt intel·ligents i van saber aprofitar els grans buits que va cedir la defensa. Per d'alt, el conjunt liderat per Messi, no sabia per on anar. Sincerament el Barça ofensivament semblava un pollastre sense cap que donava voltes a la recerca d'una sortida que no trobaven. Suárez no tenia lloc, Neymar no sabia on posar-se i Messi no era al lloc indicat per connectar amb els centrecampistes, un desastre. I per si no faltava poc, va canviar a Rakitic per Arda, trencant així tota connexió amb la defensa i traient el poc de consciència futbolística que tenia el Barça al centre del camp. Un èxit rotund el pla del Lucho.

Aquest conjunt de coses, més el desbordament que patia el pobre Sergio Busquets al centre del camp per culpa de la manca d'eficients que l'ajudessin en les tasques defensives del centre del camp, van ser les causants de la derrota final del Barça. Una derrota que anava a clavar al cor blaugrana un intel·ligent Cristiano que va saber aprofitar el moment i el lloc per foradar la porteria de Bravo quan quedaven uns cinc minuts de partit.

En definitiva, el Barça ha perdut per falta d'intensitat i per errors tàctics gravíssims que ha sabut aprofitar molt bé el Reial Madrid. Però, encara que avui s'hagi perdut no cal perdre els estreps ni tirar-ho tot per la borda, sinó reflexionar en què s'ha fallat per a la propera vegada.

Aquests són els punts negatius del partit:

Errors tàctics: Els errors en la tàctica han crucificat a un Barça feble que no ha sabut encarar correctament el partit.

Adéu a la ratxa: Veritablement el que fa més pena d'aquest partit és que el Barça li diu adéu a aquesta magnífica ratxa que al final s'ha quedat en 39 partits sense perdre.

NOTES

Bravo: 6

D. Alves: 6      Piqué: 8      Mascherano: 6      J. Alba: 5,5

Arda: 4      Rakitic: 7      S. Busquets: 6,5      Iniesta: 7

Messi: 6      Suárez: 6,5      Neymar: 5

 

Bruno Nevado De Wilde

2016.04.02

Comentarios
Els blogs

“Sóc del Barça”. Fàcil dir-ho. Potser cada cop més complicat definir-ho. Com a mínim ho és per mi, que sóc dels “de sempre”. Sóc del...

Lee

Fins la instauració del campionat de lliga els enfrontaments entre el Barça i el Madrid eren majoritàriament amistosos o competicions considerades "no oficials". L'abril de 1917 després dels incidents del campionat d'Espanya de 1916, es van enfrontar en una competició amistosa per a l'obtenció d'un trofeu donat per Mariano Foronda

Lee

No Ney, no. No cuela. No eres el joven jugador que sale de su pais con la ilusión de fichar por un grande, un gran proyecto, un gran reto...

Lee