Logo

EL BARÇA DESDE BARCELONA: TODO NOTICIAS

Zona Blog / CRITERI BLAUGRANA

Constructors convençuts

Passi el que passi, el Barça ha demostrat que el seu ADN es basa en la construcció del futbol que li agrada. I ni adversitats, ni rivals fan canviar la seva concepció del joc.
Constructors convençuts
Constructors convençuts
Passi el que passi, el Barça ha demostrat que el seu ADN es basa en la construcció del futbol que li agrada. I ni adversitats, ni rivals fan canviar la seva concepció del joc.

Ser del Barça i seguir l’equip és sinònim de ser fidel a un estil de futbol marcadament dominant i amb unes pautes establertes. Ser jugador del Barça vol dir interioritzar la manera de fer a can culer, entendre la filosofia blaugrana i adaptar-s’hi el millor possible. Ser entrenador del Barça significa tenir la voluntat de bastir el futbol amb les teves pròpies peces, de portar la iniciativa i de no deixar res a la seva sort. A can Barça, tot ha d’estar controlat i, a poder ser, dominat per tu. Tu ets qui porta la batuta.

I aquesta percepció del futbol s’oposa antagònicament a la manera d’afrontar els partits de l’Atlètic de Madrid, per exemple. I l’hem patit prou cops per adonar-nos-en. El plantejament futbolístic dels de Simeone no té, precisament, el tarannà d’arquitecte que exhibeixen els blaugrana; ans el contrari. Els matalassers encarnen el paper de la bola de ferro que esfondra els edificis. I malgrat que és una postura plenament legítima, personalment la trobo indecent des del punt de vista futbolístic.

Perquè és indigne que un subcampió de la Champions vagi al Camp Nou a conservar un empat a res. És indigne que ja al minut vint de la primera part l’entrenador mani al seu porter que perdi temps per trencar la dinàmica del partit. És indigne que el mateix porter s’hi recreï una vegada i una altra i que compti amb la complicitat dels seus companys tant a l’hora de servir de porteria com les fores de banda. És indigne. Respectable sí, però de poca honradesa esportiva.

I si de moment els hi funciona, dubto profundament que els de Cholo canviïn d’estratègia. Però això no impedeix que com a fan al futbol --i seguidor del Barça-- m’indigni i em faci sentir impotent que l’Atlètic es dediqui a frenar el Barça, però no amb el potencial del futbol, si no amb l’arma destructiva que eviti que els blaugrana puguin construir el seu propi joc. Si no tenen temps, no ens podran marcar, es deuen dir al vestidor. I amb aquesta màxima es planten cada temporada al Camp Nou.

Sí, són dos estils contraris, que constitueixen un oxímoron en la seva totalitat, dues maneres d’afrontar el futbol que xoquen. I des del meu modest punt de vista m’alço a favor del vessant positiu de l’esport, d’aquell que exclama que la construcció és el fonament principal que aixeca l’edifici del futbol. A l’esport i a la vida, construïm.

Comentarios
Martí Odriozola
Martí Odriozola

Martí Odriozola

Barcelona
Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF i presentador del Districte Esportiu a Sants 3 Ràdio. El periodisme no és una professió, és una manera d'entendre la vida.
Els blogs

TUIT: El Cas DI STEFANO @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: El gol d’Iniesta a Stamford Bridge @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee

TUIT: Luis Figo, el jugador més odiat pels culers @LaTdP #41AnysDeRecordsLaTdP...

Lee